Langita
La langita és un rar mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta el 1864 i rep el seu nom en honor del físic i cristal·lògraf vienès Viktor von Lang (1838-1921). És dimorf amb la wroewolfeita.
 Langita | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fórmula química | Cu₄(SO₄)(OH)₆·2H₂O |
| Epònim | Viktor von Lang  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.DD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.03 |
| Dana | 31.4.3.1 |
| Heys | 25.2.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls escamosos, o com crostes; terrós |
| Estructura cristal·lina | a = 7.118 Å, b = 6.031 Å, c = 11.209 Å; β = 90.00−90.02°; Z = 2 |
| Grup puntual | m - domatic |
| Massa molar | 488.32 g |
| Color | blau verdós a blau |
| Macles | comú a {110}, típicament repetides |
| Exfoliació | {001} perfecte, {010} distinta |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, escorces sedoses |
| Color de la ratlla | blau verdosa |
| Diafanitat | translúcid |
| Gravetat específica | 3.28 |
| Densitat | 3,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) r>v feble |
| Índex de refracció | nα = 1.708 nβ = 1.760 nγ = 1.798 |
| Birefringència | δ = 0.090 |
| Pleocroisme | X = c = verd groguenc clar Y = b = blau-verd Z = a = blau cel |
| Angle 2V | mesurat: 65°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Solubilitat | insoluble en aigua, fàcilment soluble en àcids diluïts o NH₄OH |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lgt |
| Referències | [1][2] |
Propietats modifica
És un sulfat de coure hidratat, amb hidroxil, que es troba gairebé exclusivament en druses de cristalls petits de color blau verdós. És normalment transparent, amb una lluentor sedosa i una ratlla blau-verdosa. Té exfoliació perfecta perpendicular a l'eix c del cristall, i diferent exfoliació perpendicular a b. Són comunes les macles. El mineral és tou, amb una duresa de 2,5 a 3 en l'escala de Mohs, una mica menor que la de la calcita. La gravetat específica està en l'interval de 3,28-3,50, una mica menor que la del diamant. Alguns hàbits de la langita poden ser confosos amb wroewolfeita i posnjakita. Es pot alterar a brochantita.
Formació i jaciments modifica
Es forma a partir de l'oxidació de sulfurs de coure, i va ser descrita per primera vegada en mostres de Cornwall, Anglaterra. És un mineral secundari poc freqüent, però molt estès a la zona oxidada dels dipòsits de sulfur de coure. S'associa amb: wroewolfeita, posnjakita, serpierita, devil·lina, calcofil·lita, connel·lita, brochantita, malaquita i guix. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà), a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat) i a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès),[3] així com al Mas Vicenç (Queixàs, Rosselló)[4] i al Correc d'En Llinassos (Oms, Rosselló).[5]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Langita |
- ↑ Webmineral data
- ↑ «Langite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2014].
- ↑ «Langite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ BERBAIN, C.; FAVREAU, G. & MORENO, C. «Mas Vicenç, Fontcouverte, Caixas (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 107, 2010, pàg. 20-25 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Berbain, C.; Favreau, G. «Un exemple peu courant de minéralisation nickélifère: le Correc d'en Llinassos à Oms (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 95, 2007, pàg. 3-24 [Consulta: 25 gener 2024].