Serpierita
La serpierita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser anomenada així l'any 1881 per Alfred Lewis Oliver Legrand Des Cloizeaux en honor de Giovanni Battista Serpieri (1832-1897), enginyer, empresari i miner italià.
 Serpierita | |
|---|---|
 Cristalls de serpierita de Genna zinc smelter, Letmathe, Iserlohn, Alemanya | |
| Fórmula química | Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O |
| Epònim | Giovanni Battista Serpieri (en)   |
| Localitat tipus | Serpieri mine (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.05 |
| Dana | 31.06.02.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic 2/m |
| Hàbit cristal·lí | crostes i agregats cristalls diminuts |
| Massa molar | 644.32 g |
| Color | blau cel |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | estellada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria, nacrada al exfoliar-se |
| Color de la ratlla | blanca, blau clar o blanc verdós |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 3,07 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.58, nβ = 1.64, nγ = 1.65 |
| Birefringència | 0,065 |
| Pleocroisme | X = verd clar; Y = verd blavós; Z = verd blavós |
| Solubilitat | en àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Spe |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa serpierita és un sulfat de calci, coure i zinc, de fórmula Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant crostes i agregats de cristalls diminuts. És l'anàleg amb calci de l'aldridgeita, de la qual n'és isostructural. Algunes varietats són visualment indistingibles de l'ortoserpierita. Està estructuralment relacionada al grup devil·lina, grup al qual pertanyen l'aldridgeita, la campigliaita, la devil·lina, la kobyashevita i la lautenthalita.[2]
Formació i jaciments
modificaLa localitat tipus és la mina Serpieri, Kamariza, Districte de Lavrion, Grècia, i el material tipus es conserva al Museu Nacional d'Història Natural de París. Es troba de manera secundària a l'escòria de fosa alterada i als filons de sulfurs oxidats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: smithsonita, devil·lina, posnjakita, ktenasita, linarita, langita, brochantita, wroewolfeita, namuwita, schulenbergita, hidrozincita, malaquita i guix.
Referències
modifica
- ↑ «Serpierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Devilline Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].