Hidrozincita
La hidrozincita, també anomenada flor de zinc, és un mineral de la classe dels carbonats compost en tres quartes parts de zinc.[2] El nom deriva del grec hidros, que significa aigua, i de zinc, per la seva composició química. Va ser descrita per primera vegada per Gustav Adolph Kenngott, l'any 1853.
 Hidrozincita | |
|---|---|
 Cristalls d'hidrozincita provinents d'Ojuela, Mapimi, Durango, Mèxic  | |
| Fórmula química | Zn₅(CO₃)₂(OH)₆ |
| Epònim | hidro- i zinc |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.BA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/B.01 |
| Dana | 16a.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic, ocasionalment amorf |
| Hàbit cristal·lí | cristalls allargats, en fibres, estalactític, reniforme, agregats pisolítics; terrós, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 13.58 Å, b = 6.28 Å, c = 5.41 Å; β = 95.51°, Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica 2/m |
| Color | blanc, groc clar, gris, rosat |
| Macles | macles de contacte en {100} |
| Exfoliació | {100} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | nacrada en agregats cristal·lins, sedosa a mat en agregats massius |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,2 a 3,8 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.630 nβ = 1.642 nγ = 1.750 |
| Birefringència | δ = 0,120 |
| Angle 2V | mesurat: 40°, calculat: 40° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Fluorescència | blau pàl·lid a lila sota UV |
| Solubilitat | fàcilment soluble en àcids |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hznc |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa hidrozincita és un hidroxicarbonat de zinc. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Poques vegades forma cristalls i el normal és trobar-la en masses terroses o crostes. És un mineral important en la indústria minera d'obtenció del zinc, però només si es troba en masses importants perquè sigui econòmicament rendible. Es pot confondre visualment amb la brianyoungita, un carbonat-sulfat de zinc molt similar. Es troba químicament relacionada amb la parádsasvárita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrozincita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.
Formació i jaciments
modificaLa hidrozincita és un mineral de formació secundària que es troba en les zones d'oxidació dels dipòsits de minerals del zinc. Sobretot es troba a la part superior dels jaciments, associat a la smithsonita. És producte d'alteració generalment de la blenda, així com de l'hemimorfita i de l'smithsonita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: auricalcita, calcita, cerussita, hemimorfita, limonita i smithsonita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[3]
Referències
modifica
- ↑ «Hydrozincite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ «Hidrozincita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].