Hemimorfita

L'hemimorfita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1853 per Adolph Kenngott en al·lusió a la forma forma hemimòrfica dels seus cristalls. L'hemimorfita també és coneguda amb els noms de calamina o wagita, entre altres.

Hemimorfita
Fórmula química	Zn₄Si₂O₇(OH)₂·H₂O
Epònim	aparença visual i meitat
Localitat tipus	districte miner de Băiţa, Nucet, Bihor, Romania
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.BD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BD.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.07
Dana	56.1.2.1
Heys	14.7.12
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls polars, amb terminacions diferents o hemimòrfiques. També en masses, mamil·lar, estalactític, o massiu
Estructura cristal·lina	a = 8.367(5) Å, b = 10.73Å, c = 5.155(3) Å; Z = 2
Grup puntual	mm2 - piramidal
Grup espacial	imm2
Color	incolor, blanc, blavós, verdós, gris, groguenc, marró
Macles	rares en {001}
Exfoliació	perfecta en {110}, pobre en {101}, rara en {001}
Fractura	desigual, concoidal, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	subadamantina, vítria, subvítria, grassa, sedosa*, nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	3,516 a 3,525
Densitat	3,475 g/cm³ (mesurada); 3,484 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1.614 nβ = 1.617 nγ = 1.636
Birefringència	δ = 0,022
Angle 2V	mesurat: 46°, calculat: 44°
Dispersió òptica	forta r > v
Solubilitat	en àcid
Impureses comunes	Cu, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Hmp
Referències

Característiques

L'hemimorfita és un silicat de zinc hidratat. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu hàbit pot presentar cristalls llargs disposats en crostes radiades, normalment blanques, però és freqüent trobar-ne en crostes massives de tonalitats verd o blau intens. Aquesta inusual forma de cristal·lització fa que els cristalls acabin en cares desiguals. Industrialment s'extreu en les mines com a mena del zinc, sent de gran rendibilitat econòmica la seva explotació, ja que conté més d'un 54% d'aquest metall.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hemimorfita pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major» juntament amb els següents minerals: bertrandita, junitoïta, axinita-(Fe), axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.

Formació i jaciments

Es troba formant filons i llits en roques calcàries estratificades, a la zona d'oxidació de sulfurs de zinc i de plom, associada a smithsonita, cerussita, anglesita, rosasita, hidrozincita, crisocol·la, calcita, auricalcita, galena i esfalerita.

S'han trobat bells cristalls en mines de Chihuahua (Mèxic), Bèlgica, Àustria, Gran Bretanya, Algèria i els Estats Units. A Espanya és freqüent trobar hemimorfita a la conca minera del zinc d'Astúries i Cantàbria. A Catalunya s'ha trobat hemimorfita a la pedrera Berta de Sant Cugat del Vallès, al Vallès Occidental (Barcelona). En general, abunda en tots els jaciments de zinc, plom i plata del món.