Axinita-(Fe)
L'axinita-(Fe) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'axinita.[2] El nom "axinita" va ser posar l'any 1797 per Rene Just Haüy del grec αξίνα ("axina"), en al·lusió a l'hàbit comú dels seus cristalls. L'any 1909 va ser reanomenada "ferroaxinita" per Waldemar T. Schaller degut al domini del ferro a la seva fórmula química. L'any 2008 va ser reanomenada amb el sufix -(Fe) per l'Associació Mineralògica Internacional.
 Axinita-(Fe) | |
|---|---|
 Cristall d'axinita-(Fe) de la mina Dodo, Tyumenskaya Oblast', Urals, Rússia | |
| Fórmula química | Ca₂Fe2+Al₂BSi₄O15OH |
| Epònim | destral i ferro  |
| Localitat tipus | Sant Cristòu |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.BD.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BD.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.04 |
| Dana | 56.2.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | marró, blau pruna, gris perla |
| Exfoliació | bona en {100} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Gravetat específica | 3,18 a 3,37 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.672 - 1.693 nβ = 1.677 - 1.701 nγ = 1.681 - 1.704 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 69° a 87°, calculat: 62° a 82° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1968 s.p. |
| Símbol | Ax-Fe |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaL'axinita-(Fe) és un silicat amb fórmula Ca₂Fe2+Al₂BSi₄O15OH. És l'anàleg de ferro (Fe2+) de l'axinita-(Mg) i de l'axinita-(Mn), amb les que forma el grup axinita juntament amb la tinzenita.[2] Forma una sèrie de solució sòlida amb l'axinita-(Mn).[3] Cristal·litza en el sistema triclínic formant cristalls tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6,5 i 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'axinita-(Fe) pertany a «09.BD: Estructures de sorosilicats (dímers); grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4] o major» juntament amb els següents minerals: bertrandita, hemimorfita, junitoïta, axinita-(Mg), axinita-(Mn), tinzenita, vistepita, boralsilita i werdingita.
Formació i jaciments
modificaDe menor a major grau es troba a les roques metamorfosades, roques metamòrfiques de contacte i pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: andradita, prehnita, hedenbergita, zoisita, actinolita, datolita, turmalina, vesuvianita, calcita, albita i quars.
L'axinita-(Fe) ha estat descrita a Catalunya al barranc de les Collades, al Pantà d'Escales (Tremp), en un context d'afloraments d'ofites amb alteració hidrotermal.[4][5]
Referències
modifica
- ↑ «Axinite-(Fe)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Axinite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ «Axinite-(Fe)-Axinite-(Mn) Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 23 juny 2017].
- ↑ «Les Collades ravine (Escales reservoir), Casterner de les Olles, Tremp, El Pallars Jussà, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain». [Consulta: 23 juny 2017].