Palaia bruixa

(S'ha redirigit des de: Lepidorhombus boscii)

La palaia bruixa, la bruixa de quatre taques, la bruixa, el serrandell o la llisèria[2] (Lepidorhombus boscii) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.[3]

Infotaula d'ésser viuPalaia bruixa
Lepidorhombus boscii Modifica el valor a Wikidata
Gallo moteado.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePleuronectiformes
FamíliaScophthalmidae
GènereLepidorhombus
EspècieLepidorhombus boscii Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Arnoglossus boscii (Risso, 1810)
  • Hippoglossus boscii (Risso, 1810)
  • Pleuronectes boscii (Risso, 1810)
  • Rhombus boscii (Risso, 1810)[1]

MorfologiaModifica

  • Pot arribar als 40 cm de llargària total.[4]
  • El cos és comprimit, deprimit i allargat.
  • Color ocre grisós o marronós al costat esquerre i blanquinós al dret.
  • La línia lateral es troba arquejada a la part anterior.
  • El cap és petit amb la boca grossa i les dues mandíbules d'igual mida.
  • Els ulls, grossos, són al costat esquerre i es troben separats per una cresta òssia. L'ull inferior es troba en una posició lleugerament més avançada que el superior. El diàmetre ocular és més gran que la longitud preorbitària.
  • L'aleta dorsal i l'anal són llargues i comencen per davant els ulls.
  • Les pectorals són asimètriques.
  • La caudal és rodona.
  • Escates petites.
  • Té quatre clapes a la part posterior de la dorsal i de l'anal.[5][6]

ReproduccióModifica

Es reprodueix entre el març i l'abril en aigües pregones.[6] Tant els ous com les larves són pelàgics.

AlimentacióModifica

Menja cucs, crustacis,[7] peixets i cefalòpodes.[6][8]

HàbitatModifica

És un peix de costums bentònics, el qual apareix colgat a fons sorrencs i fangosos entre els 100 i 900 m de fondària -més abundant entre els 100 i els 400-.[6]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a les costes de l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Britàniques[9][10][11] fins al Cap Bojador -Sàhara Occidental-)[12] i a la Mediterrània (zones central i occidental), incloent-hi els Països Catalans.[13]

PescaModifica

Es captura amb tresmalls de fons i, sobretot, bous d'arrossegament. És una espècie accessòria de la pesca de la gamba i la seua talla mínima legal de pesca és de 15 cm.[6]

ReferènciesModifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT (català)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. FishBase (anglès)
  5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 262-263.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 114.
  7. Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento núm. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 Novembro 1992.
  8. Sartor, P. i S. De Ranieri, 1996. Food and feeding habits of Lepidorhombus boscii (Pisces, Scophthalmidae) in the southern Tuscan Archipelago, Tyrrhenian Sea. Vie Milieu 46, 57-64.
  9. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  10. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  11. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  12. Alonso-Allende, J.M., A. Vazquez, E. Labarta, J.R. Fuertes, G. Perez-Gandaras i J. Touron, 1978. Análisis de la pesquería demersal de Galicia. Resultados de la campaña Galicia III (Junio 1976). Res. Exp. Clent. B/O Cornide 7:93-130.
  13. Morte, S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1999. Feeding ecology of two megrims Lepidorhombus boscii and Lepidorhombus whiffiagonis in the western Mediterranean (Gulf of Valencia, Spain). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:161-169.

BibliografiaModifica

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • ICES, 2002. Report of the working group on the assessment of southern shelf demersal stocks. ICES CM 2002/ ACFM:05.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palaia bruixa