Obre el menú principal

La palaia bruixa, la bruixa de quatre taques, la bruixa, el serrandell o la llisèria[3] (Lepidorhombus boscii) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.[4]

Infotaula d'ésser viuPalaia bruixa
Lepidorhombus boscii
Gallo moteado.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdrePleuronectiformes
FamíliaScophthalmidae
GènereLepidorhombus
EspècieLepidorhombus boscii
(Risso, 1810)[1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Arnoglossus boscii (Risso, 1810)
  • Hippoglossus boscii (Risso, 1810)
  • Pleuronectes boscii (Risso, 1810)
  • Rhombus boscii (Risso, 1810)[2]
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Pot arribar als 40 cm de llargària total.[5]
  • El cos és comprimit, deprimit i allargat.
  • Color ocre grisós o marronós al costat esquerre i blanquinós al dret.
  • La línia lateral es troba arquejada a la part anterior.
  • El cap és petit amb la boca grossa i les dues mandíbules d'igual mida.
  • Els ulls, grossos, són al costat esquerre i es troben separats per una cresta òssia. L'ull inferior es troba en una posició lleugerament més avançada que el superior. El diàmetre ocular és més gran que la longitud preorbitària.
  • L'aleta dorsal i l'anal són llargues i comencen per davant els ulls.
  • Les pectorals són asimètriques.
  • La caudal és rodona.
  • Escates petites.
  • Té quatre clapes a la part posterior de la dorsal i de l'anal.[6][7]

ReproduccióModifica

Es reprodueix entre el març i l'abril en aigües pregones.[7] Tant els ous com les larves són pelàgics.

AlimentacióModifica

Menja cucs, crustacis,[8] peixets i cefalòpodes.[7][9]

HàbitatModifica

És un peix de costums bentònics, el qual apareix colgat a fons sorrencs i fangosos entre els 100 i 900 m de fondària -més abundant entre els 100 i els 400-.[7]

Distribució geogràficaModifica

PescaModifica

Es captura amb tresmalls de fons i, sobretot, bous d'arrossegament. És una espècie accessòria de la pesca de la gamba i la seua talla mínima legal de pesca és de 15 cm.[7]

ReferènciesModifica

  1. Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
  3. TERMCAT (català)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 262-263.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 114.
  8. Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento núm. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 Novembro 1992.
  9. Sartor, P. i S. De Ranieri, 1996. Food and feeding habits of Lepidorhombus boscii (Pisces, Scophthalmidae) in the southern Tuscan Archipelago, Tyrrhenian Sea. Vie Milieu 46, 57-64.
  10. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  11. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  12. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  13. Alonso-Allende, J.M., A. Vazquez, E. Labarta, J.R. Fuertes, G. Perez-Gandaras i J. Touron, 1978. Análisis de la pesquería demersal de Galicia. Resultados de la campaña Galicia III (Junio 1976). Res. Exp. Clent. B/O Cornide 7:93-130.
  14. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  15. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  16. Castilho, R., M.T. Dinis i K. Erzini, 1993. Age and growth of megrin Lepidorhombus boscii Risso of the Portuguese contintental coast. Fish. Res. 16(4):339-346.
  17. Ehrenbaum, E., 1936. Naturgeschichte und wirtschaftliche Bedeutung der Seefische Nordeuropas. Handb. Seefisch. Nordeurop. 2:337 p.
  18. Fuertes, J.R., 1978. Edad y crecimiento del gallo (Lepidorhombus boscii, Risso) en el litoral gallego. Inv. Pesq. 42(2):241-253.
  19. Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  20. Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  21. Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  22. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portugese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  23. Nielsen, J.G., 1990. Scophthalmidae. P. 1026. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  24. Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  25. Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  26. Morte, S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1999. Feeding ecology of two megrims Lepidorhombus boscii and Lepidorhombus whiffiagonis in the western Mediterranean (Gulf of Valencia, Spain). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:161-169.
  27. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  28. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  29. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  30. Bello, G. i E. Rizzi, 1987. On the growth of the four-spotted scaldfish, Lepidorhombus boscii, from the Southern Adriatic. FAO Fish. Rep. 394:142-146.
  31. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  32. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  33. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6): 981-988.
  34. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  35. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  36. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  37. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  38. Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  39. Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  40. Mannini, P., B. Reale i P. Righini, 1990. Osservazioni sulla biologia e la pesca di Lepidorhombus boscii (Risso) (Osteichthyes, Scopthalmidae) nel tirreno settentrionale. Oebalia 16(1):245-255.
  41. Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  42. Papaconstantinou, C., E. Caragitsou, V. Vassilopoulou, G. Petrakis, C. Mytilineaou, A. Fourtouni, A. Tursi, C.-Y. Politou, M. Giagnisi, G. D'Onghia, A. Siapatis, A. Matarese, A. Economou i E. Papageorgiou, 1993. Investigation of the abundance and distribution of demersal stocks of primary importance to the Greek fishery in the Northern Aegean Sea (Greece). National Centre for Marine Research, Atenes, Hellas, Technical Report March 1993. 316 p.
  43. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  44. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  45. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  46. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  47. Stergiou, K.I. i C.-Y. Politou, 1995. Biological parameters, body length-weight and length-height relationships for various species in the Hellenic seas. Naga ICLARM Q. 18:42-45.
  48. Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. Pàgs. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  49. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  50. Nielsen, J., 1979. Scophthalmidae. Pàgs. 616-619. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  51. Nielsen, J.G., 1986. Scophthalmidae. Pàgs. 1287-1293. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  52. GBIF (anglès)

BibliografiaModifica

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • ICES, 2002. Report of the working group on the assessment of southern shelf demersal stocks. ICES CM 2002/ ACFM:05.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palaia bruixa