Liliàcies
Les liliàcies (Liliaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lilials[1] dins del clade de les monocotiledònies,[2] natives de l'hemisferi nord, especialment de les zones temperades.[3]
Liliaceae  | |
|---|---|
 marcòlic vermell | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula i baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Liliales |
| Família | Liliaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Lilium |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Descripció modifica
Són plantes herbàcies perennes i anuals, alguna arbustiva, amb bulbs i rizomes. Les fulles són molt variades, fins i tot algunes estan reduïdes a petites bràctees. Les inflorescències són raïms o cimes umbel·liformes. Les flors són, generalment, grans i vistoses, actinomorfes i hermafrodites. El periant consta de sis tèpals de coloració variada. Les flors tenen habitualment sis tèpals distribuïts en dos verticils, i sis estams (de vegades tres). El gineceu té tres carpels soldats amb l'ovari súper. El fruit és de tipus càpsula o baia.[4]
Ecologia modifica
Les liliàcies han estat capaces de colonitzar un gran nombre d'ambients, encara que la majoria creixen a prats, camps de conreu i zones obertes dels boscos i garrigues, des de vora la mar fins a la muntanya.[4]
Taxonomia modifica
Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[5][6]Va arribar a ser una gran família que reunia a més de 300 gèneres i milers d'espècies de monocotiledònies amb 6 tèpals, 6 estams i ovari súper. En la revisió de la classificació botànica a partir dels estudis d'ADN es va demostrat que era un grup artificiós i parafilètic i s'ha dividit en nombroses famílies, algunes fins i tot fora de l'ordre de les lilials. Encara avui en dia, es pot trobar en algunes obres de referència, descripcions de les liliàcies tractades en el sentit més ampli del terme.[7]
Gèneres modifica
Dins d'aquesta família es reconeixen els 15 gèneres següents:[8]
- Amana Honda
- Calochortus Pursh
- Cardiocrinum (Endl.) Lindl.
- Clintonia Raf.
- Erythronium L.
- Fritillaria Tourn. ex L.
- Gagea Salisb.
- Lilium Tourn. ex L.
- Medeola Gronov. ex L.
- Notholirion Wall. ex Boiss.
- Prosartes D.Don
- Scoliopus Torr.
- Streptopus Michx.
- Tricyrtis Wall.
- Tulipa L.
Usos modifica
Moltes espècies són cultivades com a plantes ornamentals. En destaquen els lliris, les tulipes o algunes espècies dels gèneres Erythronium i Fritil·lària.[9]
Referències modifica
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 15.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «LILIACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Liliàcies Arxivat 2010-07-04 a Wayback Machine. Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental. Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears.
- ↑ «Liliaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 48.
- ↑ Enrique Rico Hernández. «Flora Ibérica (familias: liliàceaceae)» (en castellà). [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ «Liliaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ «Liliaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 21 abril 2023].
Bibliografia modifica
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
- Dahlgren, R.M.T., H.T. Clifford, and P.F. Yeo. 1985. The Families of Monocotyledons. - Springer-Verlag. Berlin, Germany.
- Chase, M.W., M.R. Duvall, H.G. Hills, J.G. Conran, A.V. Cox, L.E. Eguiarte, J. Hartwell, M.F. Fay, L.R.Caddick, K.M. Cameron, and S. Hoot. 1995.- Molecular phylogenetics of Lilianae; in Monocotyledons: Systematics and Evolution.
- Kelch, D.G. 2000. What happened to the lily family? Pacific Horticulture 61:76-79.
- Kubitzki, K.(Editor) 1998: The Families and Genera of Vascular Plants, Vol.3. Springer-Verlag. Berlin, Germany. ISBN 3-540-64060-6
