Linx
El linx (Lynx) és un gènere de felins del qual formen part quatre espècies vivents i una d'extinta. Les seves característiques són: mida mitjana, potes fortes, orelles prominents, cua curta i el pelatge més o menys tacat.
Lynx ![]() | |
---|---|
![]() Linx roig ![]() | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Felidae |
Subfamília | Felinae |
Gènere | Lynx ![]() Kerr, 1792 |
Distribució | |
Taxonomia modifica
- Lynx canadensis - linx canadenc
- Lynx issiodorensis †[1]
- Lynx lynx - Linx nòrdic[2]
- Lynx pardinus - Linx ibèric
- Lynx rufus - Linx vermell[2]
Totes les espècies habiten exclusivament a l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord-amèrica (d'on sembla que són originaris). L'anomenat linx africà (Caracal caracal), que habita a Àfrica i a gran part d'Àsia Central i Occidental, és en realitat un felí escassament emparentat amb els representants del gènere Lynx, malgrat que hi comparteix algunes semblances externes, fruit de la convergència evolutiva, com són la cua, excepcionalment curta i les grans orelles, coronades per llargs pèls negres a la punta que serveixen per potenciar-li la gran audició.
Característiques modifica
El pelatge té diferents tonalitats segons l'espècie i la subespècie de què es tracti. Els linxs canadencs i eurasiàtics oscil·len entre el marró i el groc desenvolupant un pelatge més llarg i gris durant l'hivern. El linx ibèric és de color marró mentre que el linx vermell, com indica el seu nom, té un mantell marró-vermellós. Les quatre espècies tenen taques i ratlles que varien segons l'individu. Generalment els individus més tacats són els que viuen al sud. L'espècie més grossa és l'eurasiàtica, que pot arribar als 30 kg de pes i l'espècie més petita la ibèrica, que no arriba als 20 kg.
Biologia i ecologia modifica
Es tracta d'animals preferentment forestals. El linx ibèric habita en boscos de tipus mediterrani, mentre que l'eurasiàtic i el canadenc varien entre els boscos de coníferes i els de fulla caduca. El linx vermell és comú tant en boscos com en les grans planes i àrees de matoll del centre i oest de Nord-amèrica. Les preses més comunes en són els rosegadors i els lagomorfs, a les que s'afegeixen ocasionalment ocells i ungulats de petita mida, com ara cabirols i cries de cérvol. Els petits carnívors, entre el que s'inclou el gat feréstec, tampoc s'escapa de la seva depredació.
Problemàtica modifica
De les quatre espècies conegudes de linxs, l'espècie ibèrica és la més vulnerable pel que fa al nombre d'individus. Aquesta espècie forma part de la Llista Vermella de la UICN. La població del linx ibèric, que s'havia reduït a 200 exemplars, s'ha recuperat fins als gairebé 700, i es reparteix en petites àrees del sud-oest de la península Ibèrica, entre les quals destaca el Parc Nacional de Doñana. Malgrat els recents èxits del programa de cria en captivitat portada a terme a Espanya, l'espècie encara continua decreixent per culpa dels atropellaments a les carreteres, destrucció del seu hàbitat i l'escassetat d'aliments, degut principalment a la mixomatosi en el conill. També es produeixen morts quan els animals queden atrapats en els paranys i a causa de la caça furtiva.
El 28 de maig de 2019 va néixer als Pirineus catalans el primer linx en més d'un segle, de l'espècie linx europeu o linx nòrdic, extingida a la zona. Es tractava d'un mascle d'un quilo de pes, fill de pares nascuts el 2008 en captiveri a Galícia. El cadell va venir al món en un centre d'educació mediambiental i d'interpretació de la natura que té una àrea de recuperació de fauna de la vall d'Àneu, al Pallars Sobirà.[3][4]
Història natural modifica
La primera espècie del gènere, L. issiodorensis, aparegué durant el Pliocè superior.[1]
Es tracta d'animals preferentment forestals. El linx ibèric habita boscos de tipus mediterrani, mentre que l'eurasiàtic i el canadenc alternen els de coníferes i fulla caduca. També poden habitar zones com la tundra. El linx vermell és comú tant en boscos com en grans esplanades i algunes àrees del centre i oest de Nord-amèrica. Les seves preses més comunes són lagomorfs, ratolins de certa mida i cries de cérvol. Els petits carnívors, entre els quals s'inclouen el gat muntès, tampoc no escapen a la seva depredació.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Agustí, 1997, p. 130.
- ↑ 2,0 2,1 Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000, p. 277. ISBN 84-305-9931-2.
- ↑ VÍDEO Neix el primer linx al Pirineu català des de fa més d'un segle a Nació Digital, 7/8/2019
- ↑ Neix el primer linx en captivitat al Pirineu català en més de cent anys a Catalunya Press, 7/8/2019
Bibliografia modifica
- Agustí, Jordi. Memoria de la Tierra: Vertebrados fósiles de la Península Ibérica. Barcelona: El Serbal, 1997. ISBN 84-7628-195-1.