Obre el menú principal

Llengües del Perú

Petites famílies lingüístiques i llengües aïllades de Perú (segle XVI).

Les llengües del Perú s'estima que, a inicis de segle XXI, són un conjunt gran i heterogeni d'una cinquantena de llengües vernacles. El panorama lingüístic del Perú és bastant complex, els comptes van des de 43 llengües a més de 60, segons la divisió dialectal que es consideri. La gran majoria d'aquestes llengües són indígenes, encara que la llengua més estesa és el castellà, la llengua materna del 83,9% dels habitants. L'espanyol és seguit per les llengües indígenes, principalment les llengües quitxuas (13,2% en conjunt) i l'aimara (1,8%). A les zones urbanes del país, especialment a la regió costanera, predomina el monolingüisme de l'espanyol; mentre que en moltes zones rurals del país, particularment en l'Amazònia, dominen les poblacions multilingües.[1]

Situació lingüísticaModifica

 
Mapa del Perú que mostra la distribució de les persones que compten amb l'espanyol com a llengua materna per àrea.

Segons Peter Landerman els jesuïtes van traduir fragments del cànon cristià a unes 150 llengües indígenes de la Amazonía peruana, de les quals en l'actualitat sobreviuen només unes 60.[2]

En l'àmbit polític, són idiomes oficials l'espanyol i, a les zones on predominen, el Quítxua, l'aimara i les altres llengües aborígens.[3]

En la selva amazònica peruana es parlen 43 llengües originàries, que s'agrupen en 15 famílies i es diversifiquen en prop de 120 varietats locals recognoscibles.

Població segons llengua materna majors de 5 anys
Llengua 1993 2015
Total Percentatge[4] Total Percentatge[4]
Castellà 15.405.014 80,27% 20.723.489 83,92%
Quítxua 3.177.938 16,56% 3.262.137 13,21%
Aimara 440.380 2,29% 434.372 1,76%
(una altra llengua aborigen) 132.174 0,69% 223.941 0,91%
(llengua estrangera) 35.118 0,18% 21.097 0,09%
(sense resposta / sordmut) 117.979 28.905

Llengües autòctones del PerúModifica

 
Mapa del Perú que mostra la distribució de les persones la llengua materna de les quals és el quítxua per districtes.
 
Mapa de la distribució del aimara com a llengua materna, limitat a tres departaments del sud, amb població aymarahablante: Puno, Moquegua, Tacna.

S'han identificat 47 llengües originàries del Perú i 19 famílies lingüístiques, així com 37 llengües extintes.[5] Les llengües natives es parlen, sobretot, en els Andes centrals i en la selva amazónica. Un nombre considerable de les llengües septentrionals andines es parlaven en la costa nord i els Andes septentrionals, però es van extingir en aquest país durant el segle XIX (veure idioma culli, idioma mochica, llengües tallán, llengües hibito-cholón).

Les úniques llengües natives andines en ús actualment són el quechua, l'aimara, el jaqaru i el cauqui; mentre que la regió amazónica alberga una major varietat de llengües, sent les llengües més parlades el asháninka i el aguaruna. Actualment s'han definit 19 famílies lingüístiques al territori peruà, 2 andines (aru i quítxua) i 17 amazóniques,[6] i encara una altra quinzena o més de llengües aïllades i no classificades.

Tots els departaments del Perú presenten parlants de llengües originàries. Fins i tot es pot afirmar que Lima és el departament que concentra la major diversitat lingüística al Perú, ja que els parlants solen migrar a aquesra ciutat. Hi ha parlants de llengües originàries que s'han assentat recentment en departaments molt llunyans als espais que ocupaven tradicionalment. És el cas d'alguns shipibo que s'agrupen en l'assentament urbà Cantagallo al districte del Rímac, departament de Lima, i d'alguns awajún assentats al districte de Ventanilla en el Callao. També hi parlants de la llengua ashaninka assentats en els districtes de Chosica i Ate, i alguns parlants de la llengua matsigenka, al districte de Puente Piedra, a la capital del Perú. Si bé els parlants d'algunes llengües originàries se situen en conques o rius, afluents de rius, entre d'altres, en aquesta secció es presenta sol la ubicació per departament. Les llengües originàries es poden classificar, segons el seu abast, per departament, per provincia i per districte.[7].

De les 47 llengües vigents en el Perú, el quítxua és la llengua que es parla en la majoria de departaments del país. Entre algunes llengües amazòniques, trobem el ashaninka que es parla en 9 departaments; el awajún, en 7 departaments; el shipibo, en 5 i; el matsigenka, en 4.[8]

En l'actualitat se sap que les llengües que van poder haver-se emprat en el Perú sobrepassen fàcilment les 300; fins i tot, cronistes com Acosta parlen de 700. No obstant això, des de l'època de conquesta, durant el Virregnat i després de la independència, la desaparició dels indígenes (per epidèmies, treballs forçats i mestissatge) i la discriminació antiindígena per part de la població blanca i mestissa, així com del govern peruà (que va imposar l'espanyol) van reduir el nombre de llengües indígenes a menys de 150 en l'actualitat. Així i tot, el nombre és major, però desproporcionat. La següent llista és de les llengües parlades avui dia i aquelles extintes al segle XX o en extinció (en cursiva).

ClassificacióModifica

Les llengües nadiues del Perú pertanyen a 19 famílies lingüístiques provades, estant documentades a més a prop d'una quinzena de llengües més, entre llengües aïllades i llengües no classificades, moltes d'elles extintes (aquestes són assenyalades amb el signe †). La següent llista recull més de 95 llengües entre llengües vives i llengües extintes:[9]

Classificació de les llengües indígenes del Perú
Familia Grup Llengua Territori
Llengües aru

Una familia demográfica e históricament destacada, la branca nord va patir la pressió expansiva del Quítxua mentre que la bramca sud segueix tenint molts parlants.

Aru septentrional Jaqaru Yauyos
Kawki Yauyos
Aru meridional Aymara Puno
Llengües arauanas

Una petita familia amb llengües a Brasil i Perú. Alguns autors consideren que aquestes llengües estarían emparentades amb l'arawak.

Dení-kulina Kulina Ucayali
Lenguas arawak
Es tracta de la familia de Llengües amerindies amb mes Llengües a Sudamérica.
Septentrional Noramazónico Resígaro Loreto
Meridional Suroest Iñapari (†) Madre de Dios
Mashko-Piro (†) Madre de Dios
Yine Madre de Dios, Ucayali, Loreto
Campa Asháninca Cusco
Asheninca Cusco
Axininca Cusco
Campa de Pajonal Cusco
Caquinte Cusco
Machiguenga Cusco
Nomatsiguenga Cusco
Amuesha-Chamicuro Amuesha Cusco
Chamicuro (†) Loreto
Llengües bora-witoto

Alguns autors questionen que las llengües bora i las llengües huitoto formen una única familia degut a las grans divergències entre els dos grups.

Bora Bora Loreto
Muinane Loreto
Witoto Coixama Loreto
Meneca Amazonas
Murui
Nonuya
Nüpode witoto Loreto
Ocaina Loreto
Llengües cahuapanas

.

Cayahuita-Cahuapana (†) Loreto
Jébero Loreto
Llengües candoshi-chirino

.

Candoshi Loreto
Chirino (†) Amazonas, Cajamarca
Llengües harákmbet

.

Amarakaeri Madre de Dios
Huachipaeri Madre de Dios
Llengües hibito-cholón

.

Cholón San Martín
Hibito San Martín
Llengües jívaras

.

Aguaruna Aguaruna Amazonas, Cajamarca, San Martín
Shuar-Huambisa Achuar Loreto
Huambisa Amazonas, Loreto
Llengües pano-tacanas

Una de las famílies amb mes llengües diferents en Perú.

Pano Yaminawa Amahuaca Madre de Dios, Ucayali
Cashinahua Ucayali
Sharanahua Ucayali
Yaminawa Ucayali
Chacobo Arazaire (†) Cuzco
Atsahuaca (†) Madre de Dios
Yamiaca (†) Madre de Dios
Capanawa Capanahua Loreto
Isconahua Ucayali
Marubo Ucayali
Pánobo (†) Loreto
Remo (†) Loreto
Shipibo Ucayali
Altres Cashibo Ucayali, Huánuco
Mayo-Pisabo Loreto
Mayoruna Loreto
Nahua Cuzco, Madre de Dios, Ucayali
Nocamán (†) Ucayali
Sensi (†) Loreto
Tacano Ese'ejja Madre de Dios
Llengües peba-yagua

.

Peba (†) Loreto
Yagua Loreto
Yameo (†) Loreto
Llengües quítxues

Aquestes llengües constitueixen una familia de llengües diferents donat que no totes les varietats de quítxues son intercomprensibles.

Quítxua I Quítxua I central Quítxua ancashino Ancash
Quítxua huanca Junín
Quítxua yaru Junín, Pasco
Quítxua I perifèric Quítxua de Pacaraos Distrito de Pacaraos (Huaral)
Quítxua II Quítxua II-A Quítxua cajamarquino Provincia de Cajamarca
Quítxua Incawasi-Cañaris Districtes de Incahuasi i Cañaris
Quítxua yauyino Provincia de Yauyos
Quítxua II-B Quítxua chachapoyano Províncies de Chachapoyas i Luya
Quítxua lamista Provincia de Lamas, Valle del Huallaga
Quítxua norteño Loreto
Quítxua II-C Quítxua ayacuchano Ayacucho, Huancavelica
Quítxua cuzqueño Cusco
Llengües tallán-sechura

Es un conjunt de llengües mal conegudes, que estan extingides des de finals del segle XVIII o principis del XIX, l'única informació existent son algunes llistes de vocabulari.

Atallano Catacaos Districte de Catacaos
Colán Districte de Colán
Sechura Olmos Districte de Olmos
Sechura Provincia de Sechura
Llengües tucanas

Aquesta família está formada per un gran nombre de Llengües localitzades en el sud de Colombia i a part de Brasil.

Occidental Suroccidental Orejón Loreto
Llengües tupí
Es tracta de la familia de llengûes amerindies amb mes llengües a Amèrica del Sud, especialment a Brasil.
tupí-guaraní subgrup III Cocama-cocamilla Loreto
Omagua Loreto
Llengües záparas

.

Grup I Cahuarano (†)? Loreto
Iquito Loreto
Grup II Arabela Loreto
Andoa-shimigae (†)? Loreto
Conambo (†) Loreto
Záparo (†)? Loreto
Llengua aïllada
S'ha intentat agrupar aquestes llengües en famílies més àmplies, encara que sense èxit.
Culli (†) La libertad, Cajabamba
Mochica (†) Departament de Lambayeque
Munichi (†) Loreto
Quingnam (†) Lima, Ancash, La Libertad
Taushiro Loreto
Tikuna Loreto
Urarina Loreto
Llengua no classificada
A més hi ha un conjunt de llengües amb documentació molt escassa i referències a llengües de pobles extinguits, que no han pogut ser classificades per falta de informació. Veure per exemple Llengua no classificada.
Aguano (†) Loreto
Bagua (†) Regió de l'Amazones, Regió de Cajamarca
Chacha (†) La Libertad, San Martín
Copallén (†) Amazonas
Omurano (†) (zápara?) departament
Patagón (†) (carib?) Amazonas, Cajamarca
Sacata (†) Cajamarca
Tabancale (†) Cajamarca
Terikaka (†) (zápara?) Loreto

QuítxuaModifica

 
Distribució geogràfica de les principals divisions de la família quechua.

El Quítxua és la segona llengua del país, per nombre de parlants. És oficial on és predominant, encara que des del punt de vista lingüístic ha d'entendre's com una família de llengües emparentades o com una macrollengua, així per exemple Ethnologue distingeix més de 25 varietats de quítxua al Perú. De fet els 4 grups principals en què es divideix el quítxua (Quítxua I, Quítxua IIA, Quítxua IIB i Quítxua IIC), els quatre estan representats al Perú.

AimaraModifica

L'aimara és la tercera llengua del país, per nombre de parlants, amb prop de mig milió de parlants al Perú. Predomina actualment en el sud del país, en els departaments de Puno, Moquegua i Tacna.

AltresModifica

 
Llengües pano-tacanas: Llengües pano (verd fosc) i llengües takana (verd clar), els punts indiquen la localització documentada de les llengües.

La resta de llengües indígenes del Perú compten amb més de 105 mil parlants en conjunt i es parlen bàsicament en l'orient i nord del país, en els departaments de Loreto, Mare de Déu i Ucayali.[10] El nord del Perú (Loreto) és probablement la part més diversa del país des del punt de vista lingüístic, ja que en ella abunden les petites famílies de llengües i llengües aïllades.

En el nord del Perú es troben cinc petites famílies: les cahuapana, jívara, zápara, peba-yagua i bora-witoto, aquestes famílies es parlen principalment en departament de Loreto, així com en àrees adjacents de Brasil, Colòmbia i Equador. La majoria d'aquests grups van ser delmats en el "boom del cautxú" a principis del segle XX. A la regió del riu Putumayo la població va caure de 50 mil a entre 7 mil i 10 mil en la primera dècada del segle XX.

En el departament d'Ucayali predominen les llengües pano, mentre que en la selva alta (muntanyenca) de la conca del riu Ucayali predominen les llengües arawak meridionals.

Idiomes al·lòctonsModifica

Un idioma al·lòcton d'un territori és una llengua l'origen històric trazable de la qual és conegut i cau fora d'aquest territori i va ser portat a aquest territori per conquesta, immigració o colonització.

L'espanyol del PerúModifica

Al Perú, l'idioma més estès és l'espanyol, que compta amb quatre dialectes en aquest país: l'espanyol equatorial, l'espanyol peruà ribereño, l'espanyol andí i l'espanyol amazónico.

AltresModifica

A més de l'espanyol, que és la llengua alóctona per excel·lència, existeixen altres llengües no originàries del Perú, parlades actualment com a resultat de processos migratoris.

Si bé és cert que existeix un gran nombre de colònies d'estrangers al Perú, la majoria d'aquestes va abandonar la seva llengua originària. Entre les comunitats principals d'immigrants estan estesos el japonès, el xinès i el cantonés com a exemples més clars, i en molta menor mesura, l'alemany (selva central en Pozuzo i Oxapampa), l'italià (àrees urbanes de Lima i Arequipa), l'àrab i l'hindustànic (dialecte urdú). Aquests dos últims són producte de les recents onades immigrants des de Palestina i Pakistan. El Francès també és una llengua que s'està arrelant en el departament de Loreto, ja que per mitjà d'una campanya de l'Aliança Francesa, el francès va ser ben rebut per la població peruana especialment la iquiteña. Últimament també tenen molta influència l'anglès, per la quantitat de turistes i residents nord-americans i britànics, el portuguès i el portunyol, que és bastant usat a les regions frontereres d'Ucayali, Loreto i Madre de Dios.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Dean, Bartholomew. Urarina Society, Cosmology, and History in Peruvian Amazonia. 
  2. Gibson, Michael Luke. El muniche: un idioma que se extingue, 1996. 
  3. Constitución política del Perú, art.48
  4. 4,0 4,1 Respecto al total de declarantes.
  5. Sullón Acosta, 2013, p. 13.
  6. Sullón Acosta, 2013, p. 19.
  7. Sullón Acosta, 2013, p. 32.
  8. Sullón Acosta, 2013, p. 33.
  9. Sullón Acosta, 2013, p. 14.
  10. Adelaar; Muysken, 2004, p. 610-624.

Vegeu tambéModifica

  • María Sumire, impulsora de la Llei de Llengües del Perú (2011)

Enllaços externsModifica