Llengües equatorials

Les llengües equatorials, proposada per Joseph Greenberg (1956, 1987), és una hipòtesi de família lingüística que proposa que diverses grups de llengües sud-americanes, entre elles: les macroarawak, macro-tupí, macro-jívares, les uru-chipaya i un bon número de llengües aïllades, estan emparentades dins d'una unitat filogenètica vàlida.

Llengües equatorials

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	6.200.000
Estat	Equador, Perú, Brasil, Colòmbia, Bolívia i Paraguai

Val a dir que aquesta hipòtesi, igual que altres propostes per Greenberg per al continent americà, ha estat àmpliament qüestionada per diversos especialistes en aquestes llengües, per basar-se en una metodologia amb un marge d'error massa alt (Landaburu, 1999) i sobre una evidència lingüística feble. Per aquesta raó la majoria dels especialistes consideren la proposta altament especulativa.

Classificació

Greenberg proposa que la macrofamília equatorial com una divisió de l'Amerindi meridional incloent diverses famílies. Aquesta classificació ha variat des de la primera proposta (1956), fins a l'última (1987). D'acord amb l'última proposta de Greenberg (1987), el tronc equatorial seria part del fílum Equatorial-Tucano, en el qual estarien també les llengües macro-tukano.

Greenberg (1956)

El grup equatorial inicialment proposat per Greenberg en 1956, era part d'un hipotètic grup andí-equatorial posteriorment abandonat la proposta de 1987. Entre el grup equatorial inicialment proposat, i més tard abandonat estaven les següents branques:

1. Arawak
2. Arawá
3. Chapacura-wañam
4. Uru-chipaya
5. Tupí
6. Zamuco
7. Timoto-Cuica
8. Guahibo-Pamigua
9. Salibano
10. Otomaco-Taparita
11. Kamsá
12. Tuyuneri (=Harákmbut)
13. Yuracaré
14. Cayubaba

Greenberg (1987)

El grup equatorial revisat per Greenberg en 1987 consta de 12 branques, entre les quals estan:

1. Macro-arawak
2. Cayubaba [A]
3. Coche [A]
4. Jívaro-Candoshi-Yaruro
5. Karirí-Tupí
6. Macú-Piaroa-Sáliba
7. Taruma [A]
8. Timote-Cuica
9. Trumaí [A]
10. Tushá [A]
11. Yuracaré [A]
12. Zamuco

La gran majoria d'aquests subgrups són llengües aïllades [A].

Fílum tukano-equatorial

La proposta de Greenberg (1987), proposa que les unitats filogenètiques anomenades macro-tucano, equatorial (macro-arawak) formarien el fílum tucano-equatorial. Aquest seria un dels quatre super-fílums en què es classificarien les llengües ameríndies de Sud-amèrica:

• Fílum txibtxa-paez
• Fílum andí (aimara, quítxua, andí septentrional, ...)
• Fílum tucano-Equatorial
  • Filo macro-tucano (tukano, catuquina, macú, nambikwara, ...)
  • Fílum Equatorial (macroarawak, macro-tupí, ...)
• Fílum Gê-Pano-Carib

Aquesta classificació naturalment ha estat molt criticada per les mateixes raons generals que la resta de la hipòtesi ameríndia.

Bibliografia

• Greenberg, Joseph H.

(1956) "Tentative Linguistic Classification of Central and South American languages". A. Wallace (Ed.) 1960 Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences: 791-794. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.

(1987) Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4

• Landaburu, Jon (1999) Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia. Bogotá: Universidad de Los Andes CCELA.
• Swadesh, Morris (1959) Mapas de la clasificación lingüística de México y las Américas. Universidad Nacional Autónoma de México.

(1963) "Discussion and criticism on Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 4 (3): 317-318.

• Tax, Sol (1960) "Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 1: 431-436. Chicago.
• Villegas Robles, Roberto (2004) "Lenguas Aborígenes del Perú"; Resonancia 01/07/2004. Editions la Résonance.

Enllaços externs

• Tronco Macro Tucanoano