Macrotucana

La hipòtesi macro-tukana, proposta per Joseph Greenberg (1956, 1987), proposa que diverses famílies i llengües entre elles: llengües tucanes, catuquina, makú, ticuna, huari, nambikuara, arutani-auake, auixiri (waorani), canichana, gamela, huari, irantxe, kaliana, koaiá, movima, munichi, natú, pankararú, xukurú, uamué, i yurí; formen una unitat filogenètica vàlida o macrofamília de llengües.

Macrotucana

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	75.000
Estat	Colòmbia, Equador, Perú i Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies

És d'advertir, que aquesta hipòtesi, igual que altres propostes per Greenberg per al continent americà, ha estat àmpliament qüestionada per diversos especialistes en aquestes llengües, per basar-se en una metodologia amb un marge d'error massa alt (Landaburu 1999) i sobre una evidència lingüística feble.

Classificació

Greenberg proposa que la macrofamília macro-tukano com una divisió de l'Amerindi meridional incloent diverses famílies. Aquesta classificació ha variat des de la primera proposta (1956), fins a l'última (1987) i altres autors han proposat modificacions parcials pel que la bibliografia sobre l'assumpte resulta confusa si no es tenen en compte l'any i l'autor que recull la llista de llengües hipotèticament pertanyents a la macrofamília macro-tucano.

D'acord amb l'última proposta de Greenberg (1987), el tronc macro-tucano formaria part del filum Equatorial-Tucano, en el qual estarien també les llengües arawak, les llengües tupí i les llengües tucanes juntament amb altres famílies menors i algunes llengües aïllades més. La classificació de Greenberg de 1987 difereix en bastants punts de la proposta anterior del mateix autor (Greenberg, 1956).

Per a Swadesh (1959) les llengües txibtxes i tucanes formarien un macrofílum amb 100 segles de separació. Wheeler (1992) va trobar diverses relacions "sorprenents" en les reconstruccions de proto-tukano i proto-txibtxa i algunes amb proto-arawak.

Greenberg (1956)

El macro-tucano inicialment proposat per Greenberg en 1956 constava principalment de dues branques:

1. Tucano (incloent Auixira), Ticuna, Muniche, Yuri, Canichana, Mobima.
2. Makú-Puinave.

Greenberg (1987)

El macro-tucano revisat per Greenberg en 1987 constava d'unes 18 branques, entre les que estaven:

1. Auixiri (huaorani)
2. Canichana
3. Capixana (kanoé)
4. Katukina
5. Gamela
6. Huari
7. Koaiá
8. Movima
9. Munichi
10. Nambikwara
11. Natú
12. Pankararú
13. Macú-Puinave
14. Shukurú (Xukurú)
15. Ticuna-Yurí
16. Tukano

Llevat les llengües nambikwares, les llengües tucanes i les macú la resta de divisions de la llista anterior, són considerades per la majoria d'americanistes llengües aïllades.

Fílum tukano-ecuatorial

La proposta de Greenberg (1987), proposa que les unitats filogenètiques anomenades macro-tucano, equatorial (macro-arawak) formarien el phylum tucano-equatorial. Aquest seria un dels quatre super-talls en què es classificarien les llengües ameríndies de Sud-amèrica:

• Filum txibtxa-paez
• Filum Andí (aimara, quítxua, andí nord, ...)
• Filum Tucano-Equatorial
  • Filum Macro-tucano
  • Filum Equatorial (macroarawak, macrotupí, ...)
• Filum Gê-Pano-Carib

Aquesta classificació naturalment ha estat molt criticada per les mateixes raons generals que la resta de la hipòtesi ameríndia.

Bibliografia

• Greenberg, Joseph H.

(1956) "Tentative Linguistic Classification of Central and South American languages". A. Wallace (Ed.) 1960 Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences: 791-794. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.

(1987) Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4

• Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990. 
• Landaburu, Jon (1999) Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia. Bogotá: Universidad de Los Andes CCELA.
• Swadesh, Morris (1959) Mapas de la clasificación lingüística de México y las Américas. Universidad Nacional Autónoma de México.

(1963) "Discussion and criticism on Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 4 (3): 317-318.

• Tax, Sol (1960) "Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 1: 431-436. Chicago.
• Villegas Robles, Roberto (2004) "Lenguas Aborígenes del Perú"; Resonancia 01/07/2004. Editions la Résonance.
• Wheeler, Alva (1992) "Unos conceptos sobre lenguas idígenas suramericanas y su desarrollo diacrónco"; Estudios Comparativos Proto Tucano: 77-86; Janet D. Barnes et. al. Editorial Alberto Lleras, Santafé de Bogotá.- ISBN 958-21-0070-2

Enllaços externs

• Tronco Macro Tucanoano a proel.org