Llengua toda

El toda és una llengua dravídica coneguda pel seu gran nombre de fricatives i vibrants. És parlat per la gent del poble toda, aproximadament mil persones que viuen a les Muntanyes Nilgiri de l'Índia del sud. El Toda es desenvolupava del antic tàmil-kannada.

Infotaula de llenguaLlengua toda
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deTamil Nadu Modifica el valor a Wikidata
EstatÍndia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües dravídiques
llengües dravídiques meridionals
llengües tàmil-kannada
Tamil-Kodagu (en) Tradueix
Toda-Kota (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3tcx Modifica el valor a Wikidata
Glottologtoda1252 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetcx Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1575 Modifica el valor a Wikidata
IETFtcx Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5103 Modifica el valor a Wikidata

SonsModifica

VocalsModifica

En comparació amb les altres llengües dravídiques, els setze vocals que posseeix el toda són un número molt gran. Hi ha vuit vocals diferents, els quals poden ocórrer en forma llarga o curta. Hi ha poca diferència de qualitat entre les formes llargues i curtes, excepte /e/, que es pronuncia [e] quan és curt i quan és llarg es converteix en [æː].[1]

Anterior Central Posterior
Tancada i y ɨ u
Mitjana e ɵ o
Oberta æː ɑ

ConsonantsModifica

El toda té un número elevat de fricatives i vibrants. Té set punts d'articulació, més que qualsevol altra llengua dravídica. Les laterals sordes són veritables fricatives i no aproximants sordes. El seu so retroflex lateral també és rar entre les llengües del món.[1]

Les fricatives sordes es sonoritzen al·lòfonicament en posició intervocàlica. Hi ha també fricatives sonores que són invariables: /ʒ, ʐ, ɣ/, encara que l'últim és rar. Les nasals i els sons /r̠, ɽ͡r, j/ al·lòfonicament els converteixen en sords, completament o parcialment, quan es troben en posició final o al costat de consonants sordes.[1]

Labial Dentialveolar



Apicalalveolar



Postalveolar apical



Postalveolar laminal Retroflex Palatal Velar
Senzill sib. Senzill pal. Senzill pal. Senzill pal.
Nasal m ɳ
Oclusiva/africades



sorda p t̪s̪ ʈ k
sonora b d̪z̪ ɖ ɡ
Fricativa sorda f θ ʃ ʂ x
sonora ʒ ʐ (ɣ)
lateral ɬ̪ ɭ̊˔
Aproximant ɭ j w
Vibrant r̘ʲ r̠ʲ ɽ͡r ɽ͡rʲ

Aquestes consonants poden ocórrer totes en posició final i dins la paraula. Tanmateix, només un conjunt restringit pot aparèixer al principi. Es tracta dels sons /p, t̪, k, f, s̪, m, n̠, r̘, l̪, j, w/.

A diferència de les altres consonants dentals, /θ/ és interdental. De manera semblant, /f/ és labiodental mentre que les altres labials són bilabials.

Les consonants apicals poden ser alveolars o postalveolars. És incert quina diferència hi ha realment entre /r̘/ i /r̠/ . Tenen el mateix lloc d'articulació, però se suposa que tenen llocs d'articulació secundaris que són distints.

Els retroflexos són subapicals. El so /ɽ͡r/ és el so ròtic que vibra més fortament que els altres.

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Spajić et al. (1994)

Enllaços externsModifica

BibliografiModifica

    • Emeneau, Murray B. 1984. Toda Grammar and Texts. American Philosophical Society, Memoirs Series, 155. Philadelphia: American Philosophical Society.
    • Siniša Spajić, Peter Ladefoged, P. Bhaskararao, 1994. "The rhotics of Toda". En UCLA Working Papers in Phonetics 87: Fieldwork Studies of Targeted Languages II.