Obre el menú principal

Llista de circumscripcions electorals a Catalunya

Eleccions al Parlament EuropeuModifica

A les eleccions al Parlament Europeu, Espanya forma una sola circumscripció electoral. El nombre d'escons que pertoquen a Espanya varia d'elecció a elecció: a les eleccions del 2014, s'escollien 54 eurodiputats. El 2019 se n'escolliran 59, a causa del Brexit i d'una reducció del nombre d'escons per tal de tenir-ne de reserva per futures incorporacions d'estats a la Unió Europea.[1][2]

Eleccions al Congrés de DiputatsModifica

Circumscripcions actualsModifica

 
Circumscripcions utilitzades actualment a les eleccions al Congrés dels Diputats, al Senat i al Parlament de Catalunya.

Cada província forma una circumscripció. Des de 1977 cada província té assegurada la representació de 2 diputats, i la resta d'escons es reparteixen de forma proporcional segons la població. Abans de cada elecció es torna a revisar el nombre d'escons a escollir.[1]

Circumscripció Població (2018) 1977–1989 1989–1993 1993–1996 1996–2004 Des de 2004
Barcelona 5.609.350 33 32 32 31 31
Girona 761.947 5 5 5 5 6
Lleida 432.866 4 4 4 4 4
Tarragona 795.902 5 5 6 6 6

Segona República (1931–1936)Modifica

El 1931 es va adoptar una llei electoral que substituïa els districtes uninominals i plurinominals de la Restauració per circumscripcions equivalents a les províncies. Madrid, Barcelona i les capitals de província amb més de 100.000 habitants (el 1931) o 150.000 (des del 1933) formaven circumscripció pròpia.[3][4][5]

Circumscripció Diputats
Barcelona ciutat 18
Barcelona província 15
Girona 7
Lleida 6
Tarragona 7

Sexenni Democràtic i Restauració borbònica (1871–1923)Modifica

 
Districtes electorals utilitzats entre 1898 i 1923.

Durant aquesta època, les subdivisions es coneixien com a districtes. El 1871 es va adoptar una llei electoral que establia que hi hagués un diputat per cada 40.000 habitants i subdividia el territori en circumscripcions uninominals, respectant els límits de les províncies.[6] El 1878 una nova llei electoral va fer fusionar els cinc districtes de la ciutat de Barcelona en un de plurinominal, representat amb 5 escons i va fusionar els de Tarragona, Reus i Falset en un de nou representat amb 3 escons.[7] El 1887 es va crear el de Sabadell i el 1898 es va abolir el de Gràcia, ja que els municipis del pla de Barcelona es van fusionar amb la capital. Això va comportar un increment de 5 a 7 diputats a escollir a Barcelona. El sistema va quedar abolit amb la dictadura de Primo de Rivera.[8][9]

Districte Província Població (1871) Escons Perídoe
Arenys de Mar Barcelona 42.639 1 1871–1923
Balaguer Lleida 38.981 1 1871–1923
Barcelona Barcelona 190.298 5 1877–1898
7 1899–1923
Barcelona I Barcelona 36.560 1 1871–1876
Barcelona II Barcelona 36.520 1 1871–1876
Barcelona III Barcelona 38.260 1 1871–1876
Barcelona IV Barcelona 38.422 1 1871–1876
Barcelona V Barcelona 38.536 1 1871–1876
Berga Barcelona 40.756 1 1871–1923
La Bisbal d'Empordà Girona 38.546 1 1871–1923
Les Borges Blanques Lleida 39.841 1 1871–1923
Castellterçol Barcelona 39.594 1 1871–1923
Cervera Lleida 37.661 1 1871–1923
Falset Tarragona 40.921 1 1871–1876
Figueres Girona 37.686 1 1871–1923
Gandesa Tarragona 38.990 1 1871–1923
Girona Girona 40.459 1 1871–1923
Gràcia Barcelona 43.108 1 1871–1898
Granollers Barcelona 42.176 1 1871–1923
Igualada Barcelona 40.480 1 1871–1923
Lleida Lleida 38.402 1 1871–1923
Manresa Barcelona 41.974 1 1871–1923
Mataró Barcelona 40.645 1 1871–1923
Olot Girona 38.291 1 1871–1923
Puigcerdà Girona 38.423 1 1871–1923
Reus Tarragona 41.709 1 1871–1876
Roquetes Tarragona 40.441 1 1871–1923
Sabadell Barcelona 1 1887–1923
Sant Feliu de Llobregat Barcelona 40.084 1 1871–1923
Santa Coloma de Farners Girona 38.387 1 1871–1923
La Seu d'Urgell Lleida 38.409 1 1871–1923
Solsona Lleida 40.401 1 1871–1923
Sort Lleida 41.957 1 1871–1923
Tarragona Tarragona 39.560 1 1871–1876
Tarragona-Reus-Falset Tarragona 122.190 3 1877–1923
Terrassa Barcelona 38.852 1 1871–1923
Torroella de Montgrí Girona 40.484 1 1871–1923
Tortosa Tarragona 38.950 1 1871–1923
Tremp Lleida 38.877 1 1871–1923
Valls Tarragona 42.055 1 1871–1923
El Vendrell Tarragona 39.240 1 1871–1923
Vic Barcelona 42.566 1 1871–1923
Vilademuls Girona 38.912 1 1871–1923
Vilafranca del Penedès Barcelona 43.217 1 1871–1923
Vilanova i la Geltrú Barcelona 39.878 1 1871–1923

Eleccions al Parlament de CatalunyaModifica

Circumscripcions actualsModifica

Com que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia, utilitza la llei electoral espanyola per escollir els representants al Parlament de Catalunya, de manera que el sistema electoral i les circumscripcions són les mateixes que s'utilitzen al Congrés dels Diputats. Actualment, el nombre de diputats del Parlament és 135. L'assignació d'escons a cada província no ha canviat des del 1980 i està fixada segons la disposició transitòria quarta de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i de l'Estatut d'Autonomia de 2006: [10][11]

Circumscripció Població (2018) Diputats
Barcelona 5.609.350 85
Girona 761.947 17
Lleida 432.866 15
Tarragona 795.902 18

Segona RepúblicaModifica

Les circumscripcions electorals i el nombre d'escons venien recollits a les disposicions transitòries de l'Estatut de Núria, i fixaven un diputat per cada 40.000 habitants i un mínim de 14 diputats per circumscripció. Només es va aplicar a les eleccions de 1932.[12]

Circumscripció Diputats
Barcelona ciutat 24
Barcelona circumscripció 19
Girona 14
Lleida 14
Tarragona 14

Eleccions al SenatModifica

Hi ha dos tipus de senadors: els d'elecció directa i els d'elecció indirecta pels parlaments de cada comunitat autònoma. Segons la ubicació geogràfica, les circumscripcions corresponen a unes subdivisions o a unes altres. En territori peninsular, les circumscripcions equivalen a les províncies, i cadascuna n'escull 4. Per tant, les circumscripcions catalanes són les següents:

Circumscripció Població (2018) Senadors
Barcelona 5.609.350 4
Girona 761.947 4
Lleida 432.866 4
Tarragona 795.902 4

Eleccions a les diputacions provincialsModifica

Sistema actualModifica

Les eleccions a les diputacions provincials són indirectes i s'efectuen cada 4 anys, en base als vots obtinguts per cada candidatura a les eleccions municipals. Cada província està dividida en partits judicials. Les circumscripcions actuals corresponen als territoris dels partits judicials existents el dia 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals després del franquisme. Actualment s'han creat més partits judicials, però s'han mantingut les circumscripcions.

El nombre d'escons assignats a cada partit depèn del pes de la població del partit respecte la província. L'evolució del nombre d'escons de cada circumscripció és la següent: [1][13]

Província de Barcelona

Partit judicial 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Arenys de Mar 2 1 1 1 1 1 1 2 2 2
Barcelona 17 24 23 23 22 20 20 19 18 18
Berga 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Granollers 3 2 2 2 3 3 3 3 3 3
Igualada 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1
L'Hospitalet de Llobregat 6 7 7 7 7 7 7 6 6 6
Manresa 2 1 1 1 1 2 1 2 2 2
Mataró 3 2 2 2 2 3 3 3 3 3
Sabadell 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4
Sant Feliu de Llobregat 3 2 3 3 3 3 3 3 3 3
Terrassa 3 3 3 3 3 3 4 4 4 4
Vic 2 1 1 1 1 1 1 1 2 2
Vilafranca del Penedès 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Vilanova i la Geltrú 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Província de Girona

Partit judicial 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
La Bisbal d'Empordà 4 4 4 5 5 5 5 5 5 5
Figueres 4 4 4 4 4 4 4 4 5 5
Girona 6 8 8 9 9 8 8 8 8 8
Olot 3 2 2 2 2 3 2 2 2 2
Puigcerdà 2 2 2 2 2 2 2 2 1 1
Santa Coloma de Farners 5 5 5 5 5 5 6 6 6 6

Província de Lleida

Partit judicial 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Balaguer 4 4 4 4 4 4 4 4 4 3
Les Borges Blanques 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Cervera 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3
Lleida 12 12 12 12 12 12 12 12 12 13
La Seu d'Urgell 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Solsona 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Sort 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Tremp 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Vielha 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Província de Tarragona

Partit judicial 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Reus 7 8 8 8 8 8 8 8 7 7
Tarragona 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
Tortosa 7 7 7 7 6 6 6 6 6 6
Valls 3 3 3 3 3 3 2 2 2 2
El Vendrell 3 2 2 2 3 3 4 4 5

Restauració borbònica (1882–1923)Modifica

 
Circumscripcions utilitzades a les eleccions provincials a inicis del segle XX.

La llei provincial del 1882, vigent fins a la dictadura de Primo de Rivera, establia un mínim de cinc districtes electorals per província, escollint 4 diputats cadascun. Com a norma general, cada districte estaria format per dos partits judicials limítrofs. Durant la Mancomunitat de Catalunya (19141923), els plens de les 4 diputacions provincials catalanes van fusionar-se.[14]

Província de Barcelona

Partit judicial Diputats
Arenys–Mataró 4
Barcelona I 4
Barcelona II 4
Barcelona III 4
Igualada–Vilafranca 4
Manresa–Berga 4
Terrassa–Sabadell 4
Vic–Granollers 4
Vilanova–Sant Feliu 4

Província de Girona

Partit judicial Diputats
La Bisbal d'Empordà 4
Figueres 4
Girona 4
Olot–Puigcerdà 4
Santa Coloma de Farners 4

Província de Lleida

Partit judicial Diputats
Balaguer 4
Cervera–Solsona 4
Lleida–Les Borges 4
La Seu–Sort 4
Tremp–Vielha 4

Província de Tarragona

Partit judicial Diputats
Falset–Gandesa 4
Reus 4
Tarragona–Vendrell 4
Tortosa 4
Valls–Montblanc 4

Sexenni Democràtic (1870–1882)Modifica

La llei provincial aprovada el 1870 establia la divisió de la província en circumscripcions uninominals (d'un sol diputat) basats en la població i respectant els límits dels partits judicials i dels termes municipals, sempre que la població d'un municipi sigui superior al de la població que li pertocaria a un districte. Les divisions van ser vigents fins a l'any 1882.[15][16]

 
Districtes utilitzats en les eleccions provincials a la província de Barcelona entre 1870 i 1882.

Província de Barcelona

Partit judicial Districte
Arenys de Mar Arenys de Mar
Arenys de Mar Calella
Arenys de Mar Sant Celoni
Barcelona Barcelona 1
Barcelona Barcelona 2
Barcelona Barcelona 3
Barcelona Barcelona 4
Barcelona Barcelona 5
Barcelona Barcelona 6
Barcelona Barcelona 7
Barcelona Barcelona 8
Barcelona Barcelona 9
Barcelona Barcelona 10
Barcelona Barcelona 11
Barcelona Barcelona 12
Barcelona Barcelona 13
Barcelona Barcelona 14
Barcelona Badalona
Barcelona Sants
Barcelona Sant Andreu de Palomar
Barcelona Gràcia
Barcelona Sant Martí de Provençals
Berga Berga
Berga Cardona
Berga Prats de Lluçanès
Granollers Granollers
Granollers Caldes de Montbui
Granollers Cardedeu
Igualada Igualada
Igualada Capellades
Igualada Calaf
Manresa Manresa 1
Manresa Manresa 2
Manresa Sallent
Manresa Moià
Mataró Mataró 1
Mataró Mataró 2
Mataró El Masnou
Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu de Llobregat
Sant Feliu de Llobregat Martorell
Sant Feliu de Llobregat Sant Boi de Llobregat
Terrassa Terrassa
Terrassa Sabadell 1
Terrassa Sabadell 2
Terrassa Rubí
Vic Vic
Vic Sant Hipòlit de Voltregà
Vic Manlleu
Vic Centelles
Vilafranca del Penedès Vilafranca
Vilafranca del Penedès Sant Sadurní d'Anoia
Vilanova i la Geltrú Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú Sitges
 
Districtes utilitzats en les eleccions provincials a la província de Girona entre 1870 i 1882.

Província de Girona

Partit judicial Districte
Figueres Figueres 1
Figueres Figueres 2
Figueres Roses
Figueres Castelló d'Empúries
Figueres Llançà
Figueres La Jonquera
Figueres Maçanet de Cabrenys
Figueres Llers
Girona Girona 1
Girona Girona 2
Girona Banyoles
Girona Vilademuls
Girona L'Escala
Girona Fornells
Girona Ventalló
Girona Celrà
Girona Sant Gregori
La Bisbal d'Empordà La Bisbal
La Bisbal d'Empordà Palamós
La Bisbal d'Empordà Llagostera
La Bisbal d'Empordà Begur
La Bisbal d'Empordà Palafrugell
La Bisbal d'Empordà Torroella
La Bisbal d'Empordà Sant Feliu de Guíxols
Olot Olot 1
Olot Olot 2
Olot Sant Esteve d'en Bas
Olot Sant Feliu de Pallerols
Olot Sant Cristòfol de Beget
Olot Tortellà
Puigcerdà Puigcerdà
Puigcerdà Ribes de Freser
Puigcerdà Ripoll
Puigcerdà Sant Joan de les Abadesses
Santa Coloma de Farners Lloret de Mar
Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners Brunyola
Santa Coloma de Farners Blanes
Santa Coloma de Farners Maçanet de la Selva
Santa Coloma de Farners Caldes de Malavella
Santa Coloma de Farners Arbúcies
 
Districtes utilitzats en les eleccions provincials a la província de Lleida entre 1870 i 1882.

Província de Lleida

Partit judicial Districte
Balaguer Alguaire
Balaguer Almenar
Balaguer Balaguer
Balaguer Camarassa
Balaguer Àger
Balaguer Cubells
Balaguer Agramunt
Balaguer Anya
Cervera Guimerà
Cervera Tàrrega
Cervera Anglesola
Cervera Cervera
Cervera Torrefeta
Cervera Guissona
La Seu d'Urgell Organyà
La Seu d'Urgell La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell Bellver
La Seu d'Urgell Castellbò
Lleida Alcarràs
Lleida Maials
Lleida Juncosa
Lleida Juneda
Lleida Arbeca
Lleida Les Borges Blanques
Lleida Corbins
Lleida Lleida 8
Lleida Lleida 9
Lleida Lleida 10
Solsona Torà
Solsona Pinell de Solsonès
Solsona Solsona
Solsona Sant Llorenç de Morunys
Sort Gerri de la Sal
Sort Sort
Sort Esterri d'Àneu
Tremp La Guàrdia de Tremp
Tremp Tremp
Tremp La Pobla de Segur
Tremp El Pont de Suert
Vielha Vielha
Vielha Bossòst
 
Districtes utilitzats en les eleccions provincials a la província de Tarragona entre 1870 i 1882.

Província de Tarragona

Partit judicial Districte
El Vendrell El Vendrell
El Vendrell Torredembarra
El Vendrell Masllorenç
El Vendrell L'Arboç
Falset Vinebre
Falset Tivissa
Falset Falset
Falset Cornudella de Montsant
Falset Porrera
Gandesa Gandesa
Gandesa Móra d'Ebre
Gandesa Torta
Gandesa La Fatarella
Montblanc Santa Coloma de Queralt
Montblanc Sarral
Montblanc Vimbodí
Montblanc Montblanc
Reus Reus 1
Reus Reus 2
Reus Reus 3
Reus Reus 4
Reus Riudoms
Reus La Selva del Camp
Tarragona Tarragona 1
Tarragona Tarragona 2
Tarragona Tarragona 3
Tarragona Vila-seca
Tortosa Tortosa 1
Tortosa Tortosa 2
Tortosa Tortosa 3
Tortosa Tortosa 4
Tortosa El Perelló
Tortosa La Sénia
Tortosa Ulldecona
Tortosa Amposta
Tortosa Roquetes
Valls Valls 1
Valls Valls 2
Valls Alcover
Valls El Pont d'Armentera
Valls El Pla de Santa Maria

Eleccions al Consell General d'AranModifica

 
Terçons d'Aran, utilitzats com a circumscripcions a les eleccions al Consell General

La llei 16/1990, de 13 de juliol i la llei 1/2015, del 5 de febrer, ambdues del règim especial d'Aran estableixen que cada terçó forma una circumscripció electoral a les eleccions al Consell General d'Aran (en aranès: Conselh Generau d'Aran).[17][18]

Circumscripció Consellers
Arties e Garòs 2
Castièro 4
Irissa 1
Marcatosa 1
Pujòlo 2
Quate Lòcs 3

Eleccions als consells comarcalsModifica

Els consells comarcals són l'òrgan administratiu de cada comarca, tret d'Aran, on és substituït pel Consell General d'Aran i pel Barcelonès, on el consell comarcal serà abolit el 2019. Cada comarca forma una circumscripció única.[19]

Població Consellers
≤ 50.000 19
50.001–100.000 25
100.001–500.000 33
≥ 500.001 39

Eleccions municipalsModifica

Sistema actualModifica

Cada municipi forma una circumscripció única per escollir els regidors dels ajuntaments. El nombre d'escons del ple depèn de la població del municipi:[1]

Població Regidors
< 250 5
251–1.000 7
1.001–2.000 9
2.001–5.000 11
5.001–10.000 13
10.001–20.000 17
20.001–50.000 21
50.001–100.000 25
>100.001 +1 per cada 100.000 habitants o fracció

+1 si el total és un nombre parell

Segona República (1934)Modifica

La competència de legislació municipal i de convocatòria d'eleccions municipals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de Núria, el 1932. El Parlament de Catalunya va aprovar la llei municipal el 1933. Cada municipi formava una sola circumscripció electoral. El nombre de regidors de cada municipi era el següent:[20]

Població Regidors
<500 5
501–1.000 6
1.001–1.500 7
1.501–2.000 8
2.001–2.500 9
2.501–3.000 10
3.001–5.000 12
5.001–10.000 16
10.001–20.000 18
>20,000 24
Barcelona 40

Restauració Borbònica (1877–1931)Modifica

La llei municipal utilitzada durant la Restauració borbònica va ser aprovada el 1877 i marcava clarament quin havia de ser el nombre de districtes i de regidors d'un municipi. No obstant, no marcava quin havia de ser el nombre de regidors per districte, si bé estipulava que els districtes havien de tenir poblacions similars. Les eleccions se celebraven cada 2 anys, renovant la meitat dels regidors de cada districte en cada elecció.[21]

Població Regidors Districtes Població Regidors Districtes Població Regidors Districtes
<500 6 1 16.001–18.000 21 4 55.001–60.000 36 8
501–800 7 1 18.001–20.000 22 5 60.001–65.000 37 8
801–1.000 8 2 20.001–22.000 23 5 65.001–70.000 38 9
1.001–2.000 9 2 22.001–24.000 24 5 70.001–75.000 39 9
2.001–3.000 10 2 24.001–26.000 25 5 75.001–80.000 40 9
3.001–4.000 11 2 26.001–28.000 26 6 80.001–85.000 41 9
4.001–5.000 12 2 28.001–30.000 27 6 85.001–90.000 42 9
5.001–6.000 13 2 30.001–32.000 28 6 90.001–95.000 43 10
6.001–7.000 14 3 32.001–34.000 29 6 95.001–100.000 44 10
7.001–8.000 15 3 34.001–36.000 30 7 100.001–120.000 45 10
8.001–9.000 16 3 36.001–38.000 31 7 120.001–140.000 46 10
9.001–10.000 17 3 38.001–40.000 32 7 140.001–160.000 47 10
10.001–12.000 18 4 40.001–45.000 33 8 160.001–180.000 48 10
12.001–14.000 19 4 45.001–50.000 34 8 180.001–200.000 49 10
14.001–16.000 20 4 50.001–55.000 35 8 >200.001 50 10

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General..
  2. «EU elections: how many MEPs will each country get in 2019? | News | European Parliament» (en en), 02-01-2018. [Consulta: 17 febrer 2019].
  3. Decret del 10 de maig de 1931.
  4. Decret del 7 de juny de 1931.
  5. Llei electoral de 1933, del 28 de juliol de 1933.
  6. Llei electoral de 1871, del 27 de gener de 1871.
  7. Llei electoral de 1878, del 30 de desembre de 1878.
  8. Llei dividint el districte de Terrassa en dos, del 22 de gener del 1887..
  9. Reial ordre del 15 de març de 1898.
  10. Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
  11. Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
  12. Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932.
  13. «Catalunya: eleccions a Diputació de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona». [Consulta: 17 febrer 2019].
  14. Llei orgànica provincial, de l'1 de setembre de 1882.
  15. Llei provincial, del 21 d'agost de 1870.
  16. Decret del 30 de setembre de 1870.
  17. Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran.
  18. Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran..
  19. Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya..
  20. Llei municipal del 15 d'agost de 1933.
  21. Llei municipal del 4 d'octubre de 1877.