Llista de circumscripcions electorals a Catalunya
Catalunya està dividida en diferents circumscripcions electorals segons el tipus d'eleccions.
Eleccions al Parlament Europeu modifica
A les eleccions al Parlament Europeu, Espanya forma una sola circumscripció electoral. El nombre d'escons que pertoquen a Espanya varia d'elecció a elecció: a les eleccions del 2014, s'escollien 54 eurodiputats. El 2019 se n'escolliran 59, a causa del Brexit i d'una reducció del nombre d'escons per tal de tenir-ne de reserva per futures incorporacions d'estats a la Unió Europea.[1][2]
Eleccions al Congrés de Diputats modifica
Circumscripcions actuals modifica
Cada província forma una circumscripció. Des de 1977 cada província té assegurada la representació de 2 diputats, i la resta d'escons es reparteixen de forma proporcional segons la població. Abans de cada elecció es torna a revisar el nombre d'escons a escollir.[1]
| Circumscripció | Població (2018) | 1977–1989 | 1989–1993 | 1993–1996 | 1996–2004 | Des de 2004 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Barcelona | 5.609.350 | 33 | 32 | 32 | 31 | 31 |
| Girona | 761.947 | 5 | 5 | 5 | 5 | 6 |
| Lleida | 432.866 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 |
| Tarragona | 795.902 | 5 | 5 | 6 | 6 | 6 |
Segona República (1931–1936) modifica
El 1931 es va adoptar una llei electoral que substituïa els districtes uninominals i plurinominals de la Restauració per circumscripcions equivalents a les províncies. Madrid, Barcelona i les capitals de província amb més de 100.000 habitants (el 1931) o 150.000 (des del 1933) formaven circumscripció pròpia.[3][4][5]
| Circumscripció | Diputats |
|---|---|
| Barcelona ciutat | 18 |
| Barcelona província | 15 |
| Girona | 7 |
| Lleida | 6 |
| Tarragona | 7 |
Sexenni Democràtic i Restauració borbònica (1871–1923) modifica
Durant aquesta època, les subdivisions es coneixien com a districtes. El 1871 es va adoptar una llei electoral que establia que hi hagués un diputat per cada 40.000 habitants i subdividia el territori en circumscripcions uninominals, respectant els límits de les províncies.[6] El 1878 una nova llei electoral va fer fusionar els cinc districtes de la ciutat de Barcelona en un de plurinominal, representat amb 5 escons i va fusionar els de Tarragona, Reus i Falset en un de nou representat amb 3 escons.[7] El 1887 es va crear el de Sabadell i el 1898 es va abolir el de Gràcia, ja que els municipis del pla de Barcelona es van fusionar amb la capital. Això va comportar un increment de 5 a 7 diputats a escollir a Barcelona. El sistema va quedar abolit amb la dictadura de Primo de Rivera.[8][9]
| Districte | Província | Població (1871) | Escons | Perídoe |
|---|---|---|---|---|
| Arenys de Mar | Barcelona | 42.639 | 1 | 1871–1923 |
| Balaguer | Lleida | 38.981 | 1 | 1871–1923 |
| Barcelona | Barcelona | 190.298 | 5 | 1877–1898 |
| 7 | 1899–1923 | |||
| Barcelona I | Barcelona | 36.560 | 1 | 1871–1876 |
| Barcelona II | Barcelona | 36.520 | 1 | 1871–1876 |
| Barcelona III | Barcelona | 38.260 | 1 | 1871–1876 |
| Barcelona IV | Barcelona | 38.422 | 1 | 1871–1876 |
| Barcelona V | Barcelona | 38.536 | 1 | 1871–1876 |
| Berga | Barcelona | 40.756 | 1 | 1871–1923 |
| La Bisbal d'Empordà | Girona | 38.546 | 1 | 1871–1923 |
| Les Borges Blanques | Lleida | 39.841 | 1 | 1871–1923 |
| Castellterçol | Barcelona | 39.594 | 1 | 1871–1923 |
| Cervera | Lleida | 37.661 | 1 | 1871–1923 |
| Falset | Tarragona | 40.921 | 1 | 1871–1876 |
| Figueres | Girona | 37.686 | 1 | 1871–1923 |
| Gandesa | Tarragona | 38.990 | 1 | 1871–1923 |
| Girona | Girona | 40.459 | 1 | 1871–1923 |
| Gràcia | Barcelona | 43.108 | 1 | 1871–1898 |
| Granollers | Barcelona | 42.176 | 1 | 1871–1923 |
| Igualada | Barcelona | 40.480 | 1 | 1871–1923 |
| Lleida | Lleida | 38.402 | 1 | 1871–1923 |
| Manresa | Barcelona | 41.974 | 1 | 1871–1923 |
| Mataró | Barcelona | 40.645 | 1 | 1871–1923 |
| Olot | Girona | 38.291 | 1 | 1871–1923 |
| Puigcerdà | Girona | 38.423 | 1 | 1871–1923 |
| Reus | Tarragona | 41.709 | 1 | 1871–1876 |
| Roquetes | Tarragona | 40.441 | 1 | 1871–1923 |
| Sabadell | Barcelona | – | 1 | 1887–1923 |
| Sant Feliu de Llobregat | Barcelona | 40.084 | 1 | 1871–1923 |
| Santa Coloma de Farners | Girona | 38.387 | 1 | 1871–1923 |
| La Seu d'Urgell | Lleida | 38.409 | 1 | 1871–1923 |
| Solsona | Lleida | 40.401 | 1 | 1871–1923 |
| Sort | Lleida | 41.957 | 1 | 1871–1923 |
| Tarragona | Tarragona | 39.560 | 1 | 1871–1876 |
| Tarragona-Reus-Falset | Tarragona | 122.190 | 3 | 1877–1923 |
| Terrassa | Barcelona | 38.852 | 1 | 1871–1923 |
| Torroella de Montgrí | Girona | 40.484 | 1 | 1871–1923 |
| Tortosa | Tarragona | 38.950 | 1 | 1871–1923 |
| Tremp | Lleida | 38.877 | 1 | 1871–1923 |
| Valls | Tarragona | 42.055 | 1 | 1871–1923 |
| El Vendrell | Tarragona | 39.240 | 1 | 1871–1923 |
| Vic | Barcelona | 42.566 | 1 | 1871–1923 |
| Vilademuls | Girona | 38.912 | 1 | 1871–1923 |
| Vilafranca del Penedès | Barcelona | 43.217 | 1 | 1871–1923 |
| Vilanova i la Geltrú | Barcelona | 39.878 | 1 | 1871–1923 |
Eleccions al Parlament de Catalunya modifica
Circumscripcions actuals modifica
Com que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia, utilitza la llei electoral espanyola per escollir els representants al Parlament de Catalunya, de manera que el sistema electoral i les circumscripcions són les mateixes que s'utilitzen al Congrés dels Diputats. Actualment, el nombre de diputats del Parlament és 135. L'assignació d'escons a cada província no ha canviat des del 1980 i està fixada segons la disposició transitòria quarta de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i de l'Estatut d'Autonomia de 2006: [10][11]
| Circumscripció | Població (2018) | Diputats |
|---|---|---|
| Barcelona | 5.609.350 | 85 |
| Girona | 761.947 | 17 |
| Lleida | 432.866 | 15 |
| Tarragona | 795.902 | 18 |
Segona República modifica
Les circumscripcions electorals i el nombre d'escons venien recollits a les disposicions transitòries de l'Estatut de Núria, i fixaven un diputat per cada 40.000 habitants i un mínim de 14 diputats per circumscripció. Només es va aplicar a les eleccions de 1932.[12]
| Circumscripció | Diputats |
|---|---|
| Barcelona ciutat | 24 |
| Barcelona circumscripció | 19 |
| Girona | 14 |
| Lleida | 14 |
| Tarragona | 14 |
Eleccions al Senat modifica
Hi ha dos tipus de senadors: els d'elecció directa i els d'elecció indirecta pels parlaments de cada comunitat autònoma. Segons la ubicació geogràfica, les circumscripcions corresponen a unes subdivisions o a unes altres. En territori peninsular, les circumscripcions equivalen a les províncies, i cadascuna n'escull 4. Per tant, les circumscripcions catalanes són les següents:
| Circumscripció | Població (2018) | Senadors |
|---|---|---|
| Barcelona | 5.609.350 | 4 |
| Girona | 761.947 | 4 |
| Lleida | 432.866 | 4 |
| Tarragona | 795.902 | 4 |
Eleccions a les diputacions provincials modifica
Sistema actual modifica
Les eleccions a les diputacions provincials són indirectes i s'efectuen cada 4 anys, sobre la base dels vots obtinguts per cada candidatura a les eleccions municipals. Cada província està dividida en partits judicials. Les circumscripcions actuals corresponen als territoris dels partits judicials existents el dia 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals després del franquisme. Actualment s'han creat més partits judicials, però s'han mantingut les circumscripcions.
El nombre d'escons assignats a cada partit depèn del pes de la població del partit respecte la província. L'evolució del nombre d'escons de cada circumscripció és la següent: [1][13]
Província de Barcelona
| Partit judicial | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Arenys de Mar | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 2 |
| Barcelona | 17 | 24 | 23 | 23 | 22 | 20 | 20 | 19 | 18 | 18 |
| Berga | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Granollers | 3 | 2 | 2 | 2 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 |
| Igualada | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| L'Hospitalet de Llobregat | 6 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 6 | 6 | 6 |
| Manresa | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 2 | 1 | 2 | 2 | 2 |
| Mataró | 3 | 2 | 2 | 2 | 2 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 |
| Sabadell | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 |
| Sant Feliu de Llobregat | 3 | 2 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 |
| Terrassa | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 4 | 4 | 4 | 4 |
| Vic | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 |
| Vilafranca del Penedès | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Vilanova i la Geltrú | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
Província de Girona
| Partit judicial | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| La Bisbal d'Empordà | 4 | 4 | 4 | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 |
| Figueres | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 5 | 5 |
| Girona | 6 | 8 | 8 | 9 | 9 | 8 | 8 | 8 | 8 | 8 |
| Olot | 3 | 2 | 2 | 2 | 2 | 3 | 2 | 2 | 2 | 2 |
| Puigcerdà | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 2 | 1 | 1 |
| Santa Coloma de Farners | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 | 5 | 6 | 6 | 6 | 6 |
Província de Lleida
| Partit judicial | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Balaguer | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 4 | 3 |
| Les Borges Blanques | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Cervera | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 |
| Lleida | 12 | 12 | 12 | 12 | 12 | 12 | 12 | 12 | 12 | 13 |
| La Seu d'Urgell | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Solsona | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Sort | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Tremp | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Vielha | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
Província de Tarragona
| Partit judicial | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Reus | 7 | 8 | 8 | 8 | 8 | 8 | 8 | 8 | 7 | 7 |
| Tarragona | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 | 7 |
| Tortosa | 7 | 7 | 7 | 7 | 6 | 6 | 6 | 6 | 6 | 6 |
| Valls | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 3 | 2 | 2 | 2 | 2 |
| El Vendrell | 3 | 2 | 2 | 2 | 3 | 3 | 4 | 4 | 5 |
Restauració borbònica (1882–1923) modifica
La llei provincial del 1882, vigent fins a la dictadura de Primo de Rivera, establia un mínim de cinc districtes electorals per província, escollint 4 diputats cadascun. Com a norma general, cada districte estaria format per dos partits judicials limítrofs. Durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), els plens de les 4 diputacions provincials catalanes van fusionar-se.[14]
Província de Barcelona
| Partit judicial | Diputats |
|---|---|
| Arenys–Mataró | 4 |
| Barcelona I | 4 |
| Barcelona II | 4 |
| Barcelona III | 4 |
| Igualada–Vilafranca | 4 |
| Manresa–Berga | 4 |
| Terrassa–Sabadell | 4 |
| Vic–Granollers | 4 |
| Vilanova–Sant Feliu | 4 |
Província de Girona
| Partit judicial | Diputats |
|---|---|
| La Bisbal d'Empordà | 4 |
| Figueres | 4 |
| Girona | 4 |
| Olot–Puigcerdà | 4 |
| Santa Coloma de Farners | 4 |
Província de Lleida
| Partit judicial | Diputats |
|---|---|
| Balaguer | 4 |
| Cervera–Solsona | 4 |
| Lleida–Les Borges | 4 |
| La Seu–Sort | 4 |
| Tremp–Vielha | 4 |
Província de Tarragona
| Partit judicial | Diputats |
|---|---|
| Falset–Gandesa | 4 |
| Reus | 4 |
| Tarragona–Vendrell | 4 |
| Tortosa | 4 |
| Valls–Montblanc | 4 |
Sexenni Democràtic (1870–1882) modifica
La llei provincial aprovada el 1870 establia la divisió de la província en circumscripcions uninominals (d'un sol diputat) basats en la població i respectant els límits dels partits judicials i dels termes municipals, sempre que la població d'un municipi sigui superior al de la població que li pertocaria a un districte. Les divisions van ser vigents fins a l'any 1882.[15][16]
Província de Barcelona
| Partit judicial | Districte |
|---|---|
| Arenys de Mar | Arenys de Mar |
| Arenys de Mar | Calella |
| Arenys de Mar | Sant Celoni |
| Barcelona | Barcelona 1 |
| Barcelona | Barcelona 2 |
| Barcelona | Barcelona 3 |
| Barcelona | Barcelona 4 |
| Barcelona | Barcelona 5 |
| Barcelona | Barcelona 6 |
| Barcelona | Barcelona 7 |
| Barcelona | Barcelona 8 |
| Barcelona | Barcelona 9 |
| Barcelona | Barcelona 10 |
| Barcelona | Barcelona 11 |
| Barcelona | Barcelona 12 |
| Barcelona | Barcelona 13 |
| Barcelona | Barcelona 14 |
| Barcelona | Badalona |
| Barcelona | Sants |
| Barcelona | Sant Andreu de Palomar |
| Barcelona | Gràcia |
| Barcelona | Sant Martí de Provençals |
| Berga | Berga |
| Berga | Cardona |
| Berga | Prats de Lluçanès |
| Granollers | Granollers |
| Granollers | Caldes de Montbui |
| Granollers | Cardedeu |
| Igualada | Igualada |
| Igualada | Capellades |
| Igualada | Calaf |
| Manresa | Manresa 1 |
| Manresa | Manresa 2 |
| Manresa | Sallent |
| Manresa | Moià |
| Mataró | Mataró 1 |
| Mataró | Mataró 2 |
| Mataró | El Masnou |
| Sant Feliu de Llobregat | Sant Feliu de Llobregat |
| Sant Feliu de Llobregat | Martorell |
| Sant Feliu de Llobregat | Sant Boi de Llobregat |
| Terrassa | Terrassa |
| Terrassa | Sabadell 1 |
| Terrassa | Sabadell 2 |
| Terrassa | Rubí |
| Vic | Vic |
| Vic | Sant Hipòlit de Voltregà |
| Vic | Manlleu |
| Vic | Centelles |
| Vilafranca del Penedès | Vilafranca |
| Vilafranca del Penedès | Sant Sadurní d'Anoia |
| Vilanova i la Geltrú | Vilanova i la Geltrú |
| Vilanova i la Geltrú | Sitges |
Província de Girona
| Partit judicial | Districte |
|---|---|
| Figueres | Figueres 1 |
| Figueres | Figueres 2 |
| Figueres | Roses |
| Figueres | Castelló d'Empúries |
| Figueres | Llançà |
| Figueres | La Jonquera |
| Figueres | Maçanet de Cabrenys |
| Figueres | Llers |
| Girona | Girona 1 |
| Girona | Girona 2 |
| Girona | Banyoles |
| Girona | Vilademuls |
| Girona | L'Escala |
| Girona | Fornells |
| Girona | Ventalló |
| Girona | Celrà |
| Girona | Sant Gregori |
| La Bisbal d'Empordà | La Bisbal |
| La Bisbal d'Empordà | Palamós |
| La Bisbal d'Empordà | Llagostera |
| La Bisbal d'Empordà | Begur |
| La Bisbal d'Empordà | Palafrugell |
| La Bisbal d'Empordà | Torroella |
| La Bisbal d'Empordà | Sant Feliu de Guíxols |
| Olot | Olot 1 |
| Olot | Olot 2 |
| Olot | Sant Esteve d'en Bas |
| Olot | Sant Feliu de Pallerols |
| Olot | Sant Cristòfol de Beget |
| Olot | Tortellà |
| Puigcerdà | Puigcerdà |
| Puigcerdà | Ribes de Freser |
| Puigcerdà | Ripoll |
| Puigcerdà | Sant Joan de les Abadesses |
| Santa Coloma de Farners | Lloret de Mar |
| Santa Coloma de Farners | Santa Coloma de Farners |
| Santa Coloma de Farners | Brunyola |
| Santa Coloma de Farners | Blanes |
| Santa Coloma de Farners | Maçanet de la Selva |
| Santa Coloma de Farners | Caldes de Malavella |
| Santa Coloma de Farners | Arbúcies |
Província de Lleida
| Partit judicial | Districte |
|---|---|
| Balaguer | Alguaire |
| Balaguer | Almenar |
| Balaguer | Balaguer |
| Balaguer | Camarassa |
| Balaguer | Àger |
| Balaguer | Cubells |
| Balaguer | Agramunt |
| Balaguer | Anya |
| Cervera | Guimerà |
| Cervera | Tàrrega |
| Cervera | Anglesola |
| Cervera | Cervera |
| Cervera | Torrefeta |
| Cervera | Guissona |
| La Seu d'Urgell | Organyà |
| La Seu d'Urgell | La Seu d'Urgell |
| La Seu d'Urgell | Bellver |
| La Seu d'Urgell | Castellbò |
| Lleida | Alcarràs |
| Lleida | Maials |
| Lleida | Juncosa |
| Lleida | Juneda |
| Lleida | Arbeca |
| Lleida | Les Borges Blanques |
| Lleida | Corbins |
| Lleida | Lleida 8 |
| Lleida | Lleida 9 |
| Lleida | Lleida 10 |
| Solsona | Torà |
| Solsona | Pinell de Solsonès |
| Solsona | Solsona |
| Solsona | Sant Llorenç de Morunys |
| Sort | Gerri de la Sal |
| Sort | Sort |
| Sort | Esterri d'Àneu |
| Tremp | La Guàrdia de Tremp |
| Tremp | Tremp |
| Tremp | La Pobla de Segur |
| Tremp | El Pont de Suert |
| Vielha | Vielha |
| Vielha | Bossòst |
Província de Tarragona
| Partit judicial | Districte |
|---|---|
| El Vendrell | El Vendrell |
| El Vendrell | Torredembarra |
| El Vendrell | Masllorenç |
| El Vendrell | L'Arboç |
| Falset | Vinebre |
| Falset | Tivissa |
| Falset | Falset |
| Falset | Cornudella de Montsant |
| Falset | Porrera |
| Gandesa | Gandesa |
| Gandesa | Móra d'Ebre |
| Gandesa | Torta |
| Gandesa | La Fatarella |
| Montblanc | Santa Coloma de Queralt |
| Montblanc | Sarral |
| Montblanc | Vimbodí |
| Montblanc | Montblanc |
| Reus | Reus 1 |
| Reus | Reus 2 |
| Reus | Reus 3 |
| Reus | Reus 4 |
| Reus | Riudoms |
| Reus | La Selva del Camp |
| Tarragona | Tarragona 1 |
| Tarragona | Tarragona 2 |
| Tarragona | Tarragona 3 |
| Tarragona | Vila-seca |
| Tortosa | Tortosa 1 |
| Tortosa | Tortosa 2 |
| Tortosa | Tortosa 3 |
| Tortosa | Tortosa 4 |
| Tortosa | El Perelló |
| Tortosa | La Sénia |
| Tortosa | Ulldecona |
| Tortosa | Amposta |
| Tortosa | Roquetes |
| Valls | Valls 1 |
| Valls | Valls 2 |
| Valls | Alcover |
| Valls | El Pont d'Armentera |
| Valls | El Pla de Santa Maria |
Eleccions al Consell General d'Aran modifica
La llei 16/1990, de 13 de juliol i la llei 1/2015, del 5 de febrer, ambdues del règim especial d'Aran estableixen que cada terçó forma una circumscripció electoral a les eleccions al Consell General d'Aran (en aranès: Conselh Generau d'Aran).[17][18]
| Circumscripció | Consellers |
|---|---|
| Arties e Garòs | 2 |
| Castièro | 4 |
| Irissa | 1 |
| Marcatosa | 1 |
| Pujòlo | 2 |
| Quate Lòcs | 3 |
Eleccions als consells comarcals modifica
Els consells comarcals són l'òrgan administratiu de cada comarca, tret d'Aran, on és substituït pel Consell General d'Aran i pel Barcelonès, on el consell comarcal serà abolit el 2019. Cada comarca forma una circumscripció única.[19]
| Població | Consellers |
|---|---|
| ≤ 50.000 | 19 |
| 50.001–100.000 | 25 |
| 100.001–500.000 | 33 |
| ≥ 500.001 | 39 |
Eleccions municipals modifica
Sistema actual modifica
Cada municipi forma una circumscripció única per escollir els regidors dels ajuntaments. El nombre d'escons del ple depèn de la població del municipi:[1]
| Població | Regidors |
|---|---|
| < 250 | 5 |
| 251–1.000 | 7 |
| 1.001–2.000 | 9 |
| 2.001–5.000 | 11 |
| 5.001–10.000 | 13 |
| 10.001–20.000 | 17 |
| 20.001–50.000 | 21 |
| 50.001–100.000 | 25 |
| >100.001 | +1 per cada 100.000 habitants o fracció
+1 si el total és un nombre parell |
Segona República (1934) modifica
La competència de legislació municipal i de convocatòria d'eleccions municipals va ser transferida a la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut de Núria, el 1932. El Parlament de Catalunya va aprovar la llei municipal el 1933. Cada municipi formava una sola circumscripció electoral. El nombre de regidors de cada municipi era el següent:[20]
| Població | Regidors |
|---|---|
| <500 | 5 |
| 501–1.000 | 6 |
| 1.001–1.500 | 7 |
| 1.501–2.000 | 8 |
| 2.001–2.500 | 9 |
| 2.501–3.000 | 10 |
| 3.001–5.000 | 12 |
| 5.001–10.000 | 16 |
| 10.001–20.000 | 18 |
| >20,000 | 24 |
| Barcelona | 40 |
Restauració Borbònica (1877–1931) modifica
La llei municipal utilitzada durant la Restauració borbònica va ser aprovada el 1877 i marcava clarament quin havia de ser el nombre de districtes i de regidors d'un municipi. No obstant, no marcava quin havia de ser el nombre de regidors per districte, si bé estipulava que els districtes havien de tenir poblacions similars. Les eleccions se celebraven cada 2 anys, renovant la meitat dels regidors de cada districte en cada elecció.[21]
| Població | Regidors | Districtes | Població | Regidors | Districtes | Població | Regidors | Districtes | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| <500 | 6 | 1 | 16.001–18.000 | 21 | 4 | 55.001–60.000 | 36 | 8 | ||
| 501–800 | 7 | 1 | 18.001–20.000 | 22 | 5 | 60.001–65.000 | 37 | 8 | ||
| 801–1.000 | 8 | 2 | 20.001–22.000 | 23 | 5 | 65.001–70.000 | 38 | 9 | ||
| 1.001–2.000 | 9 | 2 | 22.001–24.000 | 24 | 5 | 70.001–75.000 | 39 | 9 | ||
| 2.001–3.000 | 10 | 2 | 24.001–26.000 | 25 | 5 | 75.001–80.000 | 40 | 9 | ||
| 3.001–4.000 | 11 | 2 | 26.001–28.000 | 26 | 6 | 80.001–85.000 | 41 | 9 | ||
| 4.001–5.000 | 12 | 2 | 28.001–30.000 | 27 | 6 | 85.001–90.000 | 42 | 9 | ||
| 5.001–6.000 | 13 | 2 | 30.001–32.000 | 28 | 6 | 90.001–95.000 | 43 | 10 | ||
| 6.001–7.000 | 14 | 3 | 32.001–34.000 | 29 | 6 | 95.001–100.000 | 44 | 10 | ||
| 7.001–8.000 | 15 | 3 | 34.001–36.000 | 30 | 7 | 100.001–120.000 | 45 | 10 | ||
| 8.001–9.000 | 16 | 3 | 36.001–38.000 | 31 | 7 | 120.001–140.000 | 46 | 10 | ||
| 9.001–10.000 | 17 | 3 | 38.001–40.000 | 32 | 7 | 140.001–160.000 | 47 | 10 | ||
| 10.001–12.000 | 18 | 4 | 40.001–45.000 | 33 | 8 | 160.001–180.000 | 48 | 10 | ||
| 12.001–14.000 | 19 | 4 | 45.001–50.000 | 34 | 8 | 180.001–200.000 | 49 | 10 | ||
| 14.001–16.000 | 20 | 4 | 50.001–55.000 | 35 | 8 | >200.001 | 50 | 10 |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General..
- ↑ «EU elections: how many MEPs will each country get in 2019? | News | European Parliament» (en anglès), 02-01-2018. [Consulta: 17 febrer 2019].
- ↑ Decret del 10 de maig de 1931.
- ↑ Decret del 7 de juny de 1931.
- ↑ Llei electoral de 1933, del 28 de juliol de 1933.
- ↑ Llei electoral de 1871, del 27 de gener de 1871.
- ↑ Llei electoral de 1878, del 30 de desembre de 1878.
- ↑ Llei dividint el districte de Terrassa en dos, del 22 de gener del 1887..
- ↑ Reial ordre del 15 de març de 1898.
- ↑ Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
- ↑ Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
- ↑ Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932.
- ↑ «Catalunya: eleccions a Diputació de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona». [Consulta: 17 febrer 2019].
- ↑ Llei orgànica provincial, de l'1 de setembre de 1882.
- ↑ Llei provincial, del 21 d'agost de 1870.
- ↑ Decret del 30 de setembre de 1870.
- ↑ Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d'Aran.
- ↑ Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran..
- ↑ Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya..
- ↑ Llei municipal del 15 d'agost de 1933.
- ↑ Llei municipal del 4 d'octubre de 1877.