Lluís Desplà i d'Oms
Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444- ibídem, 6 de febrer de 1524) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509). Era fill de Francí de Canomines, àlies Desplà, i d'Elionor d'Oms i de Sagarriga. Conegut popularment per fer reconstruir la Casa de l'Ardiaca a Barcelona, entre 1490 i 1510. Es va estar a Roma entre 1470 i 1474. El seu nomenament com a ardiaca major de la seu de Barcelona en 1470 ho feu el papa Pau II. Va ser un personatge amb molta influència dins el clergat. Va oposar-se a la implantació del Sant Ofici a Barcelona, si bé no ho va poder evitar.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1444 (Gregorià) ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 6 febrer 1524 (Gregorià) ![]() |
![]() | |
1506 (Gregorià) – 1509 (Gregorià) ← Gonzalo Fernández de Heredia – Jordi Sanç → | |
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya | |
![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona ![]() |
Ocupació | polític, ardiaca ![]() |
Altres | |
Títol | Ardiaca major de la seu de Barcelona |
Va ser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1506. Entre 1508 i 1524 va ser rector de diverses parròquies, com Badalona. A Alella va adquirir una casa annexa a la rectoria on hi figuren els seus escuts, i hi va encarregar un retaule el 1512 a Pere Torrent. A Argentona inicià la reconstrucció i ampliació de la parròquia el 1514. A Sant Just i Pastor (Barcelona) encarregà tres vitralls a Segarra Jaume, en els que també apareixen els seus escuts.
Va estar a punt de ser nomenat bisbe de Barcelona com a successor de Pere Garcia, però la influència del rei Ferran II d'Aragó, va decantar l'elecció en Enric de Cardona i Enríquez.
La seva lauda sepulcral, encarregada l'any 1539 pel seu nebot canonge Guillem Ramon Desplà i de Corbera a l'artista Girolano Cristoforo, es troba a la sala capitular de la catedral de Barcelona i n'hi ha una còpia a la Casa de l'Ardiaca.
A la mateixa sala capitular de la catedral de Barcelona s'exposa l'anomenada Pietat Desplà, obra mestra del pintor Bartolomé Bermejo datada el 1490, on ell mateix hi apareix representat com a donant, agenollat al costat del grup de la Pietat i fent parella amb sant Jeroni. Més enllà de les seves qualitats pictòriques, la Pietat Desplà és l'exponent més sobresortint de la important tasca de mecenatge artístic duta a terme per Lluís Desplà.
Bibliografia Modifica
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0
- Ruiz Quesada, Francesc «Lluís Desplà a la Pietat de Bartolomé Bermejo». Retrotabulum, 2012. ISSN: 2014-5616 [Consulta: 25 febrer 2014].
Precedit per: Gonzalo Fernández de Heredia |
President de la Generalitat de Catalunya 1506-1509 |
Succeït per: Jordi Sanç |