Lluís Desplà i d'Oms
Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444 (Gregorià) - 6 de febrer de 1524 (Gregorià)) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1444 (Gregorià) ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 6 febrer 1524 (Gregorià) ![]() |
![]() | |
1506 (Gregorià) – 1509 (Gregorià) ← Gonzalo Fernández de Heredia – Jordi Sanç → | |
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya | |
![]() | |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona ![]() |
Ocupació | polític, ardiaca ![]() |
Altres | |
Títol | Ardiaca major de la seu de Barcelona |
Biografia
modificaEra fill de Francesc (Francí) Desplà i de Conomines< i d'Elionor d'Oms i de Sagarriga.[1][2][3] Conegut popularment per fer reconstruir la casa de l'Ardiaca a Barcelona, entre 1490 i 1510.
El 1470 fou nomenat ardiaca major de la seu de Barcelona pel papa Pau II, i es va estar a Roma fins al 1474. Va ser un personatge amb molta influència dins el clergat. Va oposar-se a la implantació del Sant Ofici a Barcelona, si bé no ho va poder evitar.
Va ser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1506. Entre 1508 i 1524 va ser rector de diverses parròquies, com Badalona. A Alella va adquirir una casa annexa a la rectoria on hi figuren els seus escuts, i hi va encarregar un retaule el 1512 a Pere Torrent. A Argentona inicià la reconstrucció i ampliació de la parròquia el 1514. A Sant Just i Pastor (Barcelona) encarregà tres vitralls a Segarra Jaume, en els que també apareixen els seus escuts.
Va estar a punt de ser nomenat bisbe de Barcelona com a successor de Pere Garcia, però la influència del rei Ferran II d'Aragó, va decantar l'elecció en Enric de Cardona i Enríquez.
La seva lauda sepulcral, encarregada l'any 1539 pel seu nebot canonge Guillem Ramon Desplà i de Corbera a l'artista Girolano Cristoforo, es troba a la sala capitular de la catedral de Barcelona i n'hi ha una còpia a la Casa de l'Ardiaca. A la mateixa sala capitular s'exposa l'anomenada Pietat Desplà, obra mestra del pintor Bartolomé Bermejo datada el 1490, on ell mateix hi apareix representat com a donant, agenollat al costat del grup de la Pietat i fent parella amb sant Jeroni. Més enllà de les seves qualitats pictòriques, la Pietat Desplà és l'exponent més sobresortint de la important tasca de mecenatge artístic duta a terme per Lluís Desplà.
Bibliografia
modifica Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0.
- Graupera, Joaquim «L’ardiaca Lluís Desplà (1444/45-1524), promotor de la parròquia gòtca d’Argentona». Fonts: butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, núm. 79, 2019, pàg. 16-24.
- Ruiz Quesada, Francesc «Lluís Desplà a la Pietat de Bartolomé Bermejo». Retrotabulum, núm. 2, febrer 2012.
- ↑ «Elionor de OMS y de SAGARRIGA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Graupera, 2019, p. 17.
- ↑ Ruiz i Quesada, 2012, p. 6.