Lluís Domènech i Alberdi

alias "Llüisot", ninotaire i il·lustrador català

Lluís Domènech i Alberdi, més conegut com a Llüisot[1] (Barcelona, 12 de gener de 1962)[2] és un ninotaire, il·lustrador, dibuixant, guionista i professor català.[3][4][5][6]

Infotaula de personaLluís Domènech i Alberdi
Biografia
Naixement12 gener 1962 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLlüisot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióninotaire, guionista, dibuixant, il·lustrador, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va començar a publicar professionalment l'any 1983 a la revista satírica El Jueves on mantingué la seva col·laboració fins a l'any 1997. També ha col·laborat en diferents diaris i revistes, com l'Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Lecturas, Tretzevents i Cavall Fort, Dinamo, El Dominical, H Dios O, Mono Gráfico, Penthouse o Titanic.[7]

Des de 1987 va començar a publicar llibres infantils, especialitzant-se en llibres de text. Viatger empedreït, també s'ha especialitzat en la publicació de llibres de viatge, entre els quals destaquen Una Temporada a Calcuta i Índia i Chiapas a deshora. És el creador de les sèries 'Carne de Psiquiatra' i 'La Danza Macabra'.[4]

En el seu vessant com a docent, ha impartit diversos cursos i tallers dedicats al món de la il·lustració i, des de l'any 2010, és professor d'EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona.[7]

La seva tasca com a ninotaire i caricaturista polític fou destacada ja al final de la transició espanyola, i concretament el 1993, al final de l'època de govern de Felipe González, destaca un dibuix o pòster publicat el 7 d'abril d'aquell any titulat «El via crucis de Felipe González», compost de catorze vinyetes, un dibuix i un títol, que escenifica de manera molt gràfica la decadència de Felipe González i el seu govern en aquell moment històric concret.[8]

El 2104 va publicar “El Raval: Un món de cultura”, un llibre en format de quadern de viatges, en el que il·lustra, amb precisos dibuixos, els diferents indrets i personatges emblemàtics del barri, fruit de sis mesos de treball, després de recórrer amb paper i llapis els carrers del Raval, el seu barri de residència.[6] Aquest treball formà part del projecte de dinamització "Raval Cultural" impulsat pel Districte de Ciutat Vella, on es plasma amb els seus dibuixos els diferents indrets i personatges emblemàtics del barri, per tal de visibilitzar els recursos que fan del barri un espai cultural de referència: museus, claustres romànics, espais de creació, galeries, cabarets, bars centenaris, universitats.[9]

El 2016 fou testimoni i reflectí en un dibuix, signat pels mateixos protagonistes, Ximo Puig i Carles Puigdemont, la reunió històrica per a la represa de relacions institucionals entre Catalunya i el País Valencià, quan després de la compareixença conjunta que van fer al Palau de la Generalitat, tots dos presidents i els respectius equips van anar a la terrassa d'una cafeteria a prop de palau. Allà justament hi havia el ninotaire Lluïsot, que es va adonar de la presència dels presidents i els va dibuixar. Després els va demanar si podrien signar-lo, i hi van accedir.[10][11]

ReconeixementsModifica

  • Premi Apel·les Mestres de Literatura Infantil Il·lustrada (1987) per "Vull una medalla"
  • Premi Bologna Regazzi Award (2002) - al millor Il·lustrador categoria no ficció, per "Una temporada en Calcuta"
  • Premi Crítica Serra d'Or (2003) al millor llibre Infantil, per "Contes Terrorífics de fantasmes"
  • Premi Cavall Fort (2008) pel còmic "L'Illa Misteriosa"
  • Premi Lazarillo (2010) per "El somni del Vell Mariner
  • Primer Concurs d'Sketching “Els 4 Gats” (2017)

ReferènciesModifica

  1. «Seudónimos y firmas incompletas: "Lluïsot: Luis Doménech i Alberdi (1962)"». Bibliografía del cómic español e Hispanoamericano. Instituto Cervantes, pàg. 62 [Consulta: 23 abril 2020].
  2. «Lluís Domènech Alberdi». Tebeosfera. Asociación Cultural Tebeosfera [Consulta: 23 abril 2020].
  3. Cuadrado, Jesús. «Llüisot (Lluís Domènech Alberdi)». A: Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso 1873-2000. Salamanca: Ediciones Sinsentido; Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2000. ISBN 84-89384-23-1. 
  4. 4,0 4,1 «Lluïsotː Lluís Domènech i Alberdi (b. 1962, Spain)». Lambiek Comicopledia [Consulta: 23 abril 2020].
  5. «Lluïsot». Humoristan [Consulta: 23 abril 2020].
  6. 6,0 6,1 Hernández, Óscar «Un dibuixant retrata els racons del Raval». El Periódico, 23-04-2014 [Consulta: 23 abril 2020].
  7. 7,0 7,1 «Lluis Domenech (Llüisot)». EINA. [Consulta: 23 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  8. Malveille, François; Chaput, Marie-Claude (coord.); Peloille, Manuelle (coord.). «El "vía crucis" de Felipe González caricaturizado por los dibujantes de "El Jueves" (1977-1996)». A: Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo Imagen de portada del libro Humor y política en el mundo hispánico contemporáneo. París: PILAR (Presse, Imprimés, Lecture dans l'Aire Romane): Université Paris X-Nanterre, 2006, p. 99-114. ISBN 2-9516865-5-2 [Consulta: 23 abril 2020]. 
  9. «“Un món de cultura”, la nova ruta del Raval Cultural». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 23 abril 2020].
  10. «Puig i Puigdemont, retratats pel ninotaire Lluïsot en la terrassa d'una cafeteria a València. Tots dos presidents van accedir a signar-li el dibuix». Vilaweb, 20-09-2016 [Consulta: 23 abril 2020].
  11. Rodríguez, Tere «Un dibuix per a la història. Un cúmul de casualitats fan possible que el primer document firmat conjuntament pels presidents Puig i Puigdemont siga una il·lustració del ninotaire Lluïsot». El Punt Avui, 23-09-2016 [Consulta: 23 abril 2020].

Enllaços externsModifica