Lluís Segalà i Estalella

hel·lenista i filòleg català

Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.[1]

Plantilla:Infotaula personaLluís Segalà i Estalella
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1873 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1938 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona
Director Escola de Bibliotecàries
1921 – 1930
← Eugeni d'Ors i RoviraAlexandre Galí i Coll → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Es coneix perTraductor castellà de tota l'obra d'Homer i traductor al català del Cant I de la Ilíada
Activitat
OcupacióHel·lenista i filòleg
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Project Gutenberg (autor): 49528 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Estudis i vida acadèmica

modifica

Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingué la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocupà fins al 1906 quan va succeir el seu mestre Josep Balari i Jovany a la càtedra de Barcelona. Allí hi tingué deixebles com Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel. Va ser professor de llengua i literatura llatines a l'Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director.[2]

Impulsor de col·leccions de textos clàssics

modifica

Fou director de les col·leccions de textos clàssics traduïts al castellà i en algun cas al català i altres llengües: Biblioteca de autores griegos y latinos, Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal (iniciada el 1909), i, a Madrid, una Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos, des de 1930.

Va començar, el 1918 una Col·lecció de Literatures Antigues, amb traduccions al català, editada pel Consell de Pedagogia.

 
Portada de la traducció del Cant primer de la Ilíada per Lluís Segalà i Estalella

Traduccions

modifica

Destaca la seva labor de traductor d'obres clàssiques gregues, en especial les homèriques. De la Ilíada en traduí al català el cant primer, i la Col·lecció Bernat Metge n'anunciava la traducció completa. Les seves traduccions al castellà de la Ilíada i de l'Odissea són les més difoses en aquesta llengua, de forma continuada, durant tot el segle xx.

Separació de la càtedra

modifica

L'any 1936, al començar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de «desafecte» al règim republicà. Tot i que els seus col·legues iniciaren gestions perquè se li restituís la càtedra, això no es produí.

Mort als bombardeigs de Barcelona de març de 1938

modifica

El 17 de març de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemàtics que aquells dies sofrí la ciutat de Barcelona de mans de l'aviació feixista italiana,[3] que col·laborava amb els revoltats feixistes espanyols, Lluís Segalà hi trobà la mort, quan la casa on vivia es va esfondrar.[4][5]

Tractats gramaticals i d'història de la literatura

modifica

Traduccions al català

modifica
  • «Ilíada (versos 206-246) del primer cant». A: Almanach dels Noucentistes, 1911. 
  • «7 epigrames de l'Antologia grega». Catalunya, VI, 1913.
  • «22 facècies del Philogelos, de Hierocles i Filagri». Catalunya, VI, 1913.
  • Hero i Leandre, atribuït a Museu (segle v aC); text grec, amb versió literal de Lluís Segalà i en vers d'Ambrosi Carrion, amb un apèndix amb les traduccions inèdites de Pau Bertran i Bros i Josep Maria Pellicer i Pagès, 1915. 
  • «Ilíada (Cant primer)». Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, XIV, 1929.
  • Frases famoses (pdf). facsímil en línia. Barcelona: Bonavia & Duran, 1920, p. 36 (Minerva núm. 17). 

Traduccions al castellà

modifica
  • Homer. Ilíada, 1908. 
  • Hesíode. Teogonia, 1910. 
  • Homer. Odissea, 1910. 
  • Doctrina de los doce apóstoles, 1916. 
  • Himnos homéricos, Batracomiomaquia, Epigramas y fragmentos de poemas cíclicos, 1927. 
  • Obras completas de Homero; Barcelona, 1927.

Referències

modifica
  1. «Lluís Segalà i Estalella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Balcells, Albert. Ramon d'Alòs-Moner i de Dou: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 13. ISBN 84-7283-678-9. 
  3. Informació dels bombardeigs de Barcelona del març de 1938, a la pàgina web del "Memorial democràtic" de la Generalitat de Catalunya Barcelona bombardejada, març 1928 - març 2008 Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine.
  4. "Dies després era extret d'entre la runa el seu cadàver, voltat dels seus llibres de treball i dels materials, ara dispersos, d'un gran diccionari grec-espanyol en què havia treballat tota la seva vida." Ramon Aramon i Serra, a la nota necrològica publicada per Carles Miralles, a "Lluís Segalà i Estalella, semblança biogràfica ...", obra citada a la Bibliografia
  5. «D. Luis Segalá estalella sucumbió en uno de los últimos bombardeos de Barcelona. Helenista ilustre, víctima de la barbárie fascista» (en castellà). La Vanguadia, 30-03-1938, pàg. 3 [Consulta: 7 setembre 2017].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Josep Balari i Jovany
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXI

1916-1938
Succeït per:
Antoni Vilanova i Andreu