Lluís Segalà i Estalella

Lluís Segalà i Estalella
Biografia
Naixement	21 juny 1873 ; Barcelona
Mort	17 març 1938 (64 anys); Barcelona
Director Escola de Bibliotecàries
	1921 – 1930 ; ← Eugeni d'Ors i Rovira – Alexandre Galí i Coll →
Dades personals
Residència	Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Traductor castellà de tota l'obra d'Homer i traductor al català del Cant I de la Ilíada
Activitat
Ocupació	Hel·lenista i filòleg
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1916–); Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1911–)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1908) La Ilíada; (1910) La Odisea ;
	Signatura

Lluís Segalà i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de març de 1938) fou un hel·lenista i filòleg català.^[1]

Biografia

Estudis i vida acadèmica

Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctorà, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingué la càtedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocupà fins al 1906 quan va succeir el seu mestre Josep Balari i Jovany a la càtedra de Barcelona. Allí hi tingué deixebles com Lluís Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel. Va ser professor de llengua i literatura llatines a l'Escola de Bibliotecàries i, entre 1921 i 1930, en va ser el director.^[2]

Impulsor de col·leccions de textos clàssics

Fou director de les col·leccions de textos clàssics traduïts al castellà i en algun cas al català i altres llengües: Biblioteca de autores griegos y latinos, Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la Construcción Directa y la Traducción Interlineal (iniciada el 1909), i, a Madrid, una Biblioteca de Clásicos, griegos y Latinos, des de 1930.

Va començar, el 1918 una Col·lecció de Literatures Antigues, amb traduccions al català, editada pel Consell de Pedagogia.

Portada de la traducció del Cant primer de la Ilíada per Lluís Segalà i Estalella

Traduccions

Destaca la seva labor de traductor d'obres clàssiques gregues, en especial les homèriques. De la Ilíada en traduí al català el cant primer, i la Col·lecció Bernat Metge n'anunciava la traducció completa. Les seves traduccions al castellà de la Ilíada i de l'Odissea són les més difoses en aquesta llengua, de forma continuada, durant tot el segle xx.

Separació de la càtedra

L'any 1936, al començar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de «desafecte» al règim republicà. Tot i que els seus col·legues iniciaren gestions perquè se li restituís la càtedra, això no es produí.

Mort als bombardeigs de Barcelona de març de 1938

El 17 de març de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemàtics que aquells dies sofrí la ciutat de Barcelona de mans de l'aviació feixista italiana,^[3] que col·laborava amb els revoltats feixistes espanyols, Lluís Segalà hi trobà la mort, quan la casa on vivia es va esfondrar.^[4]^[5]

Obres

Tractats gramaticals i d'història de la literatura

Gramática del dialecto eólico. Barcelona, 1897.
Cuadro sinóptico de literatura griega profana. Barcelona, 1903.
Gramática sucinta del dialecto homérico. Barcelona, 1908.
Vocabulario del libro I de la Anábasis de Jenofonte. Barcelona, 1910.
Resum de sintaxi llatina. Barcelona, 1920.
Vocabulari sànscrit-català de fàbules primeres (fins al paràgraf 19) del llibre I de l'Hitopadeza. Barcelona, 1931.

Traduccions al català

«Ilíada (versos 206-246) del primer cant». A: Almanach dels Noucentistes, 1911.
«7 epigrames de l'Antologia grega». Catalunya, VI, 1913.
«22 facècies del Philogelos, de Hierocles i Filagri». Catalunya, VI, 1913.
Hero i Leandre, atribuït a Museu (segle v aC); text grec, amb versió literal de Lluís Segalà i en vers d'Ambrosi Carrion, amb un apèndix amb les traduccions inèdites de Pau Bertran i Bros i Josep Maria Pellicer i Pagès, 1915.
«Ilíada (Cant primer)». Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, XIV, 1929.
Frases famoses (pdf). facsímil en línia. Barcelona: Bonavia & Duran, 1920, p. 36 (Minerva núm. 17).

Traduccions al castellà

Homer. Ilíada, 1908.
Hesíode. Teogonia, 1910.
Homer. Odissea, 1910.
Doctrina de los doce apóstoles, 1916.
Himnos homéricos, Batracomiomaquia, Epigramas y fragmentos de poemas cíclicos, 1927.
Obras completas de Homero; Barcelona, 1927.

Referències

↑ «Lluís Segalà i Estalella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Balcells, Albert. Ramon d'Alòs-Moner i de Dou: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 13. ISBN 84-7283-678-9.
↑ Informació dels bombardeigs de Barcelona del març de 1938, a la pàgina web del "Memorial democràtic" de la Generalitat de Catalunya Barcelona bombardejada, març 1928 - març 2008 Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine.
↑ "Dies després era extret d'entre la runa el seu cadàver, voltat dels seus llibres de treball i dels materials, ara dispersos, d'un gran diccionari grec-espanyol en què havia treballat tota la seva vida." Ramon Aramon i Serra, a la nota necrològica publicada per Carles Miralles, a "Lluís Segalà i Estalella, semblança biogràfica ...", obra citada a la Bibliografia
↑ «D. Luis Segalá estalella sucumbió en uno de los últimos bombardeos de Barcelona. Helenista ilustre, víctima de la barbárie fascista» (en castellà). La Vanguadia, 30-03-1938, pàg. 3 [Consulta: 7 setembre 2017].

Bibliografia

Miralles i Solà, Carles. Lluís Segalà i Estalella : semblança biogràfica : conferència pronunciada davant el Ple per Carles Miralles i Solà, el dia 22 d'octubre de 2001: duu com a annex la nota necrològica de Lluís Segalà escrita arran de la seva mort (1938) per Ramon Aramon i Serra.. 1a ed.. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 8472836304.
Malé, Jordi; Cabré, Rosa; Jufresa, Montserrat. «Lluís Segalà: entre tradició i noucentisme». A: Els grans mestres de la filologia catalana i la filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2004.
Segalá y Estadella, Luis. El renacimiento helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne obertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad de Barcelona (pdf). Barcelona: Tipografía La Académica, 1916.
«Lluís Segalà i Estalella (1873-1938)». A: La nissaga catalana del món clàssic. Tarragona: Auriga & Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2011, p. 216-219. ISBN 9788461509928.
CMi, «Lluís Segalà i Estalella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

Fons arxivístic del seu germà, el metge Manuel Segalà i Estalella «Fons Manuel Segalà i Estalella». Biblioteca de Catalunya.

Premis i fites
Precedit per: Josep Balari i Jovany	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXI 1916-1938	Succeït per: Antoni Vilanova i Andreu

[1] «Lluís Segalà i Estalella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Balcells, Albert. Ramon d'Alòs-Moner i de Dou: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 13. ISBN 84-7283-678-9.

[3] Informació dels bombardeigs de Barcelona del març de 1938, a la pàgina web del "Memorial democràtic" de la Generalitat de Catalunya Barcelona bombardejada, març 1928 - març 2008 Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine.

[4] "Dies després era extret d'entre la runa el seu cadàver, voltat dels seus llibres de treball i dels materials, ara dispersos, d'un gran diccionari grec-espanyol en què havia treballat tota la seva vida." Ramon Aramon i Serra, a la nota necrològica publicada per Carles Miralles, a "Lluís Segalà i Estalella, semblança biogràfica ...", obra citada a la Bibliografia

[5] «D. Luis Segalá estalella sucumbió en uno de los últimos bombardeos de Barcelona. Helenista ilustre, víctima de la barbárie fascista» (en castellà). La Vanguadia, 30-03-1938, pàg. 3 [Consulta: 7 setembre 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]