Ludwig Meinardus (Hookfiel (Oldenburg), 17 de setembre de 1827 - Bielefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 10 de juliol de 1896) fou un organista, compositor i crític musical alemany del Romanticisme.

Infotaula de personaLudwig Meinardus

(1876) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Ludwig Siegfried Meinardus Modifica el valor a Wikidata
17 setembre 1827 Modifica el valor a Wikidata
Hooksiel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1896 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Bielefeld Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig (1846–1847)
Mariengymnasium Jever (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, Privatdozent, crític musical, musicòleg, musicògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHamburgischer Correspondent (en) Tradueix, crític musical (1874–1887)
Neue Zeitschrift für Musik Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAugust Ferdinand Riccius i Adolf-Bernhard Marx Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareKarl Christoph Meinardus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d6e56d53-50a2-40e0-9720-089eb8a77255 Lieder.net: 9212 Discogs: 4964434 IMSLP: Category:Meinardus,_Ludwig_Siegfried Allmusic: mn0003424202 Modifica el valor a Wikidata

Estudià al Gimnàs de Jever i en el Conservatori de Leipzig, i fou deixeble de Riccius, i de Liszt, a Weimar, i de Marx, a Berlín. El 1853 prengué al seu càrrec la direcció de l'Acadèmia de Cant de Glogau, el 1865 fou professor en el Conservatori de Dresden, col·laborà (1874-85) com a crític musical en el Korrespondenten, d'Hamburg, i finalment, fou organista de Bielefeld.

Li valgueren gran fama com a compositor els seus oratoris Simon Petrus i Luther in Worms, les seves balades corals Rolands Schwaunlied, Frau Hitt; etc., les seves obres de música de cambra, simfonies, peces per a piano, etc.

Com a crític són notables les seves obres: Ein Jugendleben (Gotha, 1874), Kulturgeschichtliche Briefe über deutsche Tonkunst (Oldenburg, 1873), Rückblicke auf die Anfänge der deutschen Oper in Hamburg (Hamburg, 1878), Johann Mattheson (Leipzig, 1883), Die Bedeutung der Musik im sozialen Leben des deutschen Volkes (Mind, 1887, Die deutsche Tonkunst...im 18 and 19, Jahrhundert (Leipzig, 1887), i Eigene Wege, eine Geschichte (Bremen, 1895).

Per últim deixà dues òperes: Bahnesa i Doktor Sassafras, que no arribaren a representar-se.

Bibliografia modifica