Obre el menú principal

Luis Jacinto Ramallo García

(S'ha redirigit des de: Luis Ramallo García)

Luis Jacinto Ramallo García (24 de maig de 1938, Badajoz, Extremadura) és un advocat i polític espanyol, senador en la legislatura constituent i primera, diputat en la II a VI legislatures i primer president de la Junta d'Extremadura.

Infotaula de personaLuis Jacinto Ramallo García
Nom original (es) Luís Jacinto Ramallo García
Biografia
Naixement 24 de maig de 1938 (1938-05-24) (81 anys)
Badajoz
Escudo del Senado de España.svg  Senador per Badajoz
15 de juny de 1977 – 31 d'agost de 1982
Escudo de Extremadura.svg  President de la Junta d'Extremadura
9 de setembre de 1978 – 9 de desembre de 1980
← Nou càrrec
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de novembre de 1982 – 8 d'octubre de 1996
Circumscripció Badajoz
CNMV.jpg  Vicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors
4 d'octubre de 1996 – 6 d'octubre de 2000
← Aníbal Sánchez
Activitat
Ocupació Polític i jurista
Partit Union de Centro Democratico (logo).svg UCD
People's Party (Spain) Logo (2000-2007).svg Partido Popular
Família
Cònjuge Maria Angeles Bardají Gómez
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en Dret, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid el 1962 i ha exercit com a Perit Mercantil i Corredor Col·legiat de Comerç. En 1974 fou elegit diputat de la Diputació Provincial de Badajoz, i poc després fou nomenat vicepresident de la Diputació i president de la Comissió d'Hisenda. En 1976 fou un dels fundadors a Extremadura del Partido Popular, que es va integrar a la UCD.[1]

Fou escollit senador per la UCD durant les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979,[2] fou nomenat President de la Junta regional d'Extremadura [3] càrrec que detení fins a la seva dimissió el 1980 a causa de les pugnes internes del partit a Extremadura,[4] sent succeït per Manuel Bermejo Hernández.

Des de llavors, va continuar com diputat, sent ja d'Aliança Popular (després Partit Popular), ha estat diputat al Congrés des de les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989, 1993 i 1996. Dins del Congrés dels Diputats ha estat portaveu titular de la Junta de Portaveus (juliol-setembre de 1989),[5] Vocal de la Diputació Permanent (1989-1996) i president de la Comissió de control parlamentari sobre RTVE (1989-1993)[6] Vicepresident quart de la Mesa del Congrés i de la Comissió de Reglament (1993-1996),[7] i President de la Comissió de l'Estatut dels Diputats (1996).[8] Durant aquests anys es va distingir pels seus atacs al govern socialista per la manera en com va dur a terme la privatització de Rumasa.[9] També ha estat president del partido Popular a Extremadura (1990-1993)

Arran de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, l'octubre del mateix any va renunciar al seu escó quan va ser nomenat Vicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors,[10] i conseller del Banc d'Espanya.[9] fins a l'any 2000, quan es retira de la política activa i exerceix de notari. El 2000 li fou concedida la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica[11] i el 1996 la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil.[12]

En l'any 2001 es va veure embolicat en l'escàndol Gescartera del que en va resultar absolt, tot i que va reconèixer haver rebut regals per valor de més 12.000 euros d'Antonio Camacho.[13][14]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec

1r President de la Junta d'Extremadura

19781980
Succeït per:
Manuel Bermejo Hernández