Madola

artista catalana

Madola (Barcelona, 1944), pseudònim de Maria Àngels Domingo Laplana,[1] és una ceramista, escultora, pintora i artista polifacètica, establerta a Premià de Dalt. És coneguda per les seves peces de formes orgàniques que conjuminen els elements d'arrel tradicional - amb la traça de l'ofici i l'obrador - amb l'art més contemporani i conceptual. Va treballar amb el ceramista i escultor Josep Llorens i Artigas de qui, juntament amb altres ceramistes com Antoni Cumella i Serret, en foren referents. Ha fet exposicions individuals i col·lectives arreu del món, té obra permanent en diversos museus i també obra de gran format en l'espai urbà. És membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 2015,[2] de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica (AIC) amb seu a Ginebra des del 1981 i del Work-Craft Council de la UNESCO a París des del 1974. Ha obtingut diversos premis i guardons com el Premi Especial de Ceràmica de Sotheby’s Londres o el de la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca.

Infotaula de personaMadola
Madola.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaria Àngels Domingo Laplana
14 febrer 1944 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióCeramista Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació de 40 peces al cementiri d'Arenys de Mar de l'artista Madola (2013)

BiografiaModifica

 
Plaça de la Font Castellana, a Barcelona, obra de l'artista Madola, 1992
 
'Trinidad', obra pública de l'artista Madola del 2014 al Museu del Disseny de Barcelona en honor de Trinidad Sanchez Pacheco, directora de l'antic Museu de la Ceràmica a Barcelona.

Nascuda a Barcelona, va començar a treballar la ceràmica el 1960. Va estudiar a l'Escola Massana [3] de Barcelona on va tenir de professor el ceramista renovador, i íntim col·laborador de Joan Miró, Josep Llorens i Artigas, a l'Escola del Treball amb la professora i ceramista Angelina Alòs i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Es va llicenciar el 1985 a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Posteriorment s'hi va doctorar el 2006 amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola. El 1966 ja havia fet la primera exposició a l'Ateneu Barcelonès presentada per l'escriptor Salvador Espriu. Quaranta-set anys després ella encara li retria un homenatge en les quaranta peces instal·lades al cementiri d'Arenys de Mar que s'inspiren en cadascun dels poemes del Cementiri de Sinera (llibre) en el centenari del naixement del poeta.[4][5] A partir de l'any 1988 va començar a fer obres de gran format per a l'espai públic, d'entre les quals en destaquen les intervencions a la Plaça de la Font Castellana de Barcelona (1992), la Rotonda Blava de Premià de Mar (2007),[6] el conjunt escultòric ja esmentat del Cementiri de Sinera d'Arenys de Mar (2013) o Trinidad (2014) al Museu del Disseny de Barcelona. Més enllà de l'obra pública situada a Catalunya (a Barcelona, Tarragona, Santa Coloma de Cervelló, Premià de Dalt o Arenys de Mar), també en té a ciutats d'Anglaterra, del Japó, de Corea o de Taiwan. Ha impartit cursos, seminaris i classes magistrals a escoles d'oficis i a universitats de Catalunya i d'arreu del món i exerceix de jurat de premis de ceràmica. El 2016 fou l'artista convidada per a la tradicional exposició central del festival Terrània[7] de Montblanc i la creadora del cartell del festival.[8]Més enllà dels Països Catalans ha exposat individualment o col·lectiva arreu d'Espanya i en països com França, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Portugal, Hongria, Eslovàquia, Estats Units, Japó, Corea, Mèxic, Veneçuela o la Xina.

Sèries d'obra destacadesModifica

  • Bonys, 1977-78
  • Esteles, 1986
  • Portes,1989
  • Finestres, 1990
  • Columnes, 1991
  • Templets, 1991
  • Vasos, Urnes i Piles, 1996-97
  • Aigües perdudes, 1998[9]
  • Escrits de Taller, 2004-06[10]
  • El cos, 2003-07 [11]
  • Suite Wagner, 2011[12]
  • Llibres de Sinera / Donar forma a la paraula, 2012-13 [5]
  • Llibres, 2013[13]
  • Ciutats perdudes, 2014-15[14]

Principals obres públiquesModifica

  • Castella (1992), a la plaça de la Font Castellana de Barcelona[15]
  • Mediterrània (1995), a Catalan Square de Manchester, Regne Unit
  • La mà com a eina (1999), al Morell[16]
  • Art i Natura (2004), a Sta. Coloma de Cervelló
  • Catalonia-Korea Memory (2005), a Icheon Park (Corea del Sud)
  • Rotonda Blava (2007), a Premià de Dalt[6]
  • Donar forma a la Paraula (2013), al cementiri d'Arenys de Mar[5]
  • Trinidad (2014), Museu del Disseny de Barcelona[17]

ReferènciesModifica

  1. «Madola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Madola, nova acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, maig 2015. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2016. [Consulta: 3 agost 2016].
  3. «La Massana: bancal d'artistes des de fa 85 anys». El Periódico de Catalunya, març 2014. [Consulta: 3 agost 2016].
  4. «Vídeo sobre Madola a Youtube, 12 minuts». BlauhausART, juliol 2013. [Consulta: 3 agost 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 «catàleg de l'exposició Donar forma a la paraula». Ajuntament d'Arenys de Mar, 2013. Arxivat de l'original el 19 d’agost 2016. [Consulta: 3 agost 2016].
  6. 6,0 6,1 «Dissabte 5 d'abril s'inauguren la rotonda "La Font Blava", obra de l'artista local Madola, i una exposició al Museu de la mateixa artista». Ajuntament de Premià de Mar, abril 2008. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2016. [Consulta: 3 agost 2016].
  7. «L'exposició de MADOLA serà el primer tastet de Terrània 2016». Ajuntament de Montblanc, agost 2016. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2016. [Consulta: 18 setembre 2016].
  8. «Madola, protagonista del cartell del Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc». El Portal Nou, juliol 2016. [Consulta: 18 setembre 2016].
  9. «Madola: Tierras y plomo». Alfar Galería Azul, març 2007. [Consulta: 18 setembre 2016].
  10. «Madola, 'Escrits de Taller'». Catalunya Ràdio, novembre 2006. [Consulta: 18 setembre 2016].
  11. «Exposición Madola. El Cos 2003-2007 en el Museo de Ceramica». Las Provincias, novembre 2009. [Consulta: 18 setembre 2016].
  12. «Madola presenta la 'Suite Wagner a la Sala ACCeditor». Bonart, març 2013. [Consulta: 18 setembre 2016].
  13. «Madola». Galerie Slavik, 2013. [Consulta: 18 setembre 2016].
  14. «Las 'Ciudades Perdidas' de 'Madola' cierran la serie 'Maestros de la Cerámica' del Taller Escuela de Muel». Heraldo, març 2015. [Consulta: 18 setembre 2016].
  15. «Font de la Plaça Font Castellana». Ajuntament de Barcelona, 2004. [Consulta: 18 setembre 2016].
  16. «Escultura 'La mà com a eina'». Diputació de Tarragona. [Consulta: 18 setembre 2016].
  17. «Instalación cerámica de Madola en el HUB de Barcelona». Infoceramica, gener 2014. [Consulta: 3 agost 2016].

Enllaços externsModifica