Magda Oranich i Solagran

Magda Oranich i Solagran (Barcelona, 11 de desembre de 1945) és una advocada i política catalana coneguda per defensar nombrosos presos polítics durant el franquisme. Fou diputada al Parlament de Catalunya en la IV Legislatura, i és referent a Catalunya en la lluita pels drets de les dones, la igualtat de gènere i els drets dels animals.[1][2][3]

Infotaula de personaMagda Oranich i Solagran
Judici a la Democràcia 190114 7007 dc (46026042304) (cropped).jpg
Magda Oranich (2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Magda Oranich Solagran Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1945 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escut de Barcelona.svg Regidora de l'Ajuntament de Barcelona
1999 – 2007
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputada al Parlament de Catalunya
30 març 1992 – 26 setembre 1995
Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
OcupacióPolítica i advocada Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata –
PartitIniciativa per Catalunya Verds (1987–1995)
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (1985–1987)
Nacionalistes d'Esquerra (1979–1984) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1719367 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciada en Dret i Periodisme per la Universitat de Barcelona, participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya i fou empresonada per participar en una reunió.[4][2] Formà part de l'equip defensor de la darrera persona afusellada pel franquisme, el militant d'ETA Jon Paredes Manot, conegut com a Txiki,[5] en el consell de guerra del 27 de setembre de 1975, i també defensà Salvador Puig i Antich.[3]

Amb la fi del franquisme participà en la fundació del partit polític Nacionalistes d'Esquerra, i fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 en la demarcació de Barcelona en la llista d'Iniciativa per Catalunya.[2] El 1995 abandonà Iniciativa per Catalunya i fou regidora independent per les llistes de CiU a l'Ajuntament de Barcelona entre 1999-2007, on va estar adscrita al Districte de Gràcia, membre de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, i de la Comissió de Seguretat i Mobilitat. A les eleccions espanyoles de 2015 es va presentar a la llista de Democràcia i Llibertat[6] i a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 apareixia a les llistes de Junts per Catalunya.[7]

Ha estat membre de la Comissió dels Drets humans del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i vicepresidenta del Consell Nacional de Dones de Catalunya.[2] Ha representat moltes víctimes en casos de violacions i de maltractaments, agressions o avortaments. En concret, actuà en el cas contra l'anomenat violador de l'Eixample, que guanyà el 1988. Representà també víctimes de maltractaments en orfenats franquistes, difosos en el documental Els orfenats de la por (2015).[3]

És també secretària de la junta directiva d'ACNUR Catalunya, membre de la junta de Institut Català Internacional per la Pau elegida pel Parlament[8] i membre de la Fundació Ramon Trias Fargas. És membre de la Comissió de Reforma dels Estatuts del Futbol Club Barcelona i el 23 d'abril del 2009 passà a formar part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona presidida per Joan Laporta.

Creà la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d'Advocats de Barcelona el 2002, en la qual és presidenta,[9] i va donar suport a la iniciativa legislativa popular de 2010 per l'abolició de les curses de braus a Catalunya.[10]

Premis i distincionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica