Moros (grup humà)

nom donat als grups humans normalment originaris del Magreb, al-Àndalus i altres territoris
(S'ha redirigit des de: Magrebí)
Aquest article és sobre el grup humà. Per altres definicions, vegeu Moros (desambiguació).

El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.[1] Als regnes cristians de la península Ibèrica, era el nom donat als andalusins i, després, als mudèjars i als moriscs.[2]

Infotaula de grup humàMoros
Tipusetnònim Modifica el valor a Wikidata
EpònimMauritània Tingitana Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata
Moros del nord de l'Àfrica. Fotografia de National Geographic de 1917 Gypsies and Moors in Northern Africa

D'altra banda, a causa de la influència espanyola, també s'anomenen moros:

  • Els musulmans del sud de les Filipines (i, per extensió, la seva llengua austronèsia). Les guerres d'alliberament del poble de Mindanao (1901-1913) foren conegudes pels estatunidencs com a Moro Wars, que es pot traduir per «guerres mores».[3]
  • Al Mali, la població araboamaziga (en la forma francesa maures).
  • Al Senegal hi ha uns ramaders i comerciants que són també anomenats maures.
  • Els musulmans de Sri Lanka són sovint anomenats moros en la seva versió anglesa, Moors.

Etimologia modifica

La paraula prové del llatí mauri (en català, maurs), el nom donat als nadius de l'antiga província romana de Mauritània[4] que abastava l'actual Algèria i el Marroc, però no la Mauritània actual. Isidor de Sevilla, que escriu poc abans de l'època andalusina, apuntava a les seues Etimologies[5] a un origen grec: provindria del grec αμαυρoς, «fosc, confus, ombrívol, cec».[6] Es dubta per raons filològiques d'aquesta etimologia per via de l'adjectiu grec.[5] No hi ha cap text llatí on l'adjectiu maurus, -a, -um s'associa amb el color negre però, ans al contrari n'hi molts amb la Mauritània històrica.[7] Més aviat seria derivat d'una paraula semítica mahourim, que significa «occidentals», el que eren del punt de vist dels púnics.[8] La forma grega μαυρoς, derivat de la forma clàssica αμαυρoς amb el significat de «negre» és més aviat recent.[9] De la paraula moro deriven els moriscs, l'art morisc i les miniatures morisques.[4]

Existeix en moltes llengües europees: Mauren (alemany), maures (francès), mauri (italià), moors (anglès), mohren, moren, etc. L'ús del terme moro no sempre es feia de forma despectiva, sinó que segons el context es presentava de forma indicativa i fins i tot admirativa.

Història modifica

 
Abd el-Ouahed ben Messaoud ben Mohammed Anoun, ambaixador moro davant de la reina Isabel I d'Anglaterra, 1600.
 
Soldats moros i cristians, formant part d'un mateix exèrcit. Fou una situació molt comuna durant la major part de les batalles de la Reconquesta.
 
Expulsió dels moriscos.

Utilitzat per autors grecs i romans per designar als pobles nord-africans habitants de l'antic regne de Mauritània i les antigues províncies romanes de Mauritània Tingitana i Mauritània Cesariense, des de l'edat mitjana el terme moros s'ha anat utilitzant, fins i tot en la literatura culta, per designar un conjunt imprecís de grups humans: tant als musulmans espanyols (andalusins, enfrontats durant l'extens període històric denominat de la reconquesta, segles viii al xv, als regnes cristians peninsulars), com als amazics, als àrabs o als musulmans d'altres zones (de forma intercanviable amb altres termes avui obsolets, sarraí, ismaelita, etc.).

Terra de moros es denominava al territori dominat pels musulmans, especialment a l'Àndalus, però també en qualsevol altre lloc o temps, en un ús equivalent al concepte islàmic de Dar al-Islam.[10]

Moros a Sri Lanka modifica

A l'actual Sri Lanka la població musulmana, considerada d'origen àrab, va ser anomenada amb el terme moros, significatiu per als colonitzadors. En l'actualitat han abandonat els idiomes àrab i Arwi pel tàmil i el singalès. Roman una minoria molt important de la població: la tercera en nombre: dos milions d'habitants, uns 9,2 % de la població (2017).[11]

Moros a les Filipines modifica

Els moros filipins són les poblacions musulmanes de les illes meridionals i especialment a l'illa de Mindanao, que els conqueridors espanyols van denominar així per l'equivalència religiosa.[12]

Referències modifica

  1. «Moros (grup humà)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Moros (grup humà)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Murray, Lorraine. «Moro Wars | Philippine history» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 02-11-2009. [Consulta: 12 març 2021].
  4. 4,0 4,1 Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «moro». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4a edició), p. 613. ISBN 9788441225169. 
  5. 5,0 5,1 Pascual Barea, Joaquin. «Un nuevo sustantivo latino en Isidoro de Sevilla (Orig. XII,1,55), mauro, mauronis, ‘caballo moro’ étimo del español medieval morón». A: La Filología Latina: mil años más (en castellà). Medina del Campo: Instituto Castellano y Leonés de la Lengua, maig 2009, p. 165-184. ISBN 978-84-936383-9-9. 
  6. Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «αμαυρoς». A: Diccionari manual grec clàssic-català, 2011, p. 30. ISBN 978-84-7153-909-0. 
  7. Pascual Barea, maig 2008, p. 175.
  8. Pascual Barea, maig 2008, p. 176.
  9. Pascual Barea, maig 2008, p. 177.
  10. Espinet i Burunat, Francesc «Viatges de catalans al món arabomusulmà o catalans en terra de moros: Un inventari provisional fins al 2006». Revista HMiC: història moderna i contemporània, 5, 2007, pàg. 109–193. ISSN: 1696-4403.
  11. «Sri Lanka» (pdf) (en castellà). Espanya exportació i inversió, setembre 2017.
  12. Kuder, Edward M. «The Moros in the Philippines». The Far Eastern Quarterly, 4, 2, 1945, pàg. 119–126. DOI: 10.2307/2048961. ISSN: 0363-6917.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moros