Majzlanita

La majzlanita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor del professor Dr. Juraj Majzlan, de l'Institut de Geociències de la Universitat Friedrich-Schiller, especialista en el camp de la termodinàmica dels minerals secundaris (principalment sulfats) i de la meteorització del mineral supergènic.

Majzlanita
Fórmula química	K₂Na(ZnNa)Ca(SO₄)₄
Epònim	Juraj Majzlan (en)
Localitat tipus	fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,007(2) Å; b = 9,524(1) Å; c = 9,118(1) Å; β = 94,828(7)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	gris amb un to blavós
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	2 a 3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,961 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2018-016
Símbol	Mjz
Referències

Característiques

La majzlanita és un sulfat de fórmula química K₂Na(ZnNa)Ca(SO₄)₄, una diadoquia de (Zn,Na,Cu,Mg). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2020. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia), amb el número d'espècimen: 1/19690.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik (Krai de Kamtxatka, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.