Obre el menú principal

Manuel Guiu i Roca (L'Ametlla de Merola, Puig-Reig, 24 de setembre de 1927 - Solsona, 29 de novembre de 2016), prevere català, va ser administrador apostòlic de Solsona entre 1989 i 1990.

Infotaula de personaMossèn
Manuel Guiu i Roca
Biografia
Naixement 24 de setembre de 1927
Catalunya L'Ametlla de Merola, Puig-Reig, El Berguedà
Mort 29 de novembre de 2016(2016-11-29) (als 89 anys)
Catalunya Solsona, El Solsonès
  Administrador apostòlic de Solsona
9 d'agost de 1989 – 22 d'abril de 1990
Seu vacant
(Entre el 5 i el 9 d'agost)
Miquel Moncadas i Noguera
(Abans del 5 d'agost)
Activitat
Ordenació sacerdotal 19 de març de 1950
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a L'Ametlla de Merola -nucli del municipi de Puig-Reig- el 24 de setembre de 1927, va iniciar els seus estudis eclesiàstics al Seminari de Solsona l'any 1939.

Va ser ordenat prevere el 19 de març de 1950.[1]

Exercí de rector a les parròquies de Lladurs, la Llena i Timoneda i també de Miravé i Clarà. Temporalment serví les parròquies de Sorba, Sagàs, Sant Climenç, Madrona, Peracamps (Hostal Nou) i Su.[2]

Fou vicari general del bisbat de Solsona. Va ser administrador apostòlic de Solsona durant 8 mesos, entre el 1989 i el 1990, arran de la seu vacant que es va produir al bisbat amb la defunció del bisbe Miquel Moncadas.[3][4]

Morí el 29 de novembre de 2016 a Solsona.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Fitxa de Mn. Manuel Guiu al Bisbat de Solsona». Bisbat de Solsona. [Consulta: 12 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Defunció de Mn. Manel Guiu i Roca» (en català). Nació Solsona, 30-11-2016. [Consulta: 30 novembre 2016].
  3. Redacció «Manuel Guiu administrarà de moment la diòcesi de Solsona» (en castellà). La Vanguardia, 10-08-1989, pàg. 18.
  4. JP «Satisfacció a Solsona pel nomenament de l'administrador de la diòcesi» (en castellà). La Vanguardia, 11-08-1989, pàg. 17.
Precedit per:
Seu vacant
(Entre el 5 i el 9 d'agost)
Miquel Moncadas i Noguera
(Abans del 5 d'agost)
 
Administrador apostòlic de Solsona

1989 - 1990
Succeït per:
Antoni Deig i Clotet