Obre el menú principal

Miquel Moncadas i Noguera

bisbe i teòleg mallorquí

Miquel Moncadas i Noguera (Muro, 19 de setembre de 1921Solsona, 1989), bisbe i teòleg mallorquí, va ser bisbe de Menorca i de Solsona.[1]

Infotaula de personaExcel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor
Miquel Moncadas i Noguera
Bisbe de Solsona
Biografia
Naixement 19 de setembre de 1921
Illes Balears Muro, Mallorca
Mort 5 d'agost de 1989(1989-08-05) (als 67 anys)
Catalunya Solsona, Solsonès
Lloc d'enterrament Catalunya Catedral de Solsona, Solsona, Solsonès 
  Bisbe de Solsona
29 de maig de 1977 – 5 d'agost de 1989
Joan Martí i Alanis
com a administrador apostòlic
Seu vacant
(Entre el 5 i el 9 d'agost)
Manuel Guiu i Roca
com a administrador apostòlic
(A partir del 9 d'agost)
  Bisbe de Menorca
2 de febrer de 1969 – 29 de maig de 1977
Dades personals
Religió Església Catòlica
Formació Pontifícia Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Prevere, teòleg i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 5 d'octubre de 1947
per Joan Hervàs
Consagració 2 de febrer de 1969
per Luigi Dadaglio

Escut d'armes Miquel Moncadas i Noguera

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va ingressar al Seminari Diocesà de Sant Pere de Mallorca i el 1947 va ser ordenat prevere pel bisbe Joan Hervàs al monestir de Lluc. El 1948 es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca.

Va ser rector del seminari menor de Palma entre 1948 i 1956. Després, fou professor de religió a l'Institut Ramon Llull i de l'Institut Joan Alcover. Alhora, el van nomenar director del Centre de Formació Social de Can Tàpera (1956-1968), on es dedicà a la predicació d'exercicis espirituals i a la promoció del Moviment Familiar, del qual en va ser consiliari diocesà i viceconsiliari nacional. Va ser impulsor a Mallorca dels cursets de Renovació Cristiana, inspirats en el Moviment per un Món Millor, fundat per Ricardo Lombardi SJ. També va dirigir l’Oficina Diocesana d’Informació de l’Església de Mallorca.

Episcopat a Menorca (1969-1977)Modifica

L'11 de desembre de 1968 va ser nomenat bisbe de Menorca pel papa Pau VI. El 2 de febrer de 1969 va ser consagrat bisbe i va prendre possessió de la diòcesi.

Durant el seu pontificat transforma el santuari de Monte Toro en casa d’espiritualitat i fomenta la formació teològica dels preveres i les religioses. També va ser president de la subcomissió de Pastoral Familiar i de la comissió de Turisme i Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola.

Episcopat a Solsona (1977-1989)Modifica

Fou nomenat, l'1 d'abril de 1977, bisbe de Solsona i en va prendre possessió el 29 de maig.[2][3]

Coincidint amb la democratització del país, es va manifestar ferm partidari de la separació de l’Església i els poders públics. També va acomplir les orientacions del Concili Vaticà II. Va cedir part del Palau Episcopal al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i ubicà la seva residència en un pis de l’edifici d'unes dimensions molt més reduïdes que les estances que ocupaven els seus antecessors, tot i que ell estava disposat a viure en un pis fora del Palau o en un departament del Seminari de Solsona. Fruit d'aquest tarannà, durant les festivitats tradicionals solsonines, com la Festa Major i el Corpus, va optar per no presidir oficialment els actes juntament amb les autoritats civils i participava només als actes estrictament religiosos.[4]

Durant la seva estada a Solsona se suprimiren antigues processons com la del Corpus o la de la Festa major, ell mateix preferia no assistir als actes públics juntament amb la resta d'autoritats civils

També durant aquells anys va promoure la remodelació de la Casa d’Espiritualitat del Miracle i de l’hospital geriàtric de Solsona. Va instituir el Consell Diocesà de Pastoral. A la Conferència Episcopal Tarraconense va ser designat responsable de Pastoral Familiar i Joventut. Va destacar com a defensor de la normalització de l’ús de la llengua catalana.

Va morir el 5 d'agost de 1989 ingressat a Manresa, fruit d'un infart que va patir el dos dies abans mentre impartia uns exercicis espirituals al Santuari del Miracle i que el va deixar en coma. Va ser enterrat a la nau central de la Catedral de Solsona.[5][6][7][8]

Tractaments i títolsModifica

Alguns dels tractaments honorífics i títols que va rebre Miquel Moncadas al llarg de la seva vida van ser els següents:[9][10]

  • De l'11 de desembre de 1968 al 2 de febrer de 1969: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe preconitzat de Menorca.
  • Del 2 de febrer de 1969 a l'1 d'abril de 1977: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe de Menorca.
  • De l'1 d'abril al 29 de maig de 1977: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe preconitzat de Solsona i administrador apostòlic de Menorca.
  • Del 29 de maig de 1977 al 5 d'agost de 1989: Excel·lentíssim i Reverendíssim Monsenyor Miquel Moncadas i Noguera, bisbe de Solsona.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Miquel Moncadas Noguera (Muro, Mallorca, 19 de setembre de 1921 – Solsona, Catalunya, 5 d’agost de 1989)». Miquel Alenyà, 13-10-2011. [Consulta: 12 novembre 2015].
  2. Redacció «Monsenyor Moncadas efectuarà la seva entrada a Solsona el dia 29» (en castellà). La Vanguardia Española, 20-05-1977, pàg. 52.
  3. Redacció «Solsona: Salutació de monsenyor Moncadas» (en castellà). La Vanguardia Española, 28-05-1977, pàg. 38.
  4. Bach, Antoni. Retalls d'una sotana. Biblioteca Serra d'Or. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, març 1997, p. 216-217. ISBN 84-7826-799-9. 
  5. Boix, Josep «El bisbe de Solsona mor dos dies després que una crisi cardíaca el fes entrar en coma» (en castellà). La Vanguardia, 06-08-1989, pàg. 29.
  6. JP «El funeral oficiat en honor del bisbe de Solsona congrega tota la cúpula de l'Església catalana» (en castellà). La Vanguardia, 09-08-1989, pàg. 14.
  7. Redacció «Manuel Guiu administrarà de moment la diòcesi de Solsona» (en castellà). La Vanguardia, 10-08-2015, pàg. 18.
  8. JP «Satisfacció a Solsona pel nomenament de l'administrador de la diòcesi» (en castellà). La Vanguardia, 11-08-1989, pàg. 17.
  9. «Tractaments eclesiàstics». Servei lingüístic de la Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
  10. «Persones eclesiàstiques: tractament que se'ls sol donar» (en castellà). Administración Eclesiástica, 25-05-2010. [Consulta: 12 novembre 2015].
Precedit per:
Bartolomé Pascual i Marroig
 
Bisbe de Menorca

1969 - 1977
Succeït per:
Antoni Deig i Clotet
Precedit per:
José Bascuñana i Lopez
 
Bisbe de Solsona

1977 - 1989
Succeït per:
Seu vacant
(Entre el 5 i el 9 d'agost)
Manuel Guiu i Roca
com a administrador apostòlic
(A partir del 9 d'agost)