Obre el menú principal

Manuel Lassala i Solera

Manuel Lassala i Solera (Barcelona, 1801València, 1894) fou un militar i polític català que fou governador civil de Barcelona, entre 1846 i 1853.

Infotaula de personaManuel Lassala i Solera
Biografia
Naixement 1801
Barcelona
Mort 1894
València
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
11 de setembre de 1846 – 8 de març de 1847
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
6 de setembre de 1852 – 20 de juny de 1853
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de València
1875 – 1876
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Joan Rafel Lassala i Francisca Solera,[1] s'inclinà per la carrera militar. El 1810 arribà al grau de cadet i el 1824 ingressà a la Guàrdia Reial, de la que en fou nomenat capità el 1834. A la mort de Ferran VII no acceptà la successió d'Isabel II d'Espanya i es posà de part del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. En la primera guerra carlina va participar en el setge de Bilbao i en la batalla de Luchana, assolint el grau de coronel.[2]

Es va acollir al conveni de Bergara de 1839 i passà a l'exèrcit de la reina Isabel II d'Espanya. Fou nomenat governador civil de la província de Barcelona en 1846-1847 i en la guerra dels matiners de 1849 va lluitar contra els carlins al Principat de Catalunya. El 1851 fou ascendit a mariscal de camp, en 1852-1853 fou novament governador civil de Barcelona i el 1857 capità general d'Andalusia, on va reprimir amb duresa un aixecament de caràcter carlí a Sevilla.[3]

El 1867 fou ascendit a tinent general i arribà a conseller d'estat i director general d'administració militar. El 1866 fou nomenat senador, però no arribà a jurar el càrrec.[4] Amb la restauració borbònica acceptà al nou rei Alfons XII i fou nomenat capità general de València el 1875-1876.

ReferènciesModifica