Marc Claudi Marcel (militar)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius Marcellus) va ser un militar i jutge romà de desconeguda relació amb la família Claudi Marcel, tot i que en formava part, i també de la gens Clàudia. Ciceró, com a distinció, l'anomena el pare d'Eserní (Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)).

Infotaula de personaMarc Claudi Marcel
Biografia
Naixement150 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 81 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudii Marcelli Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPublius Cornelius Lentulus Marcellinus (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut)
Gneu Corneli Lèntul Clodià
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Gneu Corneli Lèntul IIIvalor desconegut)
Marc Claudi Marcel
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut)
Marcus Claudius Marcellus Aeserninus (en) Tradueix, fill adoptiu
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg )
Claudia (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg ) Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Es menciona per primera vegada quan tenia un càrrec militar amb Gai Mari a la Gàl·lia l'any 102 aC quan va tenir un paper important en la derrota dels teutons a Aquae Sextiae. El 90 aC era lloctinent de Luci Juli Cèsar a la guerra social, i després de la derrota del cònsol romà, Marcel, amb un grup de soldats, es va tancar a la fortalesa d'Esèrnia al Samni on va resistir per força temps, fins que va ser obligat a rendir-se per manca de menjar. Aquest fet però, no demostra ni indica amb seguretat que els Marcel Eserní descendeixen d'aquest personatge.

Ciceró diu que va ser jutge el 81 aC en el judici contra Publi Quinti i també que era un orador de cert mèrit.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 935.