Maria Cebotari
Maria Cebotari, nascuda com Maria Cibotaru (Chișinău, llavors Gubèrnia de Bessaràbia, 10 de febrer de 1910 - Viena, 9 de juny de 1949) era la cinquena de dotze germans, fou una soprano romanesa especialitzada en Mozart, Puccini, Verdi i Strauss de gran celebritat en l'àrea germànica, morta prematurament. Cebotari estaba considerada una de las majors estrelles de l'òpera d'Europa en els anys 1930 i 1940.[1]
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
Maria Cebotari 10 febrer 1910 Chișinău |
| Mort |
9 juny 1949 (39 anys) Viena (Àustria) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pàncrees i càncer de fetge) |
| Lloc d'enterrament |
Döbling Cemetery  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Òpera |
| Ocupació | Actriu, cantant i cantant d'òpera |
| Gènere | Òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Gustav Diessl |
|
| |
     | |
 | |
Ja havia cantat en un escenari i havia completat els estudis a Berlín quan fou vist per F. Busch que, el 1931, la contractà per a l'Òpera de Dresden, on debutà amb La bohème. La seva actuació fou tant triomfal que Bruno Walter la elegí per al rol de Euridice en una versió de l'Orfeu i Eurídice (Gluck) per el Festival de Salzburg, del que en seria hoste assídua en les següents manifestacions. Dotada d'esplèndids recursos vocals, d'un penetrant sentit de la interpretació, de gran ductilitat estilística i de molt bona presència física, Maria Cebotari es convertí en poc temps en una de les cantants més sol·licitades i més populars en els principals teatres d'Europa, en un repertori que abrasava des de Gluck, Mozart i Richard Strauss fins a Puccini i l'òpera russa.
A Salzburg actuà en les estrenes de La mort de Danton de von Einem i Le vin herbé, de Frank Martin. En el cim de la popularitat, durant la segona guerra mundial, participà en diverses pel·lícules, dues d'elles al costat de Beniamino Gigli. El 1940 es presentà a Itàlia en l'Òpera de Roma, amb l'Orfeu i Eurídice (Gluck), durant una gira de la companyia de l'Òpera de Berlín i, per segona i última vegada, el 1948, en el Don Giovanni, sota la direcció de Karl Böhm, en La Scala i en l'Òpera de Roma. Es casa dues vegades amb el cantant Alexander Virubov i amb G. Diessi. El primer d'abril de 1943, en plena segona guerra mundial i en l'Òpera de Berlín, va assumir el rol de Gabriele en l'estrena de l'òpera Das Schloß Dürande del compositor suís Othmar Schoeck, al costat del tenor Peter Anders.
ReferènciesModifica
- ↑ Brezianu, Andrei; Spânu, Vlad. The A to Z of Moldova. Scarecrow Press, 26 de maig de 2010, p. 75. ISBN 978-0-8108-7211-0.
BibliografiaModifica
- Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 188. (ISBN 84-7291-226-4)