Marsha Mason

actriu estatunidenca

Marsha Mason (Saint Louis, Missouri, 3 d'abril de 1942) és una actriu i directora de televisió estatunidenca guanyadora de quatre nominacions a l'Oscar com a millor actriu el 1974, 1977, 1979 i 1981, dues vegades premiada amb el Globus d'Or i guanyadora del Premi Emmy.

Infotaula de personaMarsha Mason

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Saint Louis (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Webster
Nerinx Hall High School (en) Tradueix
HB Studio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de veu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeNeil Simon (1973–1983), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0556850 Allocine: 1834 Rottentomatoes: celebrity/marsha_mason Allmovie: p46247 TCM: 124274 TV.com: people/marsha-mason IBDB: 51777 TMDB.org: 19131
Twitter (X): seriouslyperky Musicbrainz: e344b2af-c055-4c29-90fc-583322230ab4 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Filla d'Edward Marion Mason, Jr., i Catharine Kentwood-Mason, va créixer amb la seva germana menor Linda (1943) a Elmont Lane, Crestwood, Missouri, graduant-se a la Universitat de Webster. Va estudiar a Nova York en lHB Studio de Uta Hagen i Herbert Bergdorf. Foguejada en la companyia de teatre de repertori American Conservatory Theatre de San Francisco dirigida per Bill Ball on va interpretar Hedda Gabler, Cyrano de Bergerac, Casa de nines, El mercader de Venècia i Les bruixes de Salem entre d'altres.[1] A Nova York va debutar el 1965 amb Cactus Flower i El parc dels cérvols de Norman Mailer. El 1972 debuta en el cinema amb Blume in Love de Paul Mazursky al costat de George Segal. El 1973, l'autor Neil Simon la va triar per a la posada en escena a Broadway de la seva peça The Good Doctor. Un any després es casaven i ella protagonitzava al costat de James Caan la pel·lícula Cinderella Liberty que li va suposar la seva primera nominació a l'Oscar i seu primer Globus d'Or. La parella es va traslladar a Hollywood.

El 1977, va rebre el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica, una nominació al Premi BAFTA i la segona nominació a l'Oscar per La noia de l'adeu,[2] de Neil Simon. El 1979 va ser Jennie MacLaine en l'adaptació cinematogràfica de la peça de Simon Capítol dos , basada en la relació d'ambdós que li va merèixer la seva tercera nominació com a millor actriu.[3] El 1981, Mason va protagonitzar Only When I Laugh,[4] adaptació de la peça de Simon, The Gingerbread Lady (originalment escrita per a teatre per Maureen Stapleton) conquerint una quarta nominació. A l'any següent amb Max Dugan Returns , va trobar el seu primer fracàs malgrat estar acompanyada per Donald Sutherland, Jason Robards i Matthew Broderick.

Aleshores, el 1983, Simon i Mason es van divorciar i la seva carrera fílmica va decaure ràpidament malgrat rodar amb Clint Eastwood el 1986 Heartbreak Ridge i dirigir per a televisió el 1987, Little Miss Perfect.

El 1996 va protagonitzar La nit de la iguana a Londres reunida amb Richard Dreyfuss per a 'El presoner de la Segona Avinguda de Neil Simon en el Royal Haymarket Theatre.

El 2001, va encarnar Ethel Gumm, la mare de Judy Garland a la pel·lícula per a TV Life With Judy Garland: Me And My Shadows amb Judy Davis i l'agost de 2005 va reaparèixer a Broadway amb Steel Magnolias , al costat de Delta Burke, Frances Sternhagen, Rebecca Gayheart, Lily Rabe i Christine Ebersole.

Altres aparicions en televisió inclouen Seinfeld, Lipstick Jungle , Army Wives' i Frasier que li va suposar el Premi Emmy el 1997.

El 2006 va ser Hècuba d'Eurípides al Chicago Shakespeare Theatre[5] i va treballar a Impressions de Michael Jacob amb Jeremy Irons i Joan Allen.

El 1993 es va establir a Santa Fe (Nou Mèxic)[6] on va dirigir El jardí dels cirerers i va fundar a Abiquiú, Nou Mèxic - paratge on va viure l'artista Georgia O'Keefe - un establiment d'agricultura ecològica per a herbes medicinals basat en la teoria de l'agricultura biodinàmica de Rudolf Steiner anomenat Resting In The River[7] en el veïnat on resideix Shirley MacLaine qui va suggerir el lloc per a la granja[8] Practicant de la meditació Siddha Yoga de Swami Muktananda,[9] l'any 2000 va publicar les seves memòries: Journey: A Personal Odissey [10]

És àvida corredora de carreres de cotxes, va finalitzar segona el 1993 en la seva divisió conduint un Mazda RX-7.[11]

Prèviament al seu matrimoni amb Neil Simon, va estar casada amb Gary Campbell entre 1965-70.

En les seves primeres aparicions també figura com 'Marcia Mason'.

Ha rebut el premi a la trajectòria a la seva ciutat natal en el Festival Internacional de Saint Louis 2002 i en el 2001 en el Festival de Cinema de Temecula Valley a Temecula (Califòrnia).

Filmografia modifica

Cinema
Televisió

Premis i nominacions[cal citació] modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. Actress Marsha Mason on Neil Simon, young actors, state of theater (en anglès), 2010. 
  2. YouTube. La noia de l'adéu (en anglès). YouTube. 
  3. YouTube. Chapter Two.. (en anglès). YouTube. 
  4. Only When I Laugh (en anglès). 
  5. Actress Marsha Mason To Appear In Hecuba (en anglès). 
  6. Marsha Mason (en anglès). 
  7. Marsha Mason (en anglès). 
  8. Relevant Times & Marsha Mason (en anglès). 
  9. Marsha Mason, A Personal Odyssey (en anglès). 
  10. Mason, Marsha. A Personal Odissey. Simon & Schuster. ISBN 978-0-684-81524-4. 
  11. Marsha Mason, biografia (en anglès). 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marsha Mason