Maspujols

municipi de Catalunya

Maspujols és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMaspujols
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 10′ 56″ N, 1° 02′ 45″ E / 41.18213°N,1.04595°E / 41.18213; 1.04595
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaBaix Camp Modifica el valor a Wikidata
CapitalMaspujols Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població856 (2023) Modifica el valor a Wikidata (231,35 hab./km²)
Llars8 (1497) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciMaspujolenc, maspujolenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud214 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJose Antonio Rodríguez Mateo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43382 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43081 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430810 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmaspujols.altanet.org Modifica el valor a Wikidata
Entitat de població Habitants
Maspujols 791
Rocabruna 36
Font: Idescat

Símbols

modifica

L'escut oficial de Maspujols[1] té el següent blasonament: Escut caironat: d'or, un mont de sable movent de la punta, somat d'un mas d'atzur obert. Per timbre una corona mural de poble. Va ser aprovat el 29 d'octubre del 1997. Escut parlant referit al nom del poble: s'hi veu un mas damunt d'un pujol.

Geografia

modifica

Maspujols es troba al peu de la serra de la Mussara, i a la ribera de la Riera de Maspujols, just a la confluència d'aquesta amb la Riera Solviana o del Solvià. El seu terme municipal, de 3,4 quilòmetres quadrats, és el més petit del Baix Camp. El poble comunica per una carretera local amb la nacional que uneix Reus amb Falset i Móra, que després continua cap a l'Aleixar i Vilaplana. El ferrocarril de Reus a Móra la Nova passa pel sud del terme, però no hi té cap estació. Com que és un terreny bàsicament pla, quasi el 75% del seu territori es pot dedicar a l'agricultura.[2]

El punt més alt del terme municipal és el turó de Rocabruna, conegut popularment com La Feredat (542 m).

Història

modifica

El municipi apareix citat per primera vegada en un document mitjançant el qual el 1172 el rei Alfons el Cast feia donació a Berenguer d'Oms d'una zona coneguda com a Rocabruna. Allà va ser on més endavant es va iniciar el nucli de Maspujols. En 1303 apareix esmentada una masia, Cal Pujol, pertanyent al terme municipal de l'Aleixar. Va formar part del comtat de Prades des de la seva creació el 1324.

Va aconseguir la independència administrativa de l'Aleixar el 1625 gràcies a una sentència dels ducs de Cardona, hereus dels comtes de Prades.

El 1720 es va produir dins del terme de Maspujols un enfrontament armat entre les tropes borbòniques i alguns voluntaris botiflers i els guerrillers comandats pel Carrasclet. La batalla va ser guanyada per les tropes reials que, després de la victòria, van saquejar el poble.

El 1811 es va produir un nou saqueig, aquesta vegada per part de les tropes napoleòniques a les ordres del general MacDonald. Durant la Primera guerra carlina, Josep de Grau, fill de Manuel de Grau i propietari de Cal Pujol, va aixecar en armes tots els seus jornalers a favor del Pretendent.[2] Acabada la guerra es dedicà a fabricar aiguardent, l'Acqua Pujolis, que es venia embotellat. Durant el Trienni liberal el poble es decantà pels absolutistes, cosa que provocà que el juliol de 1822 els liberals reusencs hi fessin una batuda.[3] Durant el Sexenni revolucionari Maspujols es posà al costat dels republicans federals en totes les eleccions, però el 1872 s'alçaren partides carlines al poble.

Cultura

modifica

L'església parroquial, de línies elegants, està dedicada a Santa Maria. Tant la portalada com el campanar són d'estil barroc. Segons la tradició, temps enrere, degut a la petitesa del terme municipal, l'altar major estava situat al terme de l'Aleixar.[2]

 
L'ermita de Sant Antoni

Als afores del poble es troba una ermita dedicada a Sant Antoni. És del segle xviii i va ser restaurada per complet el 1963. Es creu que posseïa una torre, però no ha quedat cap vestigi que ho demostri.

Maspujols celebra la seva festa major el dia 15 d'agost.

Economia

modifica

La principal activitat econòmica és l'agricultura de secà. Destaquen els cultius d'avellaners i oliveres. L'oli produït a Maspujols s'emmarca dins la D.O. Siurana.

També hi ha zones destinades al regadiu que han anat ampliant-se gràcies a la construcció del pantà de Riudecanyes. Compta amb una cooperativa agrícola des de 1906.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
8 - - 200 583 652 625 629 629 557

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
595 530 513 466 481 490 407 384 374 374

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
414 451 464 498 513 529 565 710 750
782

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
774
799
823
859 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Personatges i fills il·lustres

modifica

Entre els personatges maspujolencs destaca Higini Anglès i Pàmies, musicòleg i capellà. També era fill del poble el conegut guerriller carlí Josep Maria Barenys, lloctinent del general Francesch.[4]

Maspujols ha estat freqüentat per pintors de ressò internacional com Joaquim Mir o Ceferí Olivé. Del primer, en destaca el quadre Poble escalonat, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. També pintors com Ferré Revascall s'han inspirat en els paisatges maspujolencs per als seus quadres.

Referències

modifica
  1. «RESOLUCIÓ de 29 d'octubre de 1997, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Maspujols.» (pdf). DOGC num. 2522, 29-10-1997. [Consulta: 25 juny 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 177-180. 
  3. Anguera, Pere. Propaganda política i processos electorals al Baix Camp : 1869-1873. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1985, p. 194. ISBN 8439847335. 
  4. Domènech, Maria Mercè. Maspujols. Valls: Cossetània, 2007, p. 57. ISBN 9788497912693. 

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica