Matet

Matet (en xurro, Maté; en castellà i oficialment, Matet) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Matet
Bandera de Matet Escut de Matet
Localització
39° 56′ 16″ N, 0° 28′ 07″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Comarques	Alt Palància
Capital	Matet
Població
Total	84 (2019)
• Densitat	5,64 hab/km²
Gentilici	Matetà, matetana
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Superfície	14,89 km²
Altitud	586 m
Limita amb	l'Alcúdia de Veo Algímia d'Almonesir Gaibiel Pavies la Vall d'Almonesir Vilamalur
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dimarts
Festa major	Verge de l'Assumpció Segona i tercera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde	Francisco Javier Olaso Valero
Identificador descriptiu
Codi postal	12415
Codi de municipi INE	12076
Codi ARGOS de municipis	12076
Altres
Lloc web	matet.es

Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.

Geografia

La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón en els contraforts nord-occidentals de la Serra d'Espadà. A causa de la seva situació geogràfica, el seu terme és abrupte presentant altures destacades com el Morterico (862 m), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Sent el terreny muntanyenc i fraccionat en la seva major part, també comprèn algunes zones de plana.

Història

D'origen musulmà, formava part de la Vall d'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010
605	567	588	574	441	441	367	274	158	121	140	131	130	121	125	114

Economia

L'economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espadà. També té molta implantació la caça.

Monuments

• Ermita de Santa Bàrbara.
• Església de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII i estil Renaixentista.
• El Pilón. Del segle XI. Torre defensiva d'origen musulmà situada en el cim del pujol rocós on està situada la població. Aquesta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d'un accés principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1985.
• Casa Consistorial. Gran edifici inaugurat el 18 de juliol de 1965, és una construcció grandiosa i monumental edificat en estil modern, té dos grans balconades. La porta principal s'obre en un pòrtic de pilars, situat sota la balconada principal.

Festes i celebracions

• Festes patronals. En honor a la verge de l'Assumpció durant el mes d'agost.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Sant Joan Baptista. El 24 de juny.
• Verge del Roser. El 3 i 4 d'octubre.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matet

• Ajuntament de Matet
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.