Matet

municipi del País Valencià

Matet (en xurro, Maté; en castellà i oficialment, Matet) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Infotaula de geografia políticaMatet
Bandera de Matet Escut de Matet
Bandera de Matet Escut de Matet
Matet 01.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Matet respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 56′ 16″ N, 0° 28′ 07″ O / 39.9377°N,0.4687°O / 39.9377; -0.4687
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalMatet Modifica el valor a Wikidata
Població
Total84 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat5,64 hab/km²
GentiliciMatetà, matetana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície14,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud586 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDimarts
Festa majorVerge de l'Assumpció
Segona i tercera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancisco Javier Olaso Valero Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12415 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12076 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12076 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmatet.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.

GeografiaModifica

La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón en els contraforts nord-occidentals de la Serra d'Espadà. A causa de la seva situació geogràfica, el seu terme és abrupte presentant altures destacades com el Morterico (862 m), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Sent el terreny muntanyenc i fraccionat en la seva major part, també comprèn algunes zones de plana.

HistòriaModifica

D'origen musulmà, formava part de la Vall d'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2002 2004 2006 2008 2010
605 567 588 574 441 441 367 274 158 121 140 131 130 121 125 114

EconomiaModifica

L'economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espadà. També té molta implantació la caça.

MonumentsModifica

  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Església de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII i estil Renaixentista.
  • El Pilón. Del segle XI. Torre defensiva d'origen musulmà situada en el cim del pujol rocós on està situada la població. Aquesta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d'un accés principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1985.
  • Casa Consistorial. Gran edifici inaugurat el 18 de juliol de 1965, és una construcció grandiosa i monumental edificat en estil modern, té dos grans balconades. La porta principal s'obre en un pòrtic de pilars, situat sota la balconada principal.

Festes i celebracionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matet