Matet
Matet (en xurro, Maté; en castellà i oficialment, Matet) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() | |||||
| |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | l'Alt Palància | ||||
Capital | Matet | ||||
Població | |||||
Total | 84 (2018) | ||||
• Densitat | 5,64 hab/km² | ||||
Gentilici | Matetà, matetana | ||||
Predomini lingüístic | Castellà | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 14,89 km² | ||||
Altitud | 586 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sogorb | ||||
Història i celebracions | |||||
Dia de mercat | Dimarts | ||||
Festa major |
Verge de l'Assumpció Segona i tercera setmana d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Francisco Javier Olaso Valero | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12415 | ||||
Codi de municipi INE | 12076 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12076 | ||||
Altres | |||||
| |||||
Lloc web | Lloc web | ||||
![]() |
Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.
GeografiaModifica
La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón en els contraforts nord-occidentals de la Serra d'Espadà. A causa de la seva situació geogràfica, el seu terme és abrupte presentant altures destacades com el Morterico (862 m), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Sent el terreny muntanyenc i fraccionat en la seva major part, també comprèn algunes zones de plana.
HistòriaModifica
D'origen musulmà, formava part de la Vall d'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.
DemografiaModifica
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
605 | 567 | 588 | 574 | 441 | 441 | 367 | 274 | 158 | 121 | 140 | 131 | 130 | 121 | 125 | 114 |
EconomiaModifica
L'economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espadà. També té molta implantació la caça.
MonumentsModifica
- Ermita de Santa Bàrbara.
- Església de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII i estil Renaixentista.
- El Pilón. Del segle XI. Torre defensiva d'origen musulmà situada en el cim del pujol rocós on està situada la població. Aquesta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d'un accés principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1985.
- Casa Consistorial. Gran edifici inaugurat el 18 de juliol de 1965, és una construcció grandiosa i monumental edificat en estil modern, té dos grans balconades. La porta principal s'obre en un pòrtic de pilars, situat sota la balconada principal.
Festes i celebracionsModifica
- Festes patronals. En honor a la verge de l'Assumpció durant el mes d'agost.
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Joan Baptista. El 24 de juny.
- Verge del Roser. El 3 i 4 d'octubre.
ReferènciesModifica
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matet |
- Ajuntament de Matet
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.