Matilde Escalas i Xamení

compositora i pedagoga mallorquina

Matilde Escalas i Xamení[1] (Palma, 1870 - 2 de febrer de 1936) va ser una compositora, intèrpret i pedagoga mallorquina.[2][3] La seva imatge ha quedat reflectida en el quadre de Santiago Rusiñol , Miss MacFlower.[4]

Infotaula de personaMatilde Escalas
Santiago Rusiñol - A Romance - Google Art Project.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Matilde Escalas i Xamení Modifica el valor a Wikidata
1870 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mortfebrer 1936 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBarcelona, Palma
Activitat
OcupacióCompositora i pedagoga Modifica el valor a Wikidata
EstilLied
Obra
Obres destacables
* La flor del lliri
  • Hora baixa

BiografiaModifica

Filla d'un apoderat de banca, Jaume Escalas, i de Rosa Chamení, va ser educada en el si d'una nombrosa família (eren set germans), en un ambient musical i cultural molt refinat: la Victòria era cantant; en Jaume tocava el clarinet; en Fèlix era pintor i escriptor. La Matilde, per la seva banda, destacà en els camps de la interpretació, la composició i la pedagogia musicals.

Començà a estudiar música a Ciutat de Mallorca, però havent mostrat ja de petita grans aptituds per a la musica i l’art, i els pares la van enviar a Barcelona per ampliar la seva formació i al 1882 ja estudiava composició amb Felip Pedrell. S'integrà en l'ambient inquiet i bohemi de la Renaixença, i conegué Isaac Albéniz i la colla d’artistes que l’envoltaven, entre els quals Santiago Rusiñol, amb qui assistia a les trobades a 'Els Quatre Gats‘ on acudien també Joaquim Mir i Miquel Utrillo, entre d'altres. Visqué també a París, on conegué Eric Satie i sembla que publicà aleshores algunes de les seves obres.[2]

Després Matilde Escalas féu llargues estades a la residència familiar de Santanyí als estius, mentre passava els hiverns a Palma, on es relacionava amb els ambients culturals illencs i feia concerts per a grups reduïts d'amics. El 1914[5] va rebre el nomenament provisional de professora de música a l'Escola Normal de Mestres de la capital mallorquina. Després d'un casament al 1903 semblantment forçat, amb Antoni Rosselló Sendra, de qui immediatament es divorciaria, es retirà al nord de l'illa, i durant llargs anys romangué en l'obscuritat pública; morí el 1936.[6][2]

ObraModifica

Pertanyé a la prolífica generació de compositores del Modernisme (Carme Karr, Lluïsa Casagemas, Narcisa Freixas, Isabel Güell, Lluïsa Denís).[7] Tenia com a pianista un altíssim nivell professional, però com a compositora, malauradament, se n'ha conservat poca obra manuscrita o publicada. Treballà per a Pedrell i Albèniz, probablement en instrumentacions, o en composicions senceres que mai no va signar. Part de l'obra de Matilde Escalas es perdé en l’incendi de la casa del seu germà durant la Guerra civil i, doncs, de les obres que va compondre només se’n conserven unes cinquanta partitures, tant manuscrits com edicions, més alguns originals d’obres editades. L'obra conservada –cançons per a veu i piano, i obres per a piano sol, amb influències de primer italianes i posteriorment franceses– mostra un estil vocal proper a l'operístic italià o bé d’inspiració popular en les peces de piano, d'acord amb els principis estètics establerts pel mestre Pedrell que després continuarien Albéniz i Granados. També va ser autora de ballables.[2][8]

Model d'un quadreModifica

El pintor Santiago Rusiñol la va suposadament retratar[9] en la peça Miss (o Mis) Mac Flower (i potser en altres obres). El quadre, que pertany a la col·lecció sitgetana del Cau Ferrat, va ser restaurat el 2016, després d’haver estat exposat a Palma de Mallorca i Saragossa durant l’exposició El Greco: la mirada de Rusiñol.[4]

El seu renebot Romà Escalas i Llimona, flautista i musicòleg, n'ha estudiat la figura i l'obra, amb la col·laboració de la seva cosina Teresa Escalas i Tramullas, doctora en ciències químiques i professora emèrita de la UAB.[2][8]

Composicions[2]Modifica

ReferènciesModifica

  1. Variants gràfiques: Escales i Chamení
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Escalas i Llimona, Romà. Cal Reiet musical. Ajuntament de Santanyí i Institut d'Estudis Baleàrics, 2015, p. 305-310. ISBN 978-84-937292-7-1. 
  3. «Baleares [necrològica de Matilde Escalas]». La Vanguardia, 23-02-1936, pàg. 28.
  4. 4,0 4,1 «‘Miss MacFlower’ recupera color». Museus de Sitges, 22-03-2016. [Consulta: 12 gener 2021].
  5. «Crónica telegráfica de provincias: Palma». La Vanguardia, 19-02-1914, pàg. 12.
  6. «Matilde Escalas». Femení i singulars, a Catalunya Ràdio, 02-06-2009.
  7. Terraza, Santi «Qui era la model?». L'Eco de Sitges, núm. 6.237, 7 març del 2014, pàg. 23.
  8. 8,0 8,1 Pons, Pere Antoni. «Matilde Escalas: els misteris d’una dona creativa i moderna». ara.cat, 14-02-2016. [Consulta: 9 gener 2021].
  9. Panyella, Vinyet «Les dones sense nom i l'enigma de Miss Mc Flower». L'Eco de Sitges, núm. 6.237, 7 març del 2014, pàg. 22.
  10. XXV Cicle de música a la universitat: Recital de compositores catalanes de l'època modernista [programa de mà]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012. 
  11. «Concert [dedicat] a Matilde Escalas (9.3.2014), al web de les Joventuts Musicals de Sitges». [Consulta: 9 març del 2014].