Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

A la Corona d'Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques o manuals (fusters, per exemple). El concepte era contraposat al dels oficis artistes, i per tant no s'agrupaven en col·legis com aquells sinó en gremis^[1] o confraries. A Barcelona els menestrals participaven en el consell municipal a partir del 1257. Al llarg dels anys la influència de la menestralia va créixer especialment a les ciutats de Barcelona i Mallorca.

A València fins al 1520 quan els agermanats ho imposaren, els menestrals no tingueren accés al govern municipal.

Amb la caiguda del règim estamentari la paraula menestral ha passat a englobar la petita burgesia amb una part dels obrers qualificats i aquest grup ha tingut molta influència en la vida social i política dels segles xix i xx.

Tipus de menestrals

L'abaixador
L'albardener
L'aluder
L'assaonador
L'ataconador
El ballester
El beiner
El blanquer
El boter
El botxí
El broquerer
El calceter
El calciner
El calderer
El candeler
El cantereller
El capeller
El cercoler
El cervellerer
El colteller
El corder
El corretger
El cotoner
El courer
El daguer
El draper
L'esparter
L'espaser
L'estanyer
El ferrer
El flassader
El frener
El fustanyer
El fuster
El ganiveter
El gerrer
El giponer
El guadamassiler
El guanter
El gumener
El llancer
El mercer
El moler
El paraire
El pedranyaler
El sabater
El sastre
El seller
El tapiner
El terrisser
El tintorer
El vanover

Referències

↑ Montaner i Martorell, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.70. ISBN 8472831582.

Vegeu també

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Menestral

Viccionari

Hodonímia de Barcelona

[1] Montaner i Martorell, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.70. ISBN 8472831582.

[1]