Nebulosa de l'Halter

(S'ha redirigit des de: Messier 27)

Messier 27 (També conegut com a Nebulosa de l'Halter (Dumbbell en anglès), M 27, or NGC 6853). És una nebulosa planetària en la constel·lació de la Guineueta. Va ser descoberta per Charles Messier el 1764.

Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de l'Halter
Messier27.jpg
Tipusnebulosa planetària Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectralDAO.6[1] Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment12 juny 1764[3] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 59m 36.3632s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)22° 43m 16.3124s[4] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra376,2935 pc[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,089[6] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióGuineueta Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,5 anys llum[7] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)-0,5[8] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,6575 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi10,496 mas/a (ascensió recta)[4]
3,682 mas/a (declinació)[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-42 km/s[9] Modifica el valor a Wikidata
Part deBraç d'Orió Modifica el valor a Wikidata
Gravetat5.000.000 cm/s²[10] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6853 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

La nebulosa de l'Halter és especialment brillant i posseeix un diàmetre aparent molt gran, ja que la part més lluminosa ocupa 1/5 de la que ocupa la lluna. La seva velocitat d'expansió és 6,8 segons d'arc per segle i la seva edat estimada és de 3.000 o 4.000 anys.

L'estrella central que va originar la nebulosa té una magnitud aparent de 13,5, el que la fa difícilment observable per a un astrònom novell: és una nana blanca de color blau molt calenta (85 000K). La seva massa va ser estimada el 1999 per Napiwotzki en 0.56 ± 0.01 de la massa solar. Aquest estrella podria estar acompanyada d'una altra, encara més feble (magnitud 17) a 6,5 segons d'arc de distància aparent.

EstructuraModifica

 
Primer pla dels «nusos» de l' M 27
Credit: C.R. O'Dell (Universitat Vanderbilt)

Com a moltes nebuloses planetàries, la nebulosa de l'halter conté «nusos». La seva regió central està marcada per efusiones de nusos foscos i brillants i les cues fosques associades. L'aparença dels nusos varia des d'objectes simètrics amb cua fins a objectes irregulars sense cua. De la mateixa manera que a la nebulosa de l'Hèlix i la nebulosa de l'Esquimal, els caps dels nusos tenen cúspides brillants que són fotoionitzacions locals.

ObservacióModifica

En bones condicions meteorològiques l'M27 és observable amb binoculars. Amb un telescopi a partir de 150 o 200 mm s'observa més fàcilment el «cor» brillant.

ReferènciesModifica

  1. Alexandros Gianninas «A spectroscopic survey and analysis of bright, hydrogen-rich white dwarfs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 30-11-2011, pàg. 138. DOI: 10.1088/0004-637X/743/2/138.
  2. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  3. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  6. Orsola De Marco «The binary fraction of planetary nebula central stars – I. A high-precision, I-band excess search» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 15-11-2012, pàg. 2118–2140. DOI: 10.1093/MNRAS/STS180.
  7. «Knots in Nearby Planetary Nebulae». [Consulta: 20 agost 2018].
  8. «Messier 27». [Consulta: 20 agost 2018].
  9. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Data de publicació: 1953.
  10. «Hot star extension to the Hubble Space Telescope stellar spectral library» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 115–115. DOI: 10.1051/0004-6361/201732545.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebulosa de l'Halter