Verge A

(S'ha redirigit des de: Messier 87)

Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge. Va ser descoberta per Charles Messier el 18 de març de 1781.

Infotaula d'objecte astronòmicVerge A
M87 jet.jpg
Tipusgalàxia el·líptica, font astronòmica de ràdio, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X i galàxia D Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicE+0-1 pec[1]
E-E/S0[2] Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier[3] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment18 març 1781[4] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 30m 49.4234s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)12° 23' 28.0439''[5] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra53.900.000 a.l.[6]
16,52 Mpc[7] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,63[8] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióVerge Modifica el valor a Wikidata
Format per
M87* (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,004283[1]
0,0042[9]
0,0042[9] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi150 kiloparsecs[10] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)-22[11] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-8,029 mas/a (ascensió recta)[12]
10,734 mas/a (declinació)[12] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial1.284 km/s[1]
1.280 km/s[13] Modifica el valor a Wikidata
Part decúmul de la Verge, [CHM2007] HDC 720 (en) Tradueix, [CHM2007] LDC 904 (en) Tradueix, [T2015] nest 100002 (en) Tradueix i [TSK2008] 1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC4486 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
M 87 (Catàleg Messier)
IRAS F12282+1240 (IRAS)
IRAS 12282+1240 (IRAS)
PGC 41361 (Catàleg de galàxies principals)
2MASX J12304942+1223279 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue)
MCG+02-32-105 (Morphological Catalogue of Galaxies)
UGC 7654 (Uppsala General Catalogue)
NGC 4486 (New General Catalogue)
VCC 1316 (Virgo Cluster Catalog (en) Tradueix)
1ES 1228+12.6 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
EVCC 786 (Extended Virgo Cluster Catalog (en) Tradueix)
SDSS J123047.55+122318.0 (Sloan Digital Sky Survey)
NVSS J123049+122321 (NRAO VLA Sky Survey)
QSO B1228+126 (Revised and Updated Catalog of Quasi-stellar Objects (en) Tradueix)
3C 274.0 (Third Cambridge Catalogue of Radio Sources (en) Tradueix)
3C 274 (Third Cambridge Catalogue of Radio Sources (en) Tradueix)
4C 12.45 (quarta investigació de Cambridge)
APG 152 (Atlas of Peculiar Galaxies)
MRC 1228+126 (Molonglo Reference Catalogue of Radio Sources (en) Tradueix)
NVSS B122817+124004 (NRAO VLA Sky Survey)
Z 70-139 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
2EUVE J1230+12.3 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
EUVE J1230+12.3 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
ICRF J123049.4+122328 (International Celestial Reference Frame (en) Tradueix)
UZC J123049.3+122327 (catàleg Zwicky actualitzat)
Z 1228.3+1240 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
NVSS J123049+122323 (NRAO VLA Sky Survey)
SDSS J123049.41+122328.1 (Sloan Digital Sky Survey)
LEDA 41361 (Lyon-Meudon Extragalactic Database)
Gaia DR2 3907709439453756032 (Gaia Data Release 2)
3FHL J1230.8+1223 (3FHL: The Third Catalog of Hard Fermi-LAT Sources (en) Tradueix)
2A 1228+125 (The Ariel V SSI catalogue of high galactic latitude (|b|>10) X-ray sources (en) Tradueix)
2U 1228+12 (The UHURU catalog of X-ray souces (en) Tradueix)
3A 1228+125 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 ) (en) Tradueix)
3CR 274 (The revised 3C catalogue of radio sources (en) Tradueix)
3U 1228+12 (The third UHURU catalog of X-ray sources (en) Tradueix)
4U 1228+12 (The fourth UHURU catalog of X-ray sources (en) Tradueix)
PKS J1230+1223 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27 (en) Tradueix)
PKS 1228+12 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27 (en) Tradueix)
PKS 1228+126 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27 (en) Tradueix)
PKS 1228+127 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27 (en) Tradueix)
XSS J12309+1223 (RXTE all-sky slew survey. Catalog of X-ray sources at |b|>10{deg} (en) Tradueix)
[DGW65] 57 (A catalogue of discrete sources observed at 400 Mc/s (en) Tradueix)
[DML87] 747 (Warm IRAS sources. I. A catalogue of AGN candidates from the point source catalog (en) Tradueix)
[VDD93] 163 (IRAS CPC observations of galaxies. I. Catalog and atlas (en) Tradueix)
RX J1230.8+1223 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
RX J1230.1+1223 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
GB6 J1230+1223 (The GB6 catalog of radio sources (en) Tradueix)
[WCO2009] J123049+122256 (Five-year Wilkinson Microwave Anisotropy Probe observations: source catalog (en) Tradueix)
NEWPS5 J1230+1223 (Nonblind Catalog of Extragalactic Point Sources from theWilkinson Microwave Anisotropy Probe(WMAP) First 3 Year Survey Data (en) Tradueix)
2FGL J1230.8+1224 (Fermi Large Area Telescope second source catalog (en) Tradueix)
GB6 B1228+1240 (The GB6 catalog of radio sources (en) Tradueix)
[DC78] UGC 7654 (The Arecibo 2380 MHz survey of bright galaxies (en) Tradueix)
3FGL J1230.9+1224 (Fermi Large Area Telescope third source catalog (en) Tradueix)
2FHL J1230.8+1225 (2FHL: the second catalog of hard Fermi-LAT sources (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

M87 és la major i més lluminosa galàxia de la zona nord del Cúmul de la Verge[14] La galàxia també conté un nucli galàctic actiu notable que és una font d'alta intensitat de radiació de longitud d'ona múltiple, en particular en freqüència de ràdio.[15] Es tracta de la galàxia el·líptica més brillant propera a la Terra i una de les fonts de ràdio més brillants del cel, el que la converteix en un objectiu popular tant pels astrònoms aficionats com per a l'estudi científic. S'ha estimat que la galàxia té una massa, dins d'un radi de 32 kpc, de 2,6 ± 0.3 x 1012 masses solars.[16]

Cúmuls globularsModifica

La M87 té una població inusualment gran de cúmuls globulars, potser la més gran coneguda en una sola galàxia, en comparació dels 150-200 de la Via Làctia. En un sondeig de 2006, es va estimar que hi hauria uns 12.000 ± 800 cúmuls al voltant de l'M87.[17]

Doll de matèriaModifica

En 1918, l'astrònom Herber Curtis de l'Observatori Lick va descobrir un doll de matèria procedent de l'M87 que el va descriure com "un curiós llamp recte". Aquest doll de matèria o jet s'estén almenys 5.000 anys llum des del nucli de l'M87 i està format per matèria ejectada de la mateixa galàxia, probablement per un forat negre. Els astrònoms creuen que el forat negre d'aquesta galàxia té una massa aproximada de 3.000 milions de masses solars. A l'M87 també s'ha trobat una font intensa de raigs X. La seva proximitat significa que és una de les radiogalàxies més ben estudiades.

Moviment superlumínicModifica

En les imatges realitzades pel telescopi espacial Hubble el 1999, el moviment del doll de matèria de l'M87 va ser calculat en de quatre a sis vegades la velocitat de la llum. Es creu que aquest moviment és el resultat visual de la velocitat relativista del doll de matèria, i no un moviment superlumínic veritable. No obstant això, la detecció de tal moviment protegeix la teoria que quàsars, objectes BL Lacertae i radiogalàxies poden ser el mateix fenomen, conegut com a galàxies actives, vistes des de diferents perspectives.[18]

Llaços i anells d'emissió de raigs XModifica

Les observacions realitzades per l'observatori de raigs X Chandra indiquen la presència de llaços i anells en el gas calent d'emissió de raigs X que s'estén pel cúmul i envolta a l'M87. Aquests llaços i anells estan formats per ones de pressió. Les ones de pressió es formen per les variacions en la velocitat en què la matèria és ejectada pel forat negre supermassiu en forma de dolls. La distribució dels llaços suggereixen que les erupcions menors ocorren cada 6 milions d'anys. Un dels anells, causat per una erupció major, és una ona de xoc de 85.000 anys llum de diàmetre al voltant del forat negre. Una altra característica notable són els fins filaments d'emissió de raigs X que s'estenen fins a una longitud de 100.000 anys llum i una gran cavitat en el gas calent causada per una gran erupció fa 70 milions d'anys.

Les erupcions regulars impedeixen una reserva gran de gas per al refredament i formació d'estrelles, la qual cosa implica que l'evolució de l'M87 s'ha pogut veure afectada de manera que s'ha impedit que es convertís en una galàxia espiral de gran proporcions. Les observacions també van comprovar la presència d'ones de sons: 56 octaves per sota del do4 per a les erupcions menors i 58 o 59 octaves per sota del do4 per a les majors.[19]

Emissions de raigs gammaModifica

 
Imatge del forat negre al centre de l'M87, obtinguda en el marc del Event Horizon Telescope.

L'M87 és també una font de raigs gamma. Aquests raigs són els més energètics de l'espectre electromagnètic; més d'un milió de vegades de major intensitat que la llum visible. Els raigs gamma procedents de l'M87 van començar a ser observats a la fi de la dècada de 1990, però més tard, gràcies als telescopis HESS, els científics han mesurat la variació del flux de raigs gamma i han descobert que els canvis es produeixen en qüestió de dies.

S'ha acceptat que al centre de l'M87 hi ha un forat negre supermassiu, amb una massa de diversos milers de milions de masses solars. No obstant això, el fet que les variacions puguin canviar al cap d'uns dies, fa que l'entorn immediat al forat negre supermassiu de l'M87, amb una grandària similar al sistema solar,[20] sigui una prometedora font de raigs gamma. En general, a menor superfície, major rapidesa de variació i viceversa. S'ha especulat que la grandària del forat negre de l'M87 sigui semblant al del sistema solar.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Messier 87». NASA/IPAC Extragalactic Database. [Consulta: 18 juny 2018].
  2. Chengze Liu «The GALEX Ultraviolet Virgo Cluster Survey (GUViCS) III. The ultraviolet source catalogs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2014, pàg. 124–124. DOI: 10.1051/0004-6361/201322511.
  3. «Messier 87». [Consulta: 18 juny 2018].
  4. «Messier 87». [Consulta: 18 juny 2018].
  5. 5,0 5,1 «The second realization of the international celestial reference frame by very long baseline interferometry». Astronomical Journal, 2, 24-07-2015, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-6256/150/2/58.
  6. R. Brent Tully. «Cosmicflows-3». [Consulta: 18 juny 2018].
  7. 7,0 7,1 «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50–50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  8. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  9. 9,0 9,1 Afirmat a: The SDSS Photometric Catalog, Release 7. Pàgina: 0. Data de publicació: 2009.
  10. Magda Arnaboldi «The edge of the M 87 halo and the kinematics of the diffuse light in the Virgo cluster core» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 05-05-2009, pàg. 771–786. DOI: 10.1051/0004-6361/200811532.
  11. «Messier 87». [Consulta: 18 juny 2018].
  12. 12,0 12,1 Anthony G. A. Brown «Gaia Data Release 2. Summary of the contents and survey properties» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 25-04-2018, pàg. 1–1. DOI: 10.1051/0004-6361/201833051.
  13. «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 2015. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
  14. B. Binggeli, Bruno, G. A. Tammann, and A. Sandage, Astron. J. 94, 251 (1987).(anglès)
  15. W. Baade, R. Minkowski «On the Identification of Radio Sources». Astrophysical Journal, 119, 1954, pàg. 215-231.(anglès)
  16. Wu, Xiaoan; Tremaine, Scott «Deriving the Mass Distribution of M87 from Globular Clusters». The Astrophysical Journal, 643, 1, 2006, pàg. 210-221.(anglès)
  17. Tamura, Naoyuki; Sharples, Ray M.; Arimoto, Nobuo; Onodera, Masato; Ohta, Kouji; Yamada, Yoshihiko «A Subaru/Suprime-Cam wide-field survey of globular cluster populations around M87 - I. Observation, data analysis and luminosity function». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2006.(anglès)
  18. J. A. Biretta, W. B. Sparks, and F. Macchetto, Astrophys. J. 520, 621 (1999).; John Biretta. «Hubble detects faster-than-light motion in Galaxy M87». Baltimore, Maryland: Space Telecsope Science Institute, 06-01-1999.(anglès)
  19. "Chandra Reviews Black Hole Musical: Epic But Off-Key", octubre de 2006 (anglès)
  20. Universe Today, Gamma Rays Pour From the Edge of a Supermassive Black Hole, octubre de 2006 (anglès)

Enllaços externsModifica