Miaplacidus (Beta de la Quilla / β Carinae) és, amb magnitud aparent +1,67, la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Quilla, darrere de Canopus (α Carinae). El seu nom va aparèixer per primer cop el 1856 quan va ser publicat l'atles estel·lar Geography of Heavens, de Elijah Hinsdale Burritt. L'origen i significat del nom va ser un enigma durant dècades, fins que William Higgins, un expert en noms d'estrelles, va conjecturar que el nom de Miaplacidus aparentment és una combinació de l'àrab مياه myahara ("aigües") i del llatí placidus ("plàcid").

Infotaula objecte astronòmicMiaplacidus
Tipusestrella amb alt moviment propi, estrella de navegació i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1III-[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra111 a. ll. [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi6,8 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,03 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,69 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa3,5 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.866 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi28,82 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)108,95 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−156,47 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar145,7 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5,1 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1.450 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)9h 13m 11.9775s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-70° 16' 58.0527''[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat288 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada260 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Part deCreu del Diamant Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Miaplacidus a la seva constel·lació

Situada a 111 anys llum de distància, Miaplacidus és una estrella subgegant blanca de tipus espectral A2IV amb una temperatura efectiva (superficial) de 9.100 K. La seva lluminositat és equivalent a 210 la del Sol i el seu radi és gairebé sis vegades el solar. La seva velocitat de rotació, d'almenys 139 km / s, dona com a resultat un període de rotació de 2,1 dies. Amb una edat de 350 milions d'anys, en el seu interior està finalitzant la fusió d'hidrogen i el nucli ha d'estar format quasi exclusivament per heli inert. En només 2,5 milions d'anys començarà la transformació de l'heli en carboni, i Miaplacidus creixerà per esdevenir una gegant vermella.

A diferència d'altres estrelles de tipus espectral A amb discs de pols al voltant, possibles llocs de formació de sistemes planetaris, en Miaplacidus no s'ha trobat evidència sobre això.

Referències

modifica
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. URL de la referència: https://encyklopedia.pwn.pl/haslo/Miaplacidus;3940364.html.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Robert Rich «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 3-2003, pàg. 1598–1622. DOI: 10.1086/345972.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011. DOI: 10.1051/0004-6361/201016386.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.

Enllaços externs

modifica