Mineral (nutrient)
En el context de la nutrició, un mineral és un element químic requerit com a nutrient essencial pels organismes per dur a terme les funcions necessàries per a la vida.[1][2] Tanmateix, els quatre elements estructurals principals del cos humà en pes (oxigen, hidrogen, carboni i nitrogen), normalment no s'inclouen a les llistes de minerals nutritius principals (el nitrogen es considera un "mineral" per a plantes, ja que sovint s'inclou com a fertilitzant). Aquests quatre elements componen aproximadament el 96% del pes del cos humà, i els minerals principals (macrominerals) i els minerals menors (també anomenats oligoelements) componen la resta.
Els nutrients minerals, en ser elements, no es poden sintetitzar bioquímicament pels organismes vius.[3] Les plantes obtenen minerals del sòl.[4] La majoria dels minerals d'una dieta humana provenen de menjar plantes i animals o de beure aigua.[4] Com a grup, els minerals són un dels quatre grups de nutrients essencials, els altres dels quals són vitamines, àcids grassos essencials i aminoàcids essencials.[4] Els cinc minerals principals del cos humà són calci, fòsfor, potassi, sodi i magnesi.[5] Tots els elements restants del cos humà s'anomenen "oligoelements". Els oligoelements que tenen una funció bioquímica específica en el cos humà són ferro, clor, cobalt, coure, zinc, manganès, molibdè, iode i seleni.[2]
La majoria dels elements químics que són ingerit pels organismes es troben en forma de compostos simples. Les plantes absorbeixen els elements dissolts al sòl, que posteriorment són ingerits pels herbívors i omnívors que els mengen, i els elements es desplacen cap amunt per la cadena tròfica. Els organismes més grans també poden consumir sòl (geofàgia) o utilitzar recursos minerals, com ara llepament de sals, per obtenir minerals limitats no disponibles a través d'altres fonts dietètiques.
Els bacteris i els fongs tenen un paper essencial en la meteorització dels elements primaris, en produir l'alliberament de nutrients per a ells mateixos i per a la nutrició d'altres espècies de la cadena alimentària ecològica. Un element, el cobalt, només està disponible per a l'ús dels animals després d'haver estat processat pels bacteris en molècules complexes (p. ex., vitamina B12). Els minerals són utilitzats pels animals i els microorganismes per al procés de mineralització d'estructures, anomenat biomineralització, que s'utilitzen per construir ossos, closca d'ou,[6] exoesquelets, cloïsses i conquilles.[7]
Referències
modifica- ↑ «The essential metals for humans: a brief overview». J. Inorg. Biochem., vol. 195, 6-2019, pàg. 120–29. DOI: 10.1016/j.jinorgbio.2019.03.013. PMID: 30939379.
- ↑ 2,0 2,1 Berdanier, Carolyn D.; Dwyer, Johanna T.; Heber, David. Handbook of Nutrition and Food. 3rd. CRC Press, 2013, p. 199. ISBN 978-1-4665-0572-8.
- ↑ «Minerals». MedlinePlus, National Library of Medicine, US National Institutes of Health, 22-12-2016. [Consulta: 24 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Minerals». Micronutrient Information Center, Linus Pauling Institute, Oregon State University, Corvallis, OR, 2016.
- ↑ «Vitamin and mineral supplement fact sheets». Office of Dietary Supplements, US National Institutes of Health, Bethesda, MD, 2016. [Consulta: 19 desembre 2016].
- ↑ Hunton, P «Research on eggshell structure and quality: an historical overview». Revista Brasileira de Ciência Avícola, vol. 7, 2, 2005, pàg. 67–71. DOI: 10.1590/S1516-635X2005000200001.
- ↑ Currey, JD «The design of mineralised hard tissues for their mechanical functions». The Journal of Experimental Biology, vol. 202, Pt 23, 1999, pàg. 3285–94. DOI: 10.1242/jeb.202.23.3285. PMID: 10562511.