Obre el menú principal

Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel

Ministeri d'Afers Exteriors de l'Estat d'Israel.

El Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel (en hebreu: משרד החוץ‎, Misrad HaHutz) és un dels ministeris més importants del govern d'Israel. La tasca principal d'aquest ministeri és la implementació de la política exterior d'Israel i promoure les relacions econòmiques, culturals i científiques amb altres països.[1] El Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel està localitzat en el complex governamental de Givat Ram, a Jerusalem. L'actual Ministre d'Afers Exteriors és el Primer Ministre Benjamin Netanyahu.

Infotaula d'organitzacióMinisteri d'Afers Exteriors d'Israel
(he) משרד החוץ
ForeignAffairsIsrael.svg
Hutz.JPG
Edifici del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel a Jerusalem
Dades
Tipus ministeri d'afers exteriors
Història
Creació 1948
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Tzipi Hotovely

Lloc web Lloc web
Twitter: IsraelMFA Telegram: IsraelMFA
Modifica les dades a Wikidata

Història del ministeriModifica

En els primers mesos de 1948, quan el govern del futur Estat d'Israel s'estava formant, el Ministeri de Relacions Exteriors es trobava en HaKirya, en les afores de Tel Aviv. Moshe Sharett, ex-cap del Departament Polític de l'Agència Jueva, es va fer càrrec de les relacions exteriors del nou país.

Relacions diplomàtiquesModifica

L'Estat d'Israel té relacions diplomàtiques amb 159 països. Té missions diplomàtiques residents en 76 ambaixades, 20 consolats generals i cinc missions especials: la missió de les Nacions Unides a Nova York; una missió de les Nacions Unides establerta a Ginebra); una missió de les Nacions Unides establerta a París; una missió de les Nacions Unides establerta a Viena i un ambaixador en la seu de la Unió Europea a (Brussel·les).[2]

El nou edifici del ministeriModifica

El nou edifici del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel es troba a Kiryat Ben-Gurion, un complex governamental prop de la Kenésset, va ser dissenyat pels arquitectes de Jerusalem Kolker & Kolker i Epstein, en associació amb Diamond, Donald, Schmidt & Co. de Toronto. L'edifici consta de tres ales: en una d'elles hi ha les oficines del Ministre d'Afers Exteriors i del Director General; en una altra hi ha al cos diplomàtic i la biblioteca; i la tercera s'utilitza per a recepcions.[3] Els murs exteriors de la sala de recepció tenen incorporades plaques de ónix que difonen una llum ambre. En el mes de juny de 2001, el disseny va guanyar el Premi a l'Excel·lència del Real Institut d'Arquitectes de Canadà.[4]

Llista de ministres d'afers exteriorsModifica

     Mappay / Partit Laborista      Likkud / Gesher      Qadima      Yisrael Betenu

No. Nombre Imagen Partido Periodo
1 Moshe Sharett
(entre 1954–55)
  Mapai 15 de maig de 1948 18 de juny de 1956
2 Golda Meir   Mapai
(Partit Laborista )
18 de juny de 1956 12 de gener de 1966
3 Abba Eban   Mapai
(Partit Laborista )
13 de gener de 1966 2 de juny de 1974
4 Yigal Allon   Mapai
(Partit Laborista )
3 de juny de 1974 19 de juny de 1977
5 Moshe Dayan   sense partit[a 1] 20 de juny de 1977 23 d'octubre de 1979
Menachem Begin[a 2]
(provisional)
Likud 23 d'octubre de 1979 10 de març de 1980
6 Yitzhak Shamir
(as PM 1983–84)
  Likud 10 de març de 1980 20 d'octubre de 1986
7 Shimon Peres   Mapai
(Partit Laborista )
20 d'octubre de 1986 23 de desembre de 1988
8 Moshe Arens   Likud 23 de desembre de 1988 12 de juny de 1990
9 David Levy   Likud 13 de juny de 1990 13 de juliol de 1992
(7) Shimon Peres   Partit Laborista 14 de juliol de 1992 22 de novembre de 1995
10 Ehud Barak[a 3]   Partit Laborista 22 de novembre de 1995 18 de juny de 1996
(9) David Levy   Gesher 18 de juny de 1996 6 de gener de 1998
Benjamin Netanyahu[a 4]
(provisional)
Likud 6 de gener de 1998 13 d'octubre de 1998
11 Ariel Sharon   Likud 13 d'octubre de 1998 6 de juny de 1999
(9) David Levy   Gesher 6 de juny de 1999 4 d'agost de 2000
Ehud Barak[a 5]
(Provisional)
Un Israel
(Partit Laborista )
4 d'agost de 2000 10 d'agost de 2000
12 Shlomo Ben-Ami   Un Israel
(Partit Laborista )
10 d'agost de 2000[a 6] 2 de novembre de 2000
2 de novembre de 2000 7 de març de 2001
(7) Shimon Peres   Partit Laborista 7 de març de 2001 2 de novembre de 2002
Ariel Sharon[a 7]
(Provisional)
Likud 2 de novembre de 2002 6 de novembre de 2002
13 Benjamin Netanyahu   Likud 6 de novembre de 2002 28 de febrer de 2003
14 Silvan Shalom   Likud 28 de febrer de 2003 16 de gener de 2006
15 Tzipi Livni   Qadima 18 de gener de 2006 1 d'abril de 2009
16 Avigdor Lieberman   Israel Beitenu 1 d'abril de 2009 18 de desembre de 2012
17 Benjamin Netanyahu[a 8]
  Likud 18 de desembre de 2012 11 de novembre de 2013
18 Avigdor Lieberman   Israel Beitenu 11 de novembre de 2013 4 de maig de 2015[5]
19 Benjamin Netanyahu[a 9]
  Likud 4 de maig de 2015 -
  1. Després d'unirse al govern del Likkud, Moshe Dayan va ser expulsat del partit Mappay, mantenint el seu seient com a diputat independent.
  2. Després de la renuncia de Moshe Dayan, el primer ministre Menachem Beguin va actuar com a ministre d'afers exteriors durant sis mesos fins al nomenament de Isaac Shamir.
  3. Barak no era membre de la Knesset durant el seu mandat com a ministre de Relacions Exteriors.
  4. Després de la renúncia de David Levy, el primer ministre Benjamin Netanyahu va actuar com a ministre de Relacions Exteriors durant deu mesos fins al nomenament d'Ariel Sharon.
  5. Després de la renúncia de David Levy, el primer ministre Ehud Barak, va actuar com a ministre de Relacions Exteriors durant una setmana fins al nomenament de Shlomo Ben-Ami com a ministre interí de Relacions Exteriors. Ben Ami va quedar com a ministre permanent al novembre de 2000.
  6. Shlomo Ben-Ami va ser ministre interí de Relacions Exteriors, fins que la seva posició es va fer permanent al novembre de 2000.
  7. Després de la renúncia de Shimon Peres, el primer ministre Ariel Sharon va actuar com a ministre de Relacions Exteriors durant quatre dies fins al nomenament de Benjamin Netanyahu.
  8. Després de la renúncia d'Avigdor Lieberman, el primer ministre Benjamin Netanyahu, va retenir la cartera.
  9. Després de la renúncia d'Avigdor Lieberman, el primer ministre Benjamin Netanyahu, va retenir la cartera.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica