Obre el menú principal

Moshe Dayan (משה דיין) (Degania Àlef, Imperi Otomà, 20 de maig de 1915 - Tel Aviv, Israel, 16 d'octubre de 1981), va ser un militar i polític israelià; va ser cap d'Estat Major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial a la Guerra dels Sis Dies.

Infotaula de personaMoshe Dayan
משה דיין
Moshe Dayan.jpg
Nom original (he) משה דיין
Biografia
Naixement 20 de maig de 1915
Imperi Otomà Kibbutz Degania Àlef, Imperi Otomà
Mort 16 d'octubre de 1981(1981-10-16) (als 66 anys)
Israel Tel Aviv, Israel
Causa de mort Càncer, càncer colorectal i infart miocardíac
Lloc d'enterrament Nahalal Tradueix
  Ministre d'Afers Exteriors
20 de gener de 1977 – 23 d'octubre de 1979
President Menachem Begin
  Ministre de Defensa
5 de juny de 1967 – 3 de juny de 1974
President Levi Eshkol
Yigal Allon (en funcions)
Golda Meir
  Ministre d'Agricultura
17 de desembre de 1959 – 4 de novembre de 1964
President David Ben-Gurion
Levi Eshkol
  Cap de l'Estat Major
1955 – 1958
President Yitzhak Ben-Zvi
Dades personals
Religió jueu
Educació Senior Officers' School Tradueix (1951–1952)
Activitat
Ocupació Militar
Període d'activitat 1932–1974
Partit polític Mapai
Lleialtat Regne Unit Regne Unit
Israel Israel
Branca militar Exèrcit britànic Exèrcit britànic
Haganah Haganah
Forces de Defensa d'Israel Forces de Defensa d'Israel
Rang militar Rav Aluv Rav Aluv
Comandament Cap de l'Estat Major
Comandament Sud
Comandament Nord
Conflicte Revola àrab a Palestina
Segona Guerra Mundial
Guerra araboisraeliana de 1948
Crisi de Suez
Guerra dels Sis Dies
Guerra de Desgast
Guerra del Yom Kippur
Família
Cònjuge Ruth Dayan
Fills Assi Dayan
Yael Dayan
Udi Dayan
Pares Shmuel DayanDevora Dayan Tradueix
Germans Aviva Geffen i Zohar Dayan Tradueix
Premis
Signatura

IMDB: nm0206660
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

InfànciaModifica

Dayan va néixer al quibuts Degania Àlef, a la riba del Mar de Galilea, al que llavors era una província de l'imperi Otomà. Quan tenia 14 anys va ingressar a l'Haganà, l'organització militar sionista, on serà marcat per la influència del Major Orde Charles Wingate, oficial britànic pro-sionista, qui ensenyarà a l'embrió de l'exèrcit jueu els mecanismes de la guerra moderna (combats de nit, accions de guerilla).

 
Menàjem Beguin i Moshe Dayan (21 de març de 1978)

Segona Guerra MundialModifica

El 1939, com a causa del rol actiu de la Haganà en la introducció il·legal d'immigrants jueus —majoritàriament fugitius del règim nazi— dins del protectorat, el govern britànic de Palestina va declarar il·legal l'organització. Dayan, llavors sergent, fou detingut i empresonat. Va ser alliberat el 1941, juntament amb bona part dels seus companys, per sumar-se a les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. El van destinar a Síria formant part de la 7a Divisió Armada de l'exèrcit australià; en accions contra l'exèrcit de Vichy, va perdre l'ull esquerre. Va dur un pegat tota la vida. Va ser condecorat amb l'Ordre de Serveis Distingits per les seves accions.

Comandant militarModifica

El 1948, essent coronel de l'organització paramilitar Haganà, va participar en la guerra del 48 israeliana com a cap de la defensa de la vall del Jordà, lloc que el va veure néixer. A conseqüència d'aquesta Guerra, 750.000 palestins foren expulsats de les seves terres per l'estat d'Israel. El 1953 va ser escollit cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Israelià. L'octubre de 1956 es va encarregar de les operacions d'invasió de la franja de Gaza i la Península del Sinaí durant la crisi del Canal de Suez, que el govern de Gamal Abdel Nasser havia nacionalitzat i tancat al trànsit israelià. Aquesta operació, li va valer un ampli reconeixement popular a Israel, i un rebuig generalitzat al món àrab.

Guerra dels Sis DiesModifica

El 1958 va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la política. L'any següent va entrar a les files del Mapai, bloc laborista liderat per David Ben-Gurion. Va ser ministre d'Agricultura fins al 1964. El juny de 1967, quan la tercera guerra entre Israel i la Lliga Àrab semblava imminent, fou nomenat ministre de Defensa per la pressió de l'opinió pública sobre primer ministre Levi Eshkol i va comandar les operacions de la Guerra dels Sis Dies. Durant aquesta guerra els militars israelians sota el seu comandament cometeren crims de guerra com l'execució de soldats egipcis captius desarmats.[1] Com a conseqüència d'aquesta guerra, Israel ocupà Jerusalem, la Ribera Occidental del Jordà (Cisjordània), Gaza i el Sinai, 250.000 palestins més foren expulsats de les seves terres i cases i esdevingueren refugiats..

Guerra del Yom KippurModifica

Tanmateix, els esdeveniments d'octubre de 1973, quan les forces síries i egípcies van llançar un atac sorpresa sobre posicions israelianes contra les quals no en van poder fer front, van precipitar la seva sortida del govern. La seva negativa d'atacar preventivament va ser una de les causes de les catàstrofes militars dels primers dies. Tot i així, va poder recompondre les accions militars i acabar el conflicte de manera victoriosa.

 
Tomba de Moshe Dayan al cementiri de Nahalal

Servei com a ministre d'Afers ExteriorsModifica

Moshe Dayan va tornar a la primera plana de l'actualitat política el 1977, quan fou nomenat ministre d'Afers Exteriors del govern del primer ministre Menahem Begin, un gir cap a la dreta que va ser interpretat per molts dels seus antics companys com a una traïció. Durant els anys que va ser al front d'aquesta cartera fou un dels arquitectes dels Acords de Camp David, que van segellar la pau amb Egipte. L'octubre de 1979, després d'enfrontar-se amb Menahem Begin per la seva política sobre los territoris ocupats de Cisjordània, va presentar la dimissió.

MortModifica

El 1981 Dayan va formar un nou partit, Télem, que proposava la cessió incondicional i unilateral dels territoris ocupats. Fou escollit a la Knéset per Télem, però complicacions d'un càncer de còlon que patia el van dur a la mort poc temps després a Tel Aviv.

ReferènciesModifica

  1. «Israelis admit war crimes» (en anglès). The Independent, 18-08-1995. [Consulta: 26 juny 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moshe Dayan