Moshe Dayan
Moshe Dayan (משה דיין) (Degania Àlef, Imperi Otomà, 20 de maig de 1915 - Tel Aviv, Israel, 16 d'octubre de 1981), va ser un militar i polític israelià; va ser cap d'Estat Major de l'exèrcit israelià, i va tenir un paper crucial a la Guerra dels Sis Dies.
Contingut
BiografiaModifica
InfànciaModifica
Dayan va néixer al quibuts Degania Àlef, a la riba del Mar de Galilea, al que llavors era una província de l'imperi Otomà. Quan tenia 14 anys va ingressar a l'Haganà, l'organització militar sionista, on serà marcat per la influència del Major Orde Charles Wingate, oficial britànic pro-sionista, qui ensenyarà a l'embrió de l'exèrcit jueu els mecanismes de la guerra moderna (combats de nit, accions de guerilla).
Segona Guerra MundialModifica
El 1939, com a causa del rol actiu de la Haganà en la introducció il·legal d'immigrants jueus —majoritàriament fugitius del règim nazi— dins del protectorat, el govern britànic de Palestina va declarar il·legal l'organització. Dayan, llavors sergent, fou detingut i empresonat. Va ser alliberat el 1941, juntament amb bona part dels seus companys, per sumar-se a les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. El van destinar a Síria formant part de la 7a Divisió Armada de l'exèrcit australià; en accions contra l'exèrcit de Vichy, va perdre l'ull esquerre. Va dur un pegat tota la vida. Va ser condecorat amb l'Ordre de Serveis Distingits per les seves accions.
Comandant militarModifica
El 1948, essent coronel de l'organització paramilitar Haganà, va participar en la guerra del 48 israeliana com a cap de la defensa de la vall del Jordà, lloc que el va veure néixer. A conseqüència d'aquesta Guerra, 750.000 palestins foren expulsats de les seves terres per l'estat d'Israel. El 1953 va ser escollit cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Israelià. L'octubre de 1956 es va encarregar de les operacions d'invasió de la franja de Gaza i la Península del Sinaí durant la crisi del Canal de Suez, que el govern de Gamal Abdel Nasser havia nacionalitzat i tancat al trànsit israelià. Aquesta operació, li va valer un ampli reconeixement popular a Israel, i un rebuig generalitzat al món àrab.
Guerra dels Sis DiesModifica
El 1958 va abandonar l'exèrcit per dedicar-se a la política. L'any següent va entrar a les files del Mapai, bloc laborista liderat per David Ben-Gurion. Va ser ministre d'Agricultura fins al 1964. El juny de 1967, quan la tercera guerra entre Israel i la Lliga Àrab semblava imminent, fou nomenat ministre de Defensa per la pressió de l'opinió pública sobre primer ministre Levi Eshkol i va comandar les operacions de la Guerra dels Sis Dies. Durant aquesta guerra els militars israelians sota el seu comandament cometeren crims de guerra com l'execució de soldats egipcis captius desarmats.[1] Com a conseqüència d'aquesta guerra, Israel ocupà Jerusalem, la Ribera Occidental del Jordà (Cisjordània), Gaza i el Sinai, 250.000 palestins més foren expulsats de les seves terres i cases i esdevingueren refugiats..
Guerra del Yom KippurModifica
Tanmateix, els esdeveniments d'octubre de 1973, quan les forces síries i egípcies van llançar un atac sorpresa sobre posicions israelianes contra les quals no en van poder fer front, van precipitar la seva sortida del govern. La seva negativa d'atacar preventivament va ser una de les causes de les catàstrofes militars dels primers dies. Tot i així, va poder recompondre les accions militars i acabar el conflicte de manera victoriosa.
Servei com a ministre d'Afers ExteriorsModifica
Moshe Dayan va tornar a la primera plana de l'actualitat política el 1977, quan fou nomenat ministre d'Afers Exteriors del govern del primer ministre Menahem Begin, un gir cap a la dreta que va ser interpretat per molts dels seus antics companys com a una traïció. Durant els anys que va ser al front d'aquesta cartera fou un dels arquitectes dels Acords de Camp David, que van segellar la pau amb Egipte. L'octubre de 1979, després d'enfrontar-se amb Menahem Begin per la seva política sobre los territoris ocupats de Cisjordània, va presentar la dimissió.
MortModifica
El 1981 Dayan va formar un nou partit, Télem, que proposava la cessió incondicional i unilateral dels territoris ocupats. Fou escollit a la Knéset per Télem, però complicacions d'un càncer de còlon que patia el van dur a la mort poc temps després a Tel Aviv.
ReferènciesModifica
- ↑ «Israelis admit war crimes» (en anglès). The Independent, 18-08-1995. [Consulta: 26 juny 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moshe Dayan  |