Monument a Colom

Monument a Barcelona
(S'ha redirigit des de: Monument a Colom (Barcelona))

El Monument a Colom es troba a la plaça del Portal de la Pau de Barcelona, punt d'unió la Rambla i el port Vell, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] És gestionat pel consorci Turisme de Barcelona.

Infotaula d'obra artísticaMonument a Colom
Monumento a Colón (castellà) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmonument i grup escultòric Modifica el valor a Wikidata
Part deart públic de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CreadorGaietà Buïgas i Monravà Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aCristòfor Colom Modifica el valor a Wikidata
Creació1r juny 1888
Mètode de fabricacióescultura Modifica el valor a Wikidata
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscultura del realisme Modifica el valor a Wikidata
Materialferro
bronze Modifica el valor a Wikidata
Mida57 (alçària) m
Pes233 t Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40449 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona859 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·lecció
Al·legories dels regnes d'Espanya

Al·legories dels Quatre Continents

Cristòfor Colom

8 Lleons

Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
Gravat aparegut al diari oficial de l'Exposició amb motiu de la inauguració del monument a Colom
 
Esbós original de Buïgas, on s'hi aprecia el disseny inicial de l'estàtua amb una bandera i sense el braç alçat

Va ser construït per iniciativa de l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, com a punt culminant de la urbanització de l'espai alliberat per l'enderrocament de la Muralla de Mar, amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[1] El finançament del monument va causar una gran polèmica en el seu moment, ja que al principi es va obrir una subscripció popular perquè pogués ser construït gràcies a les donacions dels particulars, però més tard l'Ajuntament de Barcelona se'n va fer càrrec, vist que les aportacions de particulars eren insuficients, i el pressupost inicial, unes 300.000 pessetes, va ser àmpliament superat.[1]

Tot i que va ser concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, el conjunt escultòric es va adjudicar per concurs públic a diversos tallers i escultors. Així, Josep Llimona i Antoni Vilanova es van encarregar dels baixos relleus de la base; Rossend Nobas dels contraforts; Francesc Pastor del capitell; Pere Carbonell i Huguet de l'al·legoria de Catalunya, Josep Carcassó de la d'Aragó i els lleons heràldics, Josep Gamot la de Castella i la figura Lluís de Santàngel; Rafael Atché va realitzar l'al·legoria del Regne de Lleó i l'escultura de Colom; Manel Fuxà la figura del Pare Boy; Francesc Pagès i Serratosa la imatge de Jaume Ferrer de Blanes i finalment, Eduard Batiste i Alentorn la figura de Pere de Margarit. Els lleons de la bases són obra d'Agapit Vallmitjana i Abarca.[1]

El 1887 s'hi va afegir vuit medallons de bronze dedicats a personatges relacionats amb la vida de Colom. S'hi representa Isabel la Catòlica (Antoni Vilanova), Ferran el Catòlic (Francesc Pagès i Serratosa), Martín Alonso Pinzón (Rossend Nobas), Vicente Yáñez Pinzón (Josep Llimona), Fra Antonio de Marchena (Pere Carbonell), Fra Juan Pérez (Eduard Batiste i Alentorn), Andrés Cabrera, marquès de Moya (Manel Fuxà), i finalment, Beatriz de Bobadilla, marquesa de Moya (Josep Carcassó).[1]

L'estàtua de Colom, de 7 m d'altura i realitzada en ferro, va ser feta a la foneria Comas, situada al carrer del Tigre (vegeu casa-fàbrica La Paloma), que posteriorment es convertiria en la sala de ball La Paloma.[1][2]

El monument va ser inaugurat l'1 de juny de 1888 i va obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, tot convertint-se en una de les icones més característiques de la ciutat.[1] Cal destacar també que els vuit relleus amb escenes de la vida de Colom localitzades en la base (obra d'Antoni Vilanova i de Josep Llimona) van desaparèixer poc després, tot estant substituïts per d'altres nou realitzats per Fuxà, Carbonell i Torres el 1929.[1]

Proposta d'eliminació

modifica

El 14 de juny de 2020, unes 250 persones van sortir al carrer per a demanar la retirada de l'estàtua, sense que es produïssin danys ni actes vandàlics.[3] Aquestes convocatòries van ser rebutjades per l'Ajuntament de Barcelona. La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) no va tenir èxit en els intents de retirar l'estàtua els anys 2016, 2018 i 2020.[4] Les manifestacions continuen fent-se cada 12 d'octubre (Dia de la Hispanitat), que motiva més convocatòries de protesta on les comunitats migrants, afrodescendents i dels pobles originaris d'Amèrica guanyen protagonisme i conflueixen amb moviments com l'antifeixista i el feminista.[5]

Descripció

modifica

Consta d'un basament i tres cossos, el tercer dels quals és una columna rematada per una semiesfera i una estàtua del navegant. A l'interior hi ha un ascensor que permet de pujar fins a la semiesfera, des d'on hom pot atalaiar la ciutat. Els autors van dotar-lo d'una significació cronològica: el primer cos representa el pròleg i el darrer l'epíleg.

  • Basament, pren una alçada d'un metre i és de secció circular. La secció és interrompuda per quatre escales de 6 m d'amplada, les quals donen accés a la plataforma situades en l'eix rectangular de la plaça (i del monument). Al costat de les escales se situen vuit lleons, sense altra transcendència descriptiva que la de donar prestància al conjunt.
  • Primer cos
La secció és un cercle de 17 m de diàmetre en la part superior. En el sòcol, esculpits en baix relleu, es descriuen fets al voltant de la vida de Colom, intercalant-hi els escuts de les corones (estats) i províncies. Per tal de procurar que la suma d'aquest atorguin a l'espectador una visió general envers la història del descobriment i la vida de Colom. S'hi representen les següents escenes: Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta del monestir de Santa María de la Rábida; Colom exposant el projecte als Frares de la Rábida, Fra Juan Perez i Fra Antonio de Marchena; Colom presentant el projecte als Reis Catòlics a Còrdova; Colom davant el consell defensant el projecte; entrevista de Colom amb els reis a Santa Fe, on en rep el suport; embarcament al port de Palos de la Frontera, el 3 d'agost de 1492; descobriment del Nou Món, i Colom a Barcelona, de retorn del viatge, amb els reis.
  • Segon cos
El lema director és «la protecció facilità a Colom els mitjans per a dur a terme el seu projecte». La secció del segon cos és un octògon que té una alçada de 10,30 metres fins on s'inicia la base de la columna i una amplada de 8 metres. Quatre dels costats són contraforts que representen Aragó, Castella, Catalunya i Lleó, donant a entendre el suport que rebé Colom per part d'aquests quatre regnes; així mateix els quatre contraforts en conjunt formen una creu cristiana, que representa la fe de Colom. En els quatre contraforts hi ha les estàtues de quatre matrones, representades assegudes portant cada una escuts i emblemes que les diferencien. Al contrafort de la cara principal s'hi situa la que simbolitza Catalunya. En la part superior d'aquest hi ha un grup format per una caravel·la i dos grifs, a cada costat, que sostenen l'escut de Barcelona. Sobre aquest grup n'hi ha un altre de compost per una semiesfera sostinguda per tres ocellots i coronat per una figura alada. La semiesfera fa al·lusió a la nova part del món descoberta, el ocells representes les tres naus participants en la descoberta, mentre que la figura que remata el grup, i que també remata el segon cos, simbolitza la glòria de l'èxit obtingut.
En els altres quatre costats del cos hi són representades les escultures de fra Bernat Boïl, el capità Pere Margarit (ambdues en el front principal), Jaume Ferrer de Blanes i Lluís de Santàngel. Els dos primers representen el «triomf de la civilització», mentre que els altres dos simbolitzen «la cooperació dels mitjans, científics i materials».
  • Tercer cos
És format per la columna amb la coronació que té i l'estàtua de Colom. Donat que la filosofia directriu del monument té com a finalitat atorgar una gran importància a Colom i al seu descobriment, la columna es projectà majestuosa i de gran alçada. El capitell que la corona pretén de representar el descobriment i les seves conseqüències, fent referència a la immortalitat de Colom «a qui el món sencer es deutor de gratitud eterna pels immensos beneficis que ha reportat el feliç èxit d'una empresa tan colossal». Així mateix en aquest capitell s'hi representen els honors rebuts per Colom després del descobriment, tot atorgant a l'esmentat descobriment la unió del món, representada per una corona de príncep que abraça una esfera que significa la nova part del món descoberta i sobre la qual recolza l'estàtua. L'Estàtua d'en Colom pretén de simbolitzar el «moment sublim en què l'admirable navegant, el gran científic i, per sobre de tot, el fervorós cristià trepitja per primer cop la terra del Nou Món i dirigint la mirada al Cel dona gràcies al Totpoderós pel feliç èxit amb què s'ha servit de coronar la seva empresa.»

Polèmica i interpretació

modifica
 
L'estàtua de Colom, a dalt del monument

L'estàtua representa Colom amb el braç dret estès i el dit índex assenyalant cap al mar. Inicialment es va dir que assenyalava Amèrica, però aquesta afirmació va crear polèmica, ja que aquest continent es troba en el sentit contrari al que assenyala el dit. Van sorgir llavors tres corrents d'opinió:[cal citació]

  • El primer, segons el qual l'estàtua s'ha d'entendre com una metàfora, afirma que la intenció de l'autor era que Colom assenyalés cap a Amèrica, però que el públic no hauria entès que el dit hagués assenyalat cap a la Rambla, terra endins, i per això va instal·lar l'estàtua assenyalant al mar.
  • El segon corrent d'opinió afirma que l'estàtua no assenyala a Amèrica, sinó a l'Índia, que era on ell volia arribar, però per una ruta alternativa que no fos per l'Imperi Turc, que no deixava passar els comerciants europeus cap a l'Àsia.
  • I el tercer corrent d'opinió és que l'estàtua no assenyala la ruta cap a Amèrica, sinó cap a Gènova, la seva presumpta ciutat natal, tot i que realment assenyala directament cap a l'illa de Mallorca (on nasqué, segons una recent teoria heterodoxa).

Galeria d'imatges

modifica

Elements escultòrics

modifica

Els següents elements són les obres que formen part del monument que han estat incloses en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona.

Títol Descripció Autor/Data Material Localització Codi Imatge
Catalunya Escultor: Pere Carbonell,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-1
fitxa
 
Catalunya (Pere Carbonell)
   
Aragó Escultor: Josep Gamot,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-2
fitxa
 
Aragó (Josep Gamot)
   
Lleó Escultor: Rafael Atché,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-3
fitxa
 
Lleó (Rafael Atché)
   
Castella Escultor: Josep Carcassó,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra de Monòver Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-4
fitxa
 
Castella (Josep Carcassó)
   
Lluís de Santàngel Dedicat a Lluís de Santàngel Escultors: Josep Gamot (esbós), Giovanni Passani (realització),
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-5
fitxa
 
Lluís de Santàngel (Giovanni Passani)
  
Fra Bernat de Boïl Dedicat a Bernat Boïl Escultor: Manel Fuxà,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-6
fitxa
 
Fra Bernat de Boïl (Manel Fuxà)
   
Jaume Ferrer de Blanes Dedicat a Jaume Ferrer de Blanes Escultor: Francesc Pagès,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-7
fitxa
 
Jaume Ferrer de Blanes (Francesc Pagès)
   
Capità Margarit Dedicat a Pere Margarit Escultor: Eduard B. Alentorn,
restauració: Josep Miret
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstrucció 1965
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-8
fitxa
 
Capità Margarit (Eduard B. Alentorn)
   
8 Lleons Escultor: Agapit Vallmitjana i Abarca (esbós), Josep Carcassó (model)
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
ferro colat pintat negre Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-9
fitxa
 
8 Lleons (Josep Carcassó)
   
Cristòfor Colom Escultor: Rafael Atché
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
bronze (originalment daurat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-10
fitxa
 
Cristòfor Colom (Rafael Atché)
   
Caravel·les i figures alades Escultors: Francesc Font (esbós)
Rossend Nobas (model)
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-13
fitxa
 
Caravel·les i figures alades (Rossend Nobas)
   
Cristòfor Colom acompanyat del seu fill demanant pa i aigua a la porta de Santa Maria de La Ràbida Escultor: Josep Tenas, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-15
fitxa
 
Cristòfor Colom acompanyat del seu fill (Josep Tenas)
   
Colom davant Fra Juan Pérez de Marchena i demés pares del convent de Santa Maria explicant el seu projecte Escultor: desconegut
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-16
fitxa
 
Colom davant Fra Juan Pérez de Marchena (anònim)
   
Presentació de l'il·lustre genovès a la Cort dels Reis Catòlics a Còrdova dos anys després de la seva entrada a Espanya Escultor: Manel Fuxà
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-17
fitxa
 
Presentació de l'il·lustre genovès (Manel Fuxà)
   
Colom davant el Consell reunit al convent de Sant Esteve de Salamanca Escultor: Pere Carbonell, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-18
fitxa
 
Colom davant el Consell (Pere Carbonell)
   
Entrevista de Colom amb els Reis Catòlics a Santa Fe on aquells li ofereixen protecció per realitzar la seva empresa Escultor: desconegut
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-19
fitxa
 
Entrevista de Colom amb els Reis Catòlics (anònim)
   
Embarcament del gran marí al port de Palos el 3 d'agost de 1492 Escultor: Manel Fuxà, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-20
fitxa
 
Embarcament del gran marí (Manel Fuxà)
   
Descobriment del Nou Món Escultor: desconegut
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-21
fitxa
 
Descobriment del Nou Món (anònim)
   
Colom a la Ciutat Comtal i de retorn de la seva esbalaïdora expedició deposa generosament als peus dels nostres catòlics monarques les primícies d'un sòl verge conquerit sense sang Escultor: Pere Carbonell, signat
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze (inicialment metall bronzejat) Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-22
fitxa
 
Colom a la Ciutat Comtal (Pere Carbonell)
   
Martín Alonso Pinzón Escultor: Rossend Nobas
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-23
fitxa
 
Martín Alonso Pinzón (Rossend Nobas)
   
Vicente Pinzón Escultor: Josep Llimona
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-24
fitxa
 
Vicente Pinzón (Josep Llimona)
   
Ferran V de Castella i II d'Aragó Escultor: Francesc Pagès
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-25
fitxa
 
Ferran V de Castella i II d'Aragó (Francesc Pagès)
   
Isabel I de Castella Escultor: Antoni Vilanova
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-26
fitxa
 
Isabel I de Castella (Antoni Vilanova)
   
Fra Juan Pérez Escultor: Eduard B. Alentorn
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-27
fitxa
 
Fra Juan Pérez (Eduard B. Alentorn)
   
Fra Antonio de Marchena Escultor: Pere Carbonell
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-28
fitxa
 
Fra Antonio de Marchena (Pere Carbonell)
   
Marquès de Moya, Andrés de Cabrera Escultor: Manel Fuxà
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-29
fitxa
 
Marquès de Moya (Manel Fuxà)
   
Marquesa de Moya, Beatriz de Bovadilla Escultor: Josep Carcassó
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888, reconstruït 1929
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-30
fitxa
 
Marquesa de Moya (Josep Carcassó)
   
Escut de Colom Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
ferro daurat Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-32
fitxa
 
Escut de Colom (Lluís Ferreri)
   
Escut de Huelva Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-33
fitxa
 
Escut de Huelva (Lluís Ferreri)
   
Escut de Còrdova Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-34
fitxa
 
Escut de Còrdova (Lluís Ferreri)
   
Escut de Salamanca Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-35
fitxa
 
Escut de Salamanca (Lluís Ferreri)
   
Escut de Santa Fe Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-36
fitxa
 
Escut de Santa Fe (Lluís Ferreri)
   
Escut de Moguer Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-37
fitxa
 
Escut de Palos de Moguer (Lluís Ferreri)
   
Escut de Puerto Rico Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-38
fitxa
 
Escut de Puerto Rico (Lluís Ferreri)
   
Escut de Cuba Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-39
fitxa
 
Escut de Cuba (Lluís Ferreri)
   
Escut de Barcelona Escultor: Lluís Ferreri
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
pedra calcària Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-40
fitxa
 
Escut de Barcelona (Lluís Ferreri)
   
Al·legories dels Quatre Continents Disseny: Leoncio Serra
Arquitecte: Gaietà Buigas
1888
bronze Portal de la Pau, monument a Colom
41° 22′ 33″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.37582°N,2.17781°E / 41.37582; 2.17781
08019/1103-41
fitxa
 
Al·legories dels Quatre Continents (Leoncio Serra)
  

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Monument a Colom». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «La sala de festes La Paloma celebrarà el seu centenari». 3cat24.cat, 2003. [Consulta: 11 juliol 2009].
  3. Burgen, Stephen. «Columbus statue will stay, but slavery tour aims to address Barcelona’s past» (en anglès). The Guardian, 19-06-2020. [Consulta: 28 novembre 2022].
  4. ACN. «La CUP torna a demanar de retirar l'estàtua de Colom: 'Barcelona ha de fer els deures'». Vilaweb, 19-06-2020. [Consulta: 28 novembre 2022].
  5. «Un 12 d'octubre amb tots els colors de l'antifeixisme». La Directa, 12-12-2022.

Enllaços externs

modifica