Narcís Comadira i Moragriega

poeta català

Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 22 de gener de 1942) és un poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari català.[1] La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.

Plantilla:Infotaula personaNarcís Comadira i Moragriega
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura catalana, traducció, arts visuals i pintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, poeta, periodista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 febrer 2021Construïm el nou cicle Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.[2] Els seus primers treballs mostraven referències del surrealisme i el pop, així com del seu mestre Domènec Fita. A finals dels anys setanta va abandonar la figura per començar a representar la natura i l'arquitectura, especialitzant-se en un paisatgisme molt personal i marcat pel realisme, que en els seus últims treballs està portant cap a una síntesi d'aquest, on cada cop apareixen menys elements a les seves obres.[3][4]

El 2014 Edicions 62 publicà la seva obra poètica completa (Poesia. 1966-2012), i l'any anterior aparegué Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors (Edicions 62, 2013). El 2015 va aparèixer a la col·lecció Letras Hispánicas: El arte de la fuga. Antología del autor (Cátedra).

A les eleccions municipals de 2015 va ocupar l'última posició de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular a Girona.[5] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va formar part de la llista electoral de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent en quinzena posició per la circumscripció de Girona.[6]

Segons Isidor Cònsul «el punt madur de la seva lucidesa creadora roda, en fràgil equilibri, entre una compulsada capacitat reflexiva, una lírica de tendència elegíaca, el conreu poc o molt sistemàtic de la ironia i l'exercici del dubte».[7] Com explica Josep Bargalló, dins de la producció poètica de Narcís Comadira el seu tercer llibre Amich de plor, un volum de trenta-un sonets, és considerat el fundacional de la seva poètica. Les influències més notables són: Foix, Ferrater, Carner i -tal com s'aprecia en el títol- March. De fet, Narcís Comadira assistí a les classes de crítica literària de Ferrater i fou arran d'això que, després que Ferrater hagués llegit Papers privats de Comadira, li aconsellà, primer, que llegís Carner i Foix, i, segon, que escrivís en sonets.[8]

  • 1966 La febre freda (dins 5 poetes de Girona)
  • 1969 Papers privats
  • 1970 Amich de plor
  • 1974 Un passeig pels bulevards ardents
  • 1976 El verd jardí
  • 1976 Desdesig, un recull de 15 poemes que narren una relació amorosa.[7]
  • 1976 Les ciutats
  • 1978 Terra natal
  • 1980 Àlbum de família
  • 1981 La llibertat i el terror
  • 1984 Rèquiem
  • 1985 Enigma
  • 1990 En quarantena
  • 1995 Usdefruit
  • 1998 Poemes
  • 1999 Recull de poemes i serigrafies
  • 2000 Lírica lleugera
  • 2002 L'art de la fuga
  • 2003 Formes de l'ombra. Poesies 1966-2002
  • 2007 Llast
  • 2012 Lent
  • 2014 Poesia 1966-2012
  • 2018 Manera negra

Poesia infantil i juvenil

modifica
  • 2003 El sol es pon
  • 1989 Girona: Matèria i memòria
  • 1990 Gerona
  • 1998 Girona: retrat sentimental d'una ciutat
  • 1992 La vida perdurable: un dinar. Neva: un te
  • 1996 L'hora dels adéus
  • 1997 El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla.
  • 2015 "L'hort de les oliveres"

Crítica literària o assaig

modifica
  • 1977 Guia de l'arquitectura dels segles XIX i XX a la província de Girona (amb Joan Tarrús)
  • 1996 Rafael Masó, arquitecte noucentista (amb Joan Tarrús)
  • 1998 Sense escut
  • 1999 Joaquim Sunyer: la construcción de una mirada
  • 2001 L'any litúrgic com a obra d'art total
  • 2002 L'ànima dels poetes
  • 2003 Jacint Verdaguer, poeta i prevere (amb altres autors)
  • 2005 La paraula figurada: la presència del llibre a les col·leccions del MNAC (amb altres autors)
  • 2006 Forma i prejudici: papers del noucentisme
  • 2011 Les paraules alades. Papers sobre el sentit de la lletra[9]

Traduccions

modifica

Exposicions rellevants

modifica

Pintura

modifica
 
Poema en l'itinerari poètic del Turó Parc (Barcelona)

El 2003, coincidint amb el primer dia d'estiu, la Fundació Josep Pla va inaugurar una nova proposta de relectura de l'obra de l'escriptor de Palafrugell amb l'exposició El temps que fuig, que posava en relació uns fragments de l'obra periodística i gràfica de l'autor contemporani Narcís Comadira, i el llibre Les hores de Josep Pla que feia cinquanta anys havia sigut presentat per un altre poeta, Salvador Espriu. L'exposició convidava a assaborir l'obra de Comadira i Pla, a percebre divergències, coincidències, valoracions oposades o nostàlgies compartides.[16]

Referències

modifica
  1. «Narcís Comadira i Moragriega». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aragirona.catGirona reivindica Narcís Comadira en una exposició que repassa els 50 anys de la seva pintura[Enllaç no actiu] Consulta 26/10/2010
  3. elpunt.cat Els crits de comadira Consulta 26/10/2010
  4. «Narcís Comadira i Moragriega». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2016-03-27. [Consulta: 10 març 2016].
  5. «Narcís Comadira tanca la llista de la CUP a Girona: "És l'únic partit que té un projecte de país que m’agrada"». Diari ARA, 10-04-2015 [Consulta: 8 juny 2016]. Arxivat 11 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  6. Barnils, Andreu «Narcís Comadira: ‘La CUP són els únics que em mereixen confiança’». , 20-09-2015 [Consulta: 8 juny 2016]. Arxivat 15 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. 7,0 7,1 «Comentaris d'obra». Arxivat de l'original el 8 de novembre 2016. [Consulta: 7 novembre 2016].
  8. Bargallo, Josep. «El sonet en els primers llibres de Narcís Comadira». Arxivat de l'original el 8 de novembre 2016. [Consulta: 7 novembre 2016].
  9. Obiols, Víctor «La visió de l'àliga». Diari Ara [Barcelona], núm.372, 07-12-2011, p.37. ISSN: 2014-010X.
  10. «L'escriptor Narcís Comadira, el professor Romà Gubern i l'actriu Asunción Balaguer, Creus de Sant Jordi». Ara, 30-04-2013 [Consulta: 30 abril 2013]. Arxivat 3 de maig 2013 a Wayback Machine.
  11. «Vilaweb 18.11.2018». Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 18 novembre 2018].
  12. «Narcís Comadira, XX Premi Jaume Fuster | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 12 maig 2020].
  13. «Narcís Comadira, Maria Contreras Coll, Maria Carme Dalmau, Mónica Rikić i el Dansàneu, Premis Nacionals de Cultura». Arxivat de l'original el 2021-05-27. [Consulta: 27 maig 2021].
  14. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 191. ISBN 84-95554-27-5. 
  15. lamalla.cat Narcís Comadira repassa els seus 50 anys a la pintura amb una exposició a Girona[Enllaç no actiu] Consulta: 25/10/2010
  16. «2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 19 juliol 2012].

Enllaços externs

modifica