Nyàmera
La nyàmera o patata de canya (Helianthus tuberosus),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies nativa d'Amèrica del Nord.[2]
Helianthus tuberosus | |
---|---|
Dades | |
Font de | topinàmbur |
Planta | |
Tipus de fruit | aqueni |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 20694364 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Tribu | Heliantheae |
Gènere | Helianthus |
Espècie | Helianthus tuberosus L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Addicionalment pot rebre els noms de dimonis, nyàmeres, pataca, pataca de pala, patarota, patata burba, patata de Màlaga, patata moruna, patata setembrera, patates, patates de jardí, patates nyàmeres, ramons, setembres, trumfa nyama[1] i batata de la Noguera.[3] També s'han recollit les variants lingüístiques nyama, nyàmara, nyapes, topinambur, tupinambo i tupinambur.[1]
Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[4][5][6]
Descripció
modificaÉs una planta herbàcia vivaç rizomatosa que pot atènyer més de metre i mig d'altura. Les seves fulles són entre ovades i lanceolades, dentades, acuminades (amb l'àpex en punta allargada i aguda) i peciolades de disposició oposada. Les flors, sèssils, es troben agrupades en inflorescència en capítols de color groc, pseudants semblants als del gira-sol, però de mida més petita. Els seu rizoma és carnós i d'un color que pot anar de groguenc a vermellós. El fruit és un aqueni.[7][8][9]
Taxonomia
modificaAquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]
Sinònims
modificaEls següents noms científics són sinònims d'Helianthus tuberosus:[2]
- Sinònims homotípics
- Helianthus tuberosus var. typicus Cockerell
- Sinònims heterotípics
- Helianthemum tuberosum Garsault
- Helianthus doronicoides Torr. & A.Gray
- Helianthus esculentus Warsz.
- Helianthus pubescens Aiton
- Helianthus serotinus Tausch
- Helianthus spathulatus Elliott
- Helianthus squarrosus Nutt.
- Helianthus strumosus subsp. tomentosus (Michx.) Anashch.
- Helianthus subcanescens (A.Gray) E.Watson
- Helianthus tomentosus Michx.
- Helianthus tuberosus var. albus Cockerell
- Helianthus tuberosus var. alexandri Cockerell
- Helianthus tuberosus var. fusiformis Cockerell
- Helianthus tuberosus f. moldenkeanus F.W. Ostwald
- Helianthus tuberosus var. multituberculatus Cockerell
- Helianthus tuberosus var. nebrascensis Cockerell
- Helianthus tuberosus f. oswaldiae Oswald
- Helianthus tuberosus var. purpurellus Cockerell
- Helianthus tuberosus var. purpureus Cockerell
- Helianthus tuberosus var. subcanescens A.Gray
Usos
modificaAquesta espècie, que havia estat important en la dieta dels pobles indígenes nord-americans,[7] va ser introduïda a Europa durant el segle XVII, destinada a l'alimentació humana i animal.[10] També és utilitzada com a planta ornamental per les seves flors.[7] El tubercle, de forma irregular i amb gust de carxofa, havia estat molt utilitzat a la cuina catalana, però avui dia el seu consum és petit.[11] Es pot utilitzar com la patata, també se’n fa conserva en vinagre[12] per acompanyar les amanides.[13] Els tubercles contenen inulina, un glúcid de tipus polisacàrid,[14] que es és tolerat per les persones amb diabetis de tipus 2[7][15] i són rics en en vitamines B.[9] D'altra banda, la inulina pot causar flatulència.[16]
Conreu
modificaEl seu conreu és senzill, s'adapta bé a qualsevol tipus de sòl, tot i que prefereix els sòls alcalins i llocs a ple sol, tampoc no acostuma a patir malures ni a ser atacada per paràsits. Els tubercles es cullen a partir de la tardor, els que no siguin recollits originaran noves plantes. Les seves minses exigències i la seva facilitat de reproducció vegetativa fan que sigui una planta invasiva, formant colònies clonals, que poden ser difícils d'erradicar.[9][17]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Helianthus tuberosus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Manihot esculenta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ Calls, Albert. Sa i català. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 56-57. ISBN 978-84-15642--84-8.
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
- ↑ «Les espècies exòtiques de Catalunya. Resum del projecte EXOCAT 2012» (PDF). Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, 2012. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ «Helianthus tuberosus». CREAF. Arxivat de l'original el 2018-10-01. [Consulta: 10 octubre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Helianthus tuberosus» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ «nyàmera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Topinambour» (en francès). Société Nationale d'Horticulture de France. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «Acció al Riu Ripoll de Sabadell per a eliminar la nyàmera, una planta altament invasora». Titulars.cat, 27-09-2012. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ «Nyàmera: què és i com cuinar aquest gran tubercle amb receptes fàcils». Cuines amb Marc Ribas. TV3, 29-11-2019. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ «Nyàmeres. Tubercle d’alta qualitat». Xarxa productes de la terra. Diputació de Barcelona. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2022. [Consulta: 16 desembre 2022].
- ↑ «Nyàmera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nyàmera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nyàmera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Jerusalem artichoke facts» (en anglès). University of Washington Botanic Gardens. Universitat de Washington. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «Jerusalem Artichoke Helianthus tuberosus» (en anglès). North Carolina State University. [Consulta: 19 desembre 2022].
Enllaços externs
modifica- «Jerusalem-artichokes, raw» (en anglès). SELFNutiritionData. Dades sobre la seva valor nutricional
- Cosgrove1,, D.R.; Oelke,, E.A; Doll,, J.D.; Davis,, D.W; Undersander, D.J; Oplinger, E.S. «Jerusalem Artichoke». Alternative Field Crops Manual, 11-10-2015.