Oli de ricí

L'oli de ricí és un oli vegetal obtingut de les llavors del ricí. És un líquid incolor o amb una lleugera tonalitat groga molt pàl·lida, inodor o d'olor i gust molt suaus. El punt d'ebullició és de 313 °C i la densitat de 961 kg/m³.[1] Aproximadament el 90% de les cadenes dels àcids grassos que conté són d'àcid rincinoleic; l'àcid oleic i el linoleic en són altres components significatius.[2]

Infotaula de compost químicOli de ricí
Castor oil.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Producte natural dericí Modifica el valor a Wikidata
Llavors de ricí.
Estructura del principal component de l'oli de ricí.

AplicacionsModifica

L'oli de ricí i els derivats serveixen per fer sabons, lubricants, pintures, tints, cobertures, tinta, plàstics resistents al fred, ceres, niló, productes farmacèutics i perfums.

Les llavors del ricí contenen una proteïna tòxica, la ricina, per això la manipulació de l'oli i les llavors de ricí no està exempta de risc.[3] Els components al·lergògens que es troben a la superfície de la planta poden causar danys permanents als nervis. L'Índia, el Brasil i la Xina són els principals productors de ricí i els treballadors que el cullen pateixen danys.[4] Aquests danys i la toxicitat de la ricina han encoratjat a cercar-ne substituts.[5][6] Alternativament s'investiga modificar la planta genèticament per evitar que sintetitzi ricina.[7]

Àcids grassos de l'oli de ricíModifica

Composició mitjana de cadenes d'àcids grassos
Nom de l'àcid Percentatge
àcid ricinoleic 85 a 95%
àcid oleic 6 a 2%
àcid linoleic 5 a 1%
àcid linolènic 1 a 0,5%
àcid esteàric 1 a 0,5%
àcid palmític 1 a 0,5%
àcid dihidroxiesteàric 0,5 a 0,3%
altres 0,5 a 0,2%

UsosModifica

A la indústria alimentària l'oli de ricí de grau alimentari es fa servir en additius,[8] saboritzants, per exemple en la xocolata,[9] com a inhibidor de floridures, i en empaquetament. L'oli de ricí polioxietilat també es fa servir en alimentació.[10]

Ús medicinalModifica

Tradicionalment es feia servir com a laxant (també es feia prendre com a càstig en règims polítics dictatorials, com el feixisme).[11][12][13] Actua sobretot en el budell prim.[14] Pot produir rampes doloroses i diarrea explosiva. Un derivat, l'àcid undecilènic, es fa servir en problemes de la pell.[15] L'oli de ricí penetra profundament a la pell, a causa de la seva petita massa molecular. Altres derivats es fan servir en xampús i pintallavis.[16] L'àcid ricinoleic té efectes antiinflamatoris.[17] Com a ingredient de Cremophor EL s'afegeix a medicaments com els següents:

Aplicacions industrialsModifica

L'oli de ricí té nombroses aplicacions en transport, cosmètica i farmàcia i altres indústries, com per exemple en la fabricació d'adhesius. En els primers temps de l'aviació, l'oli de ricí era el lubricant preferit en motors rotatius i era els més usat en els avions durant la Primera Guerra Mundial. També és un biocombustible.

Agressions feixistesModifica

Durant el feixisme italià, els escamots dels camises negres feien servir oli de ricí per fer-ne beure a les seves víctimes, ja que és un potent laxant, amb l'objectiu de ridiculitzar-les i deixar-les brutes i humiliades.[24][25] L'oli de ricí funciona principalment a l'intestí prim, on es digereix en àcid ricenoleic alhora que provoca forts espasmes dels músculs de la paret intestinal. Provoca còlics als intestins, possibles rampes doloroses, incontinència fecal i diarrea explosiva.[26]

ReferènciesModifica

  1. Aldrich Handbook of Fine Chemicals and Laboratory Equipment, Sigma-Aldrich, 2003.
  2. NNFCC "Castor" Arxivat 2009-11-16 a Wayback Machine., The National Non-Food Crops Centre, Retrieved on 2009-02-23
  3. Auld, Dick L.; Pinkerton,Scott D.; Rolfe, Rial; Ghetie, Victor and Lauterbach, Brenda F. «Selection of Castor for Divergent Concentrations of Ricin and Ricinus communis Agglutinin and references therein» (PDF). Crop Science, 39, MARCH–APRIL, 1999, pàg. 353–357 [Consulta: 31 juliol 2007]. Arxivat 2008-04-06 a Wayback Machine.
  4. «Hazards of harvesting castor plants». [Consulta: 31 juliol 2007].
  5. Dierig, David A. «Lesquerella». New Crop FactSHEET. Center for New Crops & Plant Products, at Purdue University, 1995. [Consulta: 1r agost 2007].
  6. Dierig, David A. «Lesquerella» (PDF). The National Non-Food Crops Centre, 2002. [Consulta: 1r agost 2007].[Enllaç no actiu]
  7. Wood, M. «High-Tech Castor Plants May Open Door to Domestic Production». Agricultural Research Magazine, 49, 1, 2001 [Consulta: 2 agost 2007].
  8. «Castor Oil Facts». Arxivat de l'original el 2010-02-09. [Consulta: 23 desembre 2010].
  9. Wilson R, Van Schie BJ, Howes D «Overview of the preparation, use and biological studies on polyglycerol polyricinoleate (PGPR)». Food Chem. Toxicol., 36, 9-10, 1998, pàg. 711–8. DOI: 10.1016/S0278-6915(98)00057-X. PMID: 9737417.
  10. Busso C, Castro-Prado MA «Cremophor EL stimulates mitotic recombination in uvsH//uvsH diploid strain of Aspergillus nidulans». An. Acad. Bras. Cienc., 76, 1, març 2004, pàg. 49–55. PMID: 15048194.
  11. «Italy The rise of Mussolini». A: Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2007 [Consulta: 3 agost 2007]. 
  12. «Benito's Birthday». Time, in partnership with CNN, 06-08-1923 [Consulta: 3 agost 2007]. Arxivat 2013-05-27 a Wayback Machine.
  13. Bosworth, R. J. B.. Mussolini. New York: Arnold/Oxford Univ. Press, 2002. ISBN 0340731443. 
  14. «Ingredient List A-C» (PDF). FDA (see page 52 of this link). [Consulta: 28 desembre 2006].
  15. «Ingredient List P-Z» (PDF). FDA (see page 65 of this link). [Consulta: 28 desembre 2006].
  16. Skin-Conditioning Agents by the Environmental Working Group
  17. Vieira C, Evangelista S, Cirillo R, Lippi A, Maggi CA, Manzini S «Effect of ricinoleic acid in acute and subchronic experimental models of inflammation». Mediators Inflamm., 9, 5, 2000, pàg. 223–8. DOI: 10.1080/09629350020025737. PMC: 1781768. PMID: 11200362.
  18. Marmion LC, Desser KB, Lilly RB, Stevens DA «Reversible thrombocytosis and anemia due to miconazole therapy». Antimicrob. Agents Chemother., 10, 3, setembre 1976, pàg. 447–9. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 429768. PMID: 984785. See page 1, Methods and Materials.
  19. Fromtling RA «Overview of medically important antifungal azole derivatives». Clin. Microbiol. Rev., 1, 2, 01-04-1988, pàg. 187–217. PMC: 358042. PMID: 3069196. See page 6, /192, Clinical studies
  20. Micha JP, Goldstein BH, Birk CL, Rettenmaier MA, Brown JV «Abraxane in the treatment of ovarian cancer: the absence of hypersensitivity reactions». Gynecol. Oncol., 100, 2, febrer 2006, pàg. 437–8. DOI: 10.1016/j.ygyno.2005.09.012. PMID: 16226797.
  21. «Sandimmune ingredients». DailyMed. [Consulta: 6 gener 2007].
  22. Zhang KE, Wu E, Patick AK, et al «Circulating metabolites of the human immunodeficiency virus protease inhibitor nelfinavir in humans: structural identification, levels in plasma, and antiviral activities». Antimicrob. Agents Chemother., 45, 4, abril 2001, pàg. 1086–93. DOI: 10.1128/AAC.45.4.1086-1093.2001. PMC: 90428. PMID: 11257019.
  23. Sugar AM, Salibian M, Goldani LZ «Saperconazole therapy of murine disseminated candidiasis: efficacy and interactions with amphotericin B». Antimicrob. Agents Chemother., 38, 2, febrer 1994, pàg. 371–3. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 284460. PMID: 8192469.
  24. Sidera, Alba. Feixisme persistent : radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini. Primera edició. Barcelona: Saldonar, febrer del 2020. ISBN 978-84-17611-30-9. 
  25. «Mussolini’s Secret Weapon: Castor Oil», 02-11-2014. [Consulta: 4 maig 2022].
  26. «Fascists and Laxatives» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2022].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oli de ricí