Oli de ricí

L'oli de ricí és un oli vegetal obtingut de les llavors del ricí. És un líquid incolor o amb una lleugera tonalitat groga molt pàl·lida, inodor o d'olor i gust molt suaus. El punt d'ebullició és de 313 °C i la densitat de 961 kg/m³.[1] Aproximadament el 90% de les cadenes dels àcids grassos que conté són d'àcid rincinoleic; l'àcid oleic i el linoleic en són altres components significatius.[2]

Llavors de ricí.
Estructura del principal component de l'oli de ricí.

AplicacionsModifica

L'oli de ricí i els derivats serveixen per fer sabons, lubricants, pintures, tints, cobertures, tinta, plàstics resistents al fred, ceres, niló, productes farmacèutics i perfums.

Les llavors del ricí contenen una proteïna tòxica, la ricina, per això la manipulació de l'oli i les llavors de ricí no està exempta de risc.[3] Els components al·lergògens que es troben a la superfície de la planta poden causar danys permanents als nervis. L'Índia, el Brasil i la Xina són els principals productors de ricí i els treballadors que el cullen pateixen danys.[4] Aquests danys i la toxicitat de la ricina han encoratjat a cercar-ne substituts.[5][6] Alternativament s'investiga modificar la planta genèticament per evitar que sintetitzi ricina.[7]

Àcids grassos de l'oli de ricíModifica

Composició mitjana de cadenes d'àcids grassos
Nom de l'àcid Percentatge
àcid ricinoleic 85 a 95%
àcid oleic 6 a 2%
àcid linoleic 5 a 1%
àcid linolènic 1 a 0,5%
àcid esteàric 1 a 0,5%
àcid palmític 1 a 0,5%
àcid dihidroxiesteàric 0,5 a 0,3%
altres 0,5 a 0,2%

UsosModifica

A la indústria alimentària l'oli de ricí de grau alimentari es fa servir en additius,[8] saboritzants, per exemple en la xocolata,[9] com a inhibidor de floridures, i en empaquetament. L'oli de ricí polioxietilat també es fa servir en alimentació.[10]

Ús medicinalModifica

Tradicionalment es feia servir com a laxant (també es feia prendre com a càstig en règims polítics dictatorials, com el feixisme).[11][12][13] Actua sobretot en el budell prim.[14] Pot produir rampes doloroses i diarrea explosiva. Un derivat, l'àcid undecilènic, es fa servir en problemes de la pell.[15] L'oli de ricí penetra profundament a la pell, a causa de la seva petita massa molecular. Altres derivats es fan servir en xampús i pintallavis.[16] L'àcid ricinoleic té efectes antiinflamatoris.[17] Com a ingredient de Cremophor EL s'afegeix a medicaments com els següents:

Aplicacions industrialsModifica

L'oli de ricí té nombroses aplicacions en transport, cosmètica i farmàcia i altres indústries, com per exemple en la fabricació d'adhesius. En els primers temps de l'aviació, l'oli de ricí era el lubricant preferit en motors rotatius i era els més usat en els avions durant la Primera Guerra Mundial. També és un biocombustible.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Aldrich Handbook of Fine Chemicals and Laboratory Equipment, Sigma-Aldrich, 2003.
  2. ↑ NNFCC "Castor", The National Non-Food Crops Centre, Retrieved on 2009-02-23
  3. ↑ Auld, Dick L.; Pinkerton,Scott D.; Rolfe, Rial; Ghetie, Victor and Lauterbach, Brenda F. «Selection of Castor for Divergent Concentrations of Ricin and Ricinus communis Agglutinin and references therein» (PDF). Crop Science, 39, MARCH–APRIL, 1999, pàg. 353–357 [Consulta: 31 juliol 2007].
  4. ↑ «Hazards of harvesting castor plants». [Consulta: 31 juliol 2007].
  5. ↑ Dierig, David A. «Lesquerella». New Crop FactSHEET. Center for New Crops & Plant Products, at Purdue University, 1995. [Consulta: 1r agost 2007].
  6. ↑ Dierig, David A. «Lesquerella» (PDF). The National Non-Food Crops Centre, 2002. [Consulta: 1r agost 2007].
  7. ↑ Wood, M. «High-Tech Castor Plants May Open Door to Domestic Production». Agricultural Research Magazine, 49, 1, 2001 [Consulta: 2 agost 2007].
  8. ↑ Castor Oil Facts
  9. ↑ Wilson R, Van Schie BJ, Howes D «Overview of the preparation, use and biological studies on polyglycerol polyricinoleate (PGPR)». Food Chem. Toxicol., 36, 9-10, 1998, pàg. 711–8. DOI: 10.1016/S0278-6915(98)00057-X. PMID: 9737417.
  10. ↑ Busso C, Castro-Prado MA «Cremophor EL stimulates mitotic recombination in uvsH//uvsH diploid strain of Aspergillus nidulans». An. Acad. Bras. Cienc., 76, 1, March 2004, pàg. 49–55. PMID: 15048194.
  11. ↑ «Italy The rise of Mussolini». A: Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, 2007 [Consulta: 3 agost 2007]. 
  12. ↑ «Benito's Birthday». Time, in partnership with CNN, 06-08-1923 [Consulta: 3 agost 2007].
  13. ↑ Bosworth, R. J. B.. Mussolini. New York: Arnold/Oxford Univ. Press, 2002. ISBN 0340731443. 
  14. ↑ «Ingredient List A-C» (PDF). FDA (see page 52 of this link). [Consulta: 28 desembre 2006].
  15. ↑ «Ingredient List P-Z» (PDF). FDA (see page 65 of this link). [Consulta: 28 desembre 2006].
  16. ↑ Skin-Conditioning Agents by the Environmental Working Group
  17. ↑ Vieira C, Evangelista S, Cirillo R, Lippi A, Maggi CA, Manzini S «Effect of ricinoleic acid in acute and subchronic experimental models of inflammation». Mediators Inflamm., 9, 5, 2000, pàg. 223–8. DOI: 10.1080/09629350020025737. PMC: 1781768. PMID: 11200362.
  18. ↑ Marmion LC, Desser KB, Lilly RB, Stevens DA «Reversible thrombocytosis and anemia due to miconazole therapy». Antimicrob. Agents Chemother., 10, 3, September 1976, pàg. 447–9. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 429768. PMID: 984785. See page 1, Methods and Materials.
  19. ↑ Fromtling RA «Overview of medically important antifungal azole derivatives». Clin. Microbiol. Rev., 1, 2, 01-04-1988, pàg. 187–217. PMC: 358042. PMID: 3069196. See page 6, /192, Clinical studies
  20. ↑ Micha JP, Goldstein BH, Birk CL, Rettenmaier MA, Brown JV «Abraxane in the treatment of ovarian cancer: the absence of hypersensitivity reactions». Gynecol. Oncol., 100, 2, February 2006, pàg. 437–8. DOI: 10.1016/j.ygyno.2005.09.012. PMID: 16226797.
  21. ↑ «Sandimmune ingredients». DailyMed. [Consulta: 6 gener 2007].
  22. ↑ Zhang KE, Wu E, Patick AK, et al «Circulating metabolites of the human immunodeficiency virus protease inhibitor nelfinavir in humans: structural identification, levels in plasma, and antiviral activities». Antimicrob. Agents Chemother., 45, 4, April 2001, pàg. 1086–93. DOI: 10.1128/AAC.45.4.1086-1093.2001. PMC: 90428. PMID: 11257019.
  23. ↑ Sugar AM, Salibian M, Goldani LZ «Saperconazole therapy of murine disseminated candidiasis: efficacy and interactions with amphotericin B». Antimicrob. Agents Chemother., 38, 2, February 1994, pàg. 371–3. DOI: 10.1128/AAC.. PMC: 284460. PMID: 8192469.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oli de ricí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oli_de_ricí&oldid=25548216»