Obre el menú principal

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall

(S'ha redirigit des de: Oriol Pi de Cabanyes)

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall (Vilanova i la Geltrú, 10 de maig de 1950) és un escriptor català.[1]

Infotaula de personaOriol Pi de Cabanyes i Almirall
Oriol Pi de Cabanyes.jpg
Retrat d'Oriol Pi de Cabanyes per Josep Pla-Narbona
Biografia
Naixement 10 maig 1950 (69 anys)
Vilanova i la Geltrú
 1r Director de la Institució de les Lletres Catalanes 

1988 – 1996
← Josep Pous i PagèsMagdalena Oliver i Clapés →
Activitat
Ocupació Escriptor, museòleg i periodista
Premis
Modifica les dades a Wikidata

A part d'obres de ficció, ha publicat dietaris, llibres de viatges (com ara Pel bell nord glaçat), biografies i estudis sobre art i literatura. Ha exercit de professor universitari, de director del Museu Víctor Balaguer a la seva ciutat natal, de director de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya i de la Institució de les Lletres Catalanes, des del 1988 fins al 1996. També ha destacat com a periodista, ja de jove en recollir el premi Oriflama pel seu treball d'investigació sobre els quibuts israelians. Ha col·laborat amb les publicacions Serra d'Or, Avui, Diari de Vilanova i La Vanguardia.

Va ser Director General en diferents governs de Jordi Pujol.

ObresModifica

 
Oriol Pi de Cabanyes al MHC el 2001.

Narrativa breuModifica

  • 1978 Novenari d'ànimes

Novel·laModifica

  • 1973 Oferiu flors als rebels que fracassaren
  • 1975 També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud
  • 1977 Esquinçalls d'una bandera

No ficcióModifica

  • 1971 La generació literària dels 70 (amb Guillem-Jordi Graells)
  • 1979 La Renaixença
  • 1980 Llibre d'hores (1975-1978)
  • 1984 Apunts d'història de la Renaixença
  • 1989 Repensar Catalunya
  • 1990 Cases senyorials de Catalunya
  • 1992 Cases modernistes de Catalunya
  • 1995 Pel bell nord glaçat
  • 1999 Castells habitats de Catalunya
  • 2000 El sol de Vilanova i el Garraf misteriós
  • 2000 Retrat d'Alexandre de Cabanyes
  • 2001 L'univers Pla-Narbona
  • 2002 Gaudí: una cosmogonia
  • 2003 Glossari d'escriptors catalans del segle XX
  • 2004 Passió i mort de Joaquim Mir
  • 2004 Roca Sastre, una vindicació del realisme
  • 2005 A punta d'espasa. Noves glosses d'escriptors
  • 2006 L'Empordà, el melic del món

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. «Oriol Pi de Cabanyes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
Terenci Moix
Siro o la increada consciència de la raça
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1972
Succeït per:
Biel Mesquida Amengual
L'adolescent de sal