Otó I de Grècia
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Otó I, (Όθων A') (Otó de Wittelsbach, príncep de Baviera) (Castell de Mirabell, Salzburg, Àustria, 1 de juny de 1815 - Bamberg, Baviera, 26 de juliol de 1867), fou rei de Grècia de 1832 a 1862
  | |
| Nom original | (de) Otto von Bayern |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Otto Friedrich Ludwig von Bayern 1r juny 1815 Salzburg (Àustria) |
| Mort | 26 juliol 1867 (52 anys) Bamberg (Alemanya) |
| Sepultura | Theatinerkirche |
.svg){kind=small} Rei de Grècia | |
| 27 maig 1832 – 23 octubre 1862 – Jordi I de Grècia → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, monarca |
| Altres | |
| Títol | Príncep de Baviera |
| Família | Dinastia Wittelsbach |
| Cònjuge | Amàlia d'Oldenburg (1836–valor desconegut) |
| Parella | Jane Digby Fotini Mauromixali |
| Pares | Lluís I de Baviera i Teresa de Saxònia-Hildburghausen |
| Germans | Matilde Carolina de Baviera Adelgunda de Baviera Hildegarda de Baviera Alexandra de Baviera Leopold de Baviera Maximilià II de Baviera Adalbert de Baviera |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
Otó era el segon fill de Lluís I de Baviera, i per tant, el germà petit de Maximilià II de Baviera, i tiet de Lluís II de Baviera. Fou proclamat rei de Grècia el 1832 en aplicació dels acords de Londres pels quals es reconeixia la independència de Grècia de l'Imperi Otomà, sota la protecció de les Grans Potències: Gran Bretanya, França i Rússia.[1]
Com que, el 1832, Otó encara era menor d'edat, a Grècia es va constituir un consell de regència format per cortesans bavaresos; arribat a la majoria d'edat, Otó I va apartar del govern els antics regents, força impopulars, i va governar com a monarca absolut fins que, per tal d'evitar una revolta, el 1843 va haver de concedir una constitució.
Otó I sempre va dependre del suport de les Grans Potències; per això, després que Grècia fos sotmesa a bloqueig naval per part de la Gran Bretanya el 1850 i el 1853, per evitar un atac grec contra l'Imperi Otomà durant la Guerra de Crimea, l'autoritat del rei va entrar en crisi fins que, el 1862, fou destronat. Otó va morir exiliat a Baviera el 1867.
Referències
modifica- ↑ Mitev, Plamen; Parvev, Ivan; Baramova, Maria; Racheva, Vania. Empires and Peninsulas: Southeastern Europe between Karlowitz and the Peace of Adrianople, 1699–1829 (en anglès), 2010. ISBN 978-3-643-10611-7.
| Precedit per: Avgustinos Kapodístrias |
Rei de Grècia 1832-1862 |
Succeït per: Jordi I |
