Pàvel Aleksàndrov

matemàtic rus

Pàvel Aleksàndrov (en rus: Павел Сергеевич Александров) (Noguinsk, 25 d'abril de 1896 (Julià) Moscou, 16 de novembre de 1982), nom complet amb patronímic Pàvel Serguéievitx Aleksàndrov, de vegades transliterat com a Alexandroff, fou un matemàtic soviètic.

Infotaula de personaPàvel Aleksàndrov
Paul S Alexandroff 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Павел Сергеевич Александров Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Павел Сергеевич Александровru Modifica el valor a Wikidata
25 abril 1896 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Noguinsk (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Kavezinski 55° 59′ 02″ N, 37° 52′ 42″ E / 55.983881°N,37.878231°E / 55.983881; 37.878231 Modifica el valor a Wikidata
President Societat Matemàtica de Moscou
1932 – 1964
← Ernst Kolman (en) TradueixAndrei Kolmogórov → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal de Moscou (1913–1921)
Institut de Smolensk (–1913) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiDmitri Iegórov i Nikolai Luzin Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTopologia, teoria de conjunts, geometria, càlcul de variacions, lògica matemàtica i teoria de funcions Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Steklov de Matemàtiques (1939–1982)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1927–1928)
Universitat Estatal de Moscou (1921–1982)
Universitat Nacional de Dniprò Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralNikolai Shanin, Vadim Efremovich, Aleksey Parkhomenko, Eugine Shtxepin, George Txogoshvili, Algirdas Matuzevicius, Vladimir Ponomarev, Boris Pasynkov, Igor Shvedov, Alexey Ostrovsky, Vladimir Klushev, Igor Proskuryakov, Yuliya Rozhanskaya, Isaak Aramanovitx, Aleksandr Polak, Irina Raukhvarger, Vladimir Shneider, E. E. Skurichin, Oleg Lokutsievskii, Victor Zaitsev, S. V. Frolov, Isaak Vainshtein, Aleksandr Kúroix, Lev Pontryagin, Andrei Tíkhonov, Felix Frankl, Kirill Sitnikov, Meer Bokshtein, Mikhail Kreines, Leonid Neishuler, Alexander Arhangelskii, Vitaly Fedortxuk, Lev Kudryavtsev, Evgeny Mishenko, Viktor Nemytsky, Sergey Ryshkov, Mykhail Shura-Bura, Yuri Smirnov, Petru Soltan, Lev Tumarkin i Nickolai Vedenisov Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeEkaterina Romanovna Eiges Modifica el valor a Wikidata
ParellaAndrei Kolmogórov Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 205628676 Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

Aleksàndrov era fill d'un metge cirurgià i va ser educat en una família ben situada cultural i econòmicament. Tot i haver nascut a la província de Moscou, a la població de Noginsk, va passar la seva infància i adolescència a Smolensk,[1] on el seu pare va ser cirurgià de l'hospital estatal durant molts anys, amb una excel·lent reputació.[2] El 1913 va ingressar a la Universitat de Moscou, on va ser deixeble de Nikolai Luzin i el 1915 ja havia fet la seva primera demostració important: que un conjunt de Borel no numerable sempre conté un subconjunt perfecte.[3] Animat per aquest resultat, Luzin li va demanar que provés de demostrar l'hipòtesi del continu[4] i, desanimat pel seu fracàs, va deixar les matemàtiques i va abandonar Moscou i va marxar a Txernígov (actual Txerníhiv, Ucraïna) on es va bellugar en els ambients musicals i teatrals de la ciutat, arribant a fer de productor teatral.[5] Després d'haver estat breument empresonat el 1919 pels russos blancs, el 1920 es va reincorporar a la universitat de Moscou, on es va unir al grup de recerca anomenat Luzitània.[6]

L'any següent va començar a impartir docència a la universitat com assistent[7] i es va casar amb Ekaterina Eiges, de la qual es va separar el 1924.[8] Aquest mateix any de 1924 va morir ofegat a França el seu col·lega Pàvel Urysohn amb qui havia treballat intensament els estius anteriors, viatjant per les universitats europees i gaudint de la seva afició compartida per la natació.[9] A la universitat de Göttingen va conèixer el matemàtic alemany Heinz Hopf amb qui va mantenir una amistat duradora.[10] Tots dos van estar el curs 1927-28 a la universitat de Princeton[11] amb una beca Rockefeller i el 1935 van publicar el seu influent llibre Topologie, primer volum d'un tractat que n'havia de tenir tres, però que la guerra va impedir la seva continuació.[12] A partir de 1929 va ser professor titular de la universitat de Moscou.[13] Aquest any també marca l'inici de la seva relació amb Andrei Kolmogórov amb qui posseïen una casa a la vila de Komarovka (al nord de Moscou) on es van fer moltes reunions importants de matemàtics europeus.[14]

El 1936 va jugar un paper clau, juntament amb Kolmogórov i altres matemàtics, en el procés contra el seu mestre Nikolai Luzin,[15] acusant-lo de plagi, de traïció als principis soviètics, de ser el responsable de la mort de Mijail Suslin, de publicar en idiomes estrangers els seus resultats més importants, etc. Luzin va ser condemnat finalment al ostracisme.[16] Probablement s'hi va veure obligat per les autoritats estalinistes que l'amenaçaven en fer pública la seva relació homosexual amb Kolmogórov.[17]

L'any 1939 es va incorporar al Institut Steklov de Matemàtiques de l'Acadèmia Soviètica de Ciències, sense deixar les seves tasques docents a la universitat de Moscou.[14] Durant la Segona Guerra Mundial, l'Institut va ser traslladat a Kazan on, el 1943, tan ell com Kolmogórov van participar en els actes del 150é aniversari de Lobatxevski.[18] El 1954 va inaugurar un nou seminari dedicat a la topologia i destinat als estudiants de primer any.[19] Va morir a Moscou el 1982.

Durant la seva llarga carrera, Aleksàndrov va publicar uns tres-cents treballs científics. Els seus descobriments més notables van ser en els camps de la topologia i de la teoria de funcions de variable real. El 1924 va introduir el concepte de recobriment localment finit i en els anys 1940's va descobrir els ingredients del nucli d'un homomorfisme.[20] Alexàndrov va rebre nombrosos premis i distincions, va ser membre de moltes acadèmies i societats científiques, va ser editor de diverses revistes científiques i també va ser president de la Societat Matemàtica de Moscou des de 1932 fins a 1964.[21]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pàvel Aleksàndrov