Palmira Pla Pechovierto
Palmira Pla Pechovierto (Cretes, Matarranya, 31 de març de 1914 - Castelló de la Plana, 27 d'agost de 2007) fou una pedagoga i mestra aragonesa establerta a Benicàssim.[1][2][3]
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 31 març 1914  Cretes (Matarranya) | ||||||||||||||
| Mort | 27 agost 2007 (93 anys) Castelló de la Plana (Plana Alta) | ||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Diputada a les Corts Generals | |||||||||||||||
| 1 de juliol de 1977 – 3 de març de 1979 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Castelló | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Camp de treball | Educació i pedagogia | ||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
| Ocupació | Mestra | ||||||||||||||
| Partit | PSOE | ||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Cònjuge | Adolfo Jimeno Velilla | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Biografia modifica
Filla d'un guàrdia civil, va viure uns anys a La Puebla de Híjar i Cedrillas, i més tard a Barcelona i València, però tornà a Terol, on va fer de mestra fins que esclatà la Guerra civil espanyola. Membre de les Joventuts Socialistes d'Espanya des del 1931, el 1935 va ingressar al PSOE. Durant la guerra civil fou tresorera de l'Agrupació Aragonesa tant del PSOE com de la FETE-UGT[4] alhora que treballava com a mestra i delegada de Colònies Escolars a Aragó, però amb l'avanç dels revoltats, va haver d'exiliar-se a França, creuant la frontera pel Pirineu d'Osca en companyia de quatre mestres de Jaca. A França va conèixer a qui seria el seu marit, Adolfo Jimeno Velilla, i va sofrir les penúries de l'ocupació del país per l'Alemanya nazi. El 1945 va participar com a delegada al congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol en l'exili.[5]
El 1947 s'establí a Caracas i Maracay (Veneçuela) on creà l'Instituto Escuela Calicanto, que seguia els postulats de la Institución Libre de Enseñanza.
El 1975 va tornar a Espanya i exercí com a mestra durant la transició espanyola a Valdealgorfa. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegida diputada pel PSOE per la província de Castelló de la Plana.[6] A les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou nomenada regidora de Cultura a Benicàssim i continuà la seva tasca docent a Almassora fins que es va jubilar. En els darrers anys va donar 840.000 euros a la Universitat Carlos III de Madrid, el rector de la qual era Gregorio Peces-Barba Martínez, i es van convocar les beques Palmira Pla, per tal que estudiants veneçolans hi poguessin estudiar.[7]
Referències modifica
- ↑ «Pla Pechovierto, Palmira (1914-2007)». Pares, Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Palmira Pla Pechovierto». El Periódico del Mediterráneo, 29-08-2007 [Consulta: 8 novembre 2013].
- ↑ «Las 'Madres' de la Constitución: estas son las 27 mujeres que hicieron posible su creación» (en castellà). El Español, 06-12-2023. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.448. ISBN 9788495484802.
- ↑ «Palmira Pla Pechovierto». Fundación Pablo Iglesias.
- ↑ Fitxa del Congrés
- ↑ Morán, Carmen «La hermosa fortuna de Palmira Pla» (en castellà). El País [Madrid], 06-07-2002. ISSN: 1134-6582.