Panichiïta

La panichiïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el nom en honor d'Ugo Panichi (22 d'agost de 1872, Florència, Itàlia - 11 de març de 1966 Pavia, Itàlia), professor de mineralogia a la Universitat de Pavia i professor de física experimental a la Universitat de Siena.

Panichiïta
Fórmula química	(NH₄)₂SnCl₆
Epònim	Ugo Panichi
Localitat tipus	cràter La Fossa, Vulcano, Lipari, Illes Eòlies, Província de Messina, Sicília, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Dana	11.5.1.3
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 10,0641 Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial	fm3m
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,43 g/cm3 (mesurada); 2,423 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 1,68
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-005
Any d'aprovació	2008
Símbol	Pnc
Referències

Característiques

La panichiïta és un halur de fórmula química (NH₄)₂SnCl₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema isomètric.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al cràter La Fossa, situat a l'illa de Vulcano, a les illes Eòlies (Sicília, Itàlia), on es troba en forma de cristalls octaèdrics incolors de fins a 0,2 mm, normalment en agregats. També ha estat descrita a la localitat de Radlin, al Voivodat de Silèsia (Polònia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.