Pius II
Pius II (llatí: Pius PP. II) (Pienza, 18 d'octubre de 1405 - Ancona, 14 d'agost de 1464 ↔ 15 d'agost de 1464), nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser papa de Roma del 1458 a 1464.
.jpg) (dècada del 1470, Palazzo Ducale (en)  )  | |
| Nom original | (la) Pius PP. II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (it) Enea Silvio Piccolomini 18 octubre 1405 Pienza (República de Siena) |
| Mort | 14 agost 1464 ↔ 15 agost 1464 (58 anys) Ancona (Estats Pontificis) |
| Causa de mort | pesta |
| Sepultura | Basílica de Sant'Andrea della Valle |
 210è Papa | |
| 19 agost 1458 (Gregorià) – 14 agost 1464 (Gregorià) ← Calixt III – Pau II → | |
| Administrador apostòlic | |
| 12 agost 1457 – 19 agost 1458 ← Franciszek Kuhschmalz Diòcesi: bisbat de Vàrmia | |
| Bisbe de Vàrmia | |
| 12 agost 1457 – Diòcesi: bisbat de Vàrmia | |
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
| 26 gener 1457 – 1r gener 1458 ← Antoni Cerdà i Lloscos – Giacomo Tebaldi → | |
.svg){kind=small} Cardenal prevere Santa Sabina | |
| 18 desembre 1456 – 19 agost 1458 ← Guillaume-Hugues d'Estaing – Berardo Eroli → | |
| Cardenal | |
| 17 desembre 1456 – 19 agost 1458 | |
| Bisbe de Siena | |
| 23 setembre 1450 – 19 agost 1458 ← Neri of Montegarullo – Antonio Piccolomini → Diòcesi: bisbat de Siena | |
| Bisbe de Trieste | |
| 17 abril 1447 – 23 setembre 1450 ← Niccolò Aldegardi – Antonio de Goppo → Diòcesi: bisbat de Trieste | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Trieste | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Siena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1447 (Gregorià)–1464 (Gregorià)), poeta, historiador, professor d'universitat, diplomàtic, escriptor, geògraf |
| Ocupador | Universitat de Viena |
| Consagració | Juan Carvajal |
| Participà en | |
| 16 agost 1458 | conclave de 1458 |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Fills | child of Aeneas |
| Pares | Silvio Piccolomini i Vittoria Forteguerri |
 | |
  | |
Procedia d'una família noble empobrida. Va estudiar a les universitats de Siena i Florència i el 1431 va posar-se al servei del cardenal Domenico Capranica com a secretari. Amb ell va anar al Concili de Basilea.
El 1434 va passar a servei de Nicodemo della Scala, bisbe de Frisinga, amb qui va participar en la dieta de Frankfurt. Més tard va passar a servei de Niccolò Albergati, cardenal prevere de la Santa Creu.
Enea Silvio Piccolomini va ser un gran humanista i va escriure diverses obres en llatí com ara diverses cròniques històriques, una autobiografia i una abundant correspondència. De jove fins i tot va escriure una obra eròtica: Historia duorum amantium (Història de dos amants).
El 1446 va ser nomenat vice-diaca de Viena i l'any següent va esdevenir bisbe de Trieste i el 1450 de Siena. Calixt III el va nomenar cardenal el 1456 i a la seva mort, l'agost del 1458, va esdevenir Papa.
Durant el seu pontificat va intentar deixar una empremta de la seva persona i va intentar reformar l'Església però es va topar amb l'oposició dels cardenals. Com a humanista, creia que es podia reformar la ciutat seguint els cànons clàssics i va fer-ne la prova amb el seu poble natal, Corsignano, actualment Pienza.
En el seu pontificat va continuar la tasca de Calixt III intentant convocar una croada contra els turcs que era una amenaça per la cristiandat, intentant que França, Borgonya, Hongria i Venècia s'unissin contra els turcs, però no van fer-li gaire cas. En la mateixa línia, volgué reunir els ordes militars en un de nou, l'Orde de Santa Maria de Betlem que fundà per lluitar contra els otomans, com un altre, l'Orde Sacre de la Companyia de Jesús (1459). Justament va ser durant un viatge a Ancona per embarcar-se a Terra Santa quan va morir.
Va continuar la lluita les doctrines hussites i en 1462 declarà els Compacta nuls[1] i prohibí la comunió sota les dues espècies.
Referències
modifica- ↑ Giesler, Johann Karl Ludwig; Hull, John Winstanley. A compendium of ecclesiastical history (en anglès). vol.5. T. & T. Clark, 1855, p. 145.
