Pasítea (satèl·lit)

Pasítea ( del grec Πασιθέη), també conegut com a Júpiter XXXVIII, és un satèl·lit retrògrad irregular de Júpiter. Fou descobert per un equip d'astrònoms de la Universitat de Hawaii dirigits per Scott S. Sheppard, l'any 2001, i rebé la designació provisional de S/2001 J 6.[3][4]

Infotaula satèl·litPasítea
Pasithee (moon).jpg
Altres designacionsJúpiter XXXVIII i S/2001 J 6
TipusSatèl·lits de Júpiter modifica
Satèl·lit deJúpiter
DescobridorScott Sheppard, David Jewitt
i Jan Kleyna
Data de descobriment11 de desembre de 2001
EpònimPasithea (en) Tradueix modifica
Elements orbitals
Semieix major23 004 000[1] Gm
Excentricitat0,2675[1]
Inclinació165,138° *
Període orbital719,44
Característiques físiques
Diàmetre mitjà2 km **
Albedo~0,04
Massa~1,5 × 1013
Magnitud aparent23,2 modifica
Densitat~2,6? × 103 kg/m³[2](estimada)
Gravetat~0,00081 m/s²
*respecte a l'eclíptica**basat en l'albedo

CaracterístiquesModifica

Pasítea té un diàmetre d'uns 2 quilòmetres, i orbita Júpiter a una distància mitjana de 23,307 milions de km en 726,933 dies, a una inclinació de 166 º a l'eclíptica (164 ° a l'equador de Júpiter), en una direcció retrògrada i amb una excentricitat de 0,3289.

Pertany al grup de Carme, compost pels satèl·lits irregulars retrògrads de Júpiter en òrbites entre els 23 i 24 milions de km i en una inclinació d'uns 165 °.

DenominacióModifica

El satèl·lit deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Pasítea, una de les Càrites, deesses de la bellesa, la natura, la creativitat humana i la fertilitat, més coneguda com a Aglaia, és l'esposa d'Hipnos i presideix les al·lucinacions i els al·lucinògens.

Rebé el nom definitiu de Pasítea a l'agost de 2003.[5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica