Pere Jaume Esteve

botànic espanyol

Pere Jaume Esteve (Sant Mateu del Maestrat, ? - València, 1556) va ser un metge, botànic i humanista valencià.

Infotaula de personaPere Jaume Esteve
Biografia
Naixement1500 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Mateu Modifica el valor a Wikidata
Mort1556 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBotànic i metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Procedia d'una família instal·lada a Morella, on potser nasqué.[1] Va fer els seus estudis a València, París i Montpeller, on va adquirir una bona formació en història natural i anatomia. Exercí la seva professió de metge a la ciutat de València. Junt amb el seu amic Miquel Jeroni Ledesma, va ser un dels protagonistes del moviment humanista enfrontat a la tradició medieval, cosa que li ocasionà problemes com l'expulsió durant un any (1548) del claustre universitari. A la Universitat de València va ser catedràtic de medicina i matemàtiques.

TreballsModifica

Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d'Hipòcrates (1551), il·lustrat i amb la traducció llatina, obra fonamental de l'humanisme mèdic hispànic. També va fer una edició crítica (1552) de la Theriaca i l'Alexipharmaca de Nicandro Colofonio, que són dos poemes en hexàmetres en què, entre altres coses, es tracta dels medicaments que lluitaven contra els verins.[2] En la seva versió en hexàmetres llatins, afegí breus comentaris que fixaven la nomenclatura llatina i catalana, i la classificació d'algunes plantes del País Valencià. Del seu diccionari de plantes del País Valencià (Diccionario de las yerbas y plantas medicinales que se hallan en el Reino de Valencia), només es conserven fragments recollits per Gaspar Escolano (1610) en la seva obra Décadas de la historia de Valencia.

Pel que fa a la botànica mèdica, es considerava deixeble de Guillaume Rondelet.

Va investigar per primera vegada l'estèvia que es fa servir com a edulcorant natural,[3] entre altres plantes que arribaren d'Amèrica a València, com per exemple l'atzavara. Del seu cognom llatinitzat (Petrus Jacobus Stevus, nom amb què signava a les seves obres en llatí) prové la paraula llatinitzada stevia.[4]

Antoni Josep Cavanilles i Palop li dedicà el gènere neotropical Stevia.[5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. J. M Lopez Piñero et al 1983, a Diccionario Histórico de la Ciencia Moderna en España
  2. Humanismo y pervivencia del mundo clásico en el humanismo médico valenciano: Pedro Jaime Esteve traductor de los Theriaca. Maria Teresa Santamaría Hernández. http://books.google.cat/books?id=cg15gBSDlf4C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q=Esteve&f=false
  3. Definició de Stevia. Merriam Webster. 
  4. Parsons, WT; Cuthbertson, EG. Noxious Weeds of Australia, 2nd ed.. Collingswood, Australia: CSIRO Publishing, 2001. ISBN 9780643065147.  Aquesta cita es refereix concretament a Stevia eupatoria, l'herba relacionada amb l'origen de la nomenclatura
  5. Bolòs i Vigo. Flora dels Països Catalans

BibliografiaModifica

  • Gran Enciclopèdia Catalana.
  • Enciclopèdia Espasa.

Enllaços externsModifica